Cala Figuera i Rafaubetx, la defensa del front marítim de Palma

PalmaEn aquesta ruta us proposam recórrer una part molt ben conservada del litoral més estratègic del sector de Ponent de l’illa de Mallorca. Des del segle XVI, custodiat per dues torres de vigilància conta la pirateria i el corsarisme, la de Rafaubetx i la de Cala Figuera, ambdues de 1579. Més endavant, a començament del segle XX, se succeiran diverses bateries de costa, amb focs de llarga distància, per garantir la defensa d’un vessant de la badia de Palma durant la Primera i Segona Guerra Mundial i, entremig, la Guerra Civil. Tot i que la reforma més important es projectarà a partir de 1948.

Fixam el punt d’inici de la ruta a la mateixa rotonda d’accés a la urbanització del Toro. Fins aquí hi arriben les línies 106 i 123 del transport públic de Mallorca (consultau horaris a tib.org), amb parades a tota l’àrea urbana. En aquest cas, hem de tenir clara l’orientació per anar a cercar l’inici de l’antiga carretera militar de Rafaubetx, per on es desenvolupa bona part de la ruta.

La ruta

[00 min] Des de la rotonda abans indicada neix, direcció sud/sud-oest, una antiga carretera militar que arribava a la bateria de costa de Rafaubetx. Iniciam la nostra ruta per aquesta via, de tot d’una una llarga recta, que travessa una espessa garriga; una mena de frontera verda que separa els amples i multicolors sementers, a la nostra esquerra, d’una atapeïda i grisenca urbanització del Toro, a la nostra dreta. [20 min] S’inicia una remuntada suau mentre gira cap a sud-oest i ens situa sobre el mirador del Clot del Moro, des del qual ja copsam una primera perspectiva d’aquest sector del litoral calvianer, amb el banc d’Eivissa i l’illot el Toro en primer pla.

Prosseguim la marxa per la carretera militar i ben aviat topam amb la primera barrera que delimita la zona militar, amb una vella garita i un portellet que s’obre i es tanca sense cap problema [25 min]. Continuam endavant en direcció a la punta de Cala Figuera (sud-est), per un itinerari que combina amples vies de connexió entre els diferents emplaçaments de la bateria de Rafaubetx –actualment desarmada i totalment abandonada– i tiranys estrets i sinuosos d’un enorme interès senderístic que, sempre ran de penya-segat, ens conviden a assaborir el paisatge perfectament conservat d’aquest àmbit del Ponent de Mallorca.

[45 min] Arribam al que en un altre temps devia ser la zona d’aquarterament pròpiament dita de Rafaubetx, una bateria primària –focs a gran distància– destinada a la defensa de la badia de Palma. Entre el pinar i la garriga, paral·lels a la carretera, encara són visibles les garites de control, els barracons, el polvorí i els llocs de comandament. Un centenar de metres endavant, superada la vella garita, abandonam la carretera militar i prenem una pista a la nostra dreta, ampla i clara, que ens adreça cap a damunt el penya-segat, lloc on s’ubicaven les bateries de costa. La primera infraestructura que ens topam és una mena de búnquer que devia actuar de punt d’observació. A partir d’aquí arranca una pista molt malmesa que (est/sud-est) connectava els tres punts de foc –extenses superfícies circulars, cimentades i amb ‘cràter’ interior, on s’enclavava la peça d’artilleria.

La defensa del front marítim de Palma

Una ordre ministerial de maig de 1948 disposava que amb la finalitat d’atendre de manera eficaç la defensa del front marítim de la badia de Palma i que aquesta respongués a la importància de la base naval en procés d’execució es proposava l’assignació de set canons de 305 mm Vickers per a la formació de dues bateries, una al Cap Blanc (4) i l’altra a Rafaubetx (3). Segons relaten Jesús Rodríguez Saiz i Javier Rodríguez Amador en el llibre La defensa de Mallorca. XXV siglos de historia militar (RapitBoook, 2015), a Rafaubetx ja existia des de la segona dècada del segle XX una bateria d’obusos de 240 mm sobre uns terrenys cedits pel marquès de la Torre. La nova estratègia ministerial suposarà l’expropiació de terrenys de l’antic predi de Santa Ponça i l’esbucament d’una torre de defensa del segle XVI (1579), que interferia la línia de tir. Les velles peces d’artilleria havien de destinar-se a una nova posició, prop del coll Andritxol, que mai no arribà a habilitar-se.

Superat el tercer punt de foc, el camí ens torna damunt els penyals que guaiten sobre l’extensa i agresta rada de Rafaubetx, entre l’illot del Toro i el Morro d’en Feliu. Quan la pista que hem seguit fins ara gira radicalment terra endins [1 h 10 min], observam el naixement d’un tirany –de dimensions variables, que ens mena en direcció a la punta de Cala Figuera més a prop de la línia de costa. Pocs minuts després de l’inici d’aquest tram de ruta, abandonam la zona militar (trobam els cartells que l’anuncien a aquells que venen en direcció contrària a la nostra). Descendim suaument mentre a la dreta ens queda el Morro d’en Feliu i el camí ens orienta cap a la punta dels Catius [1 h 25 min].

En aquesta darrera etapa de l’itinerari les opcions de camins, caminois i tiranys es multipliquen. Ens hem de deixar guiar per la intuïció i sempre prendre aquells que ens acompanyin més a prop de la perspectiva litoral. D’aquesta manera, per damunt del penyalar conegut com es Mular, arribam a la torre de Cala Figuera (1579) [1 h 40 min]. Més a l’extrem de la punta hi trobam el far que des del 1860 il·lumina la navegació dels vaixells per aquella zona. La tornada la farem pel mateix camí.

Abans d’abandonar l’indret i iniciar el retorn a la urbanització del Toro, hem d’esmentar que des de mitjan segle XVI ja s’havia advertit de la perillositat d’aquest punt –cap de Cala Figuera– perquè era un lloc habitual dels pirates i corsaris per proveir-se d’aigua en el seu trànsit pel nostre litoral, a la recerca d’or, joies i esclaus, extrets a la força de les possessions veïnes a la mar. Per aquest motiu, el 1579 es bastiren les torres de Rafaubetx i Cala Figuera, que es comunicaven amb la dels Malgrats i la de Portals Vells, respectivament.

Fita_a_Fita