Butibalausí, entre l’error de l’escrivà i la sang de la terra

PalmaEn aquesta ruta, un itinerari circular i planer pels voltants de Pina, recorrem vells camins del terme municipal d’Algaida. Camades que transiten entre pobles i possessions amb història i molt d’encant. Un punt assenyalat de la caminada és Son Reus Vell, l’antiga alqueria musulmana coneguda amb el nom de Butibalausí, nom d’un vi deliciós produït en aquesta contrada. L’escriptora Antonina Canyelles i Colom va ser pregonera de la Festa del Vi de Can Majoral l’any 2007. En el seu parlament afirmava que de la mateixa manera que “la poesia és la música de les paraules”, el vi és “la sang de la terra”, alhora que assenyalava que “el vi, ben begut, és un gran despertador d’emocions, un estimulador de la capacitat creativa, un revelador de sentiments”. Ubicam el punt d’inici a la plaça Major de Pina, davant l’església de Sant Cosme i Sant Damià. Podem accedir-hi amb transport públic, línia 432 (consultau-ne horaris a tib.org).

La ruta

[00 min] Des de la mateixa plaça de l’església ens dirigim cap a la sortida del poble per la carretera d’Algaida (Ma-3130). Aviat trobam a la nostra esquerra la font de Pina, un qanawat àrab. El conjunt és empedrat i consta d’una capella que protegeix la sortida de l’aigua i d’uns rentadors públics. Tot seguit, seguim cap als afores del poble pel carrer de Sineu. A un costat, les darreres cases tradicionals (Can Jordà i Can Talaia), i a l’altre, un conjunt d’adossats. Una voravia ampla i còmoda ens permet avançar per aquest primer tram amb seguretat.

Allà on acaba el passeig [10 min], tombam a la dreta pel camí vell de Pina. Aviat ens envolta la verdor d’una indomable garriga, espessa i aromàtica, de la pleta de Son Ribes. El camí desemboca en un dels ramals del vell camí de Muntanya, pas antic de la gairebé oblidada transhumància mallorquina de les terres del Pla i Migjorn cap a la Tramuntana. Giram momentàniament a l’esquerra i immediatament després cap a la dreta per recuperar novament el camí vell de Pina [20 min].

Continuam la tresca per asfalt fins a Son Moll Vell [25 min], cases ubicades “vora l’antic camí que els piners empraven per anar a Palma i que segueix cap al tancat Prim per ficar-se en el terme de Palma per Xorrigo”. L’any 1603 pertanyia a Sebastià Oliver Jaume. “A principis del segle XX, Son Moll Vell era propietat de Joan Oliver Coll, després passà a la seva filla, casada amb el glosador algaidí Tomeu Tous Santmartí, que morí ‘l’any del grip’; finalment, la propietat fou deixada en herència al seu fill Gori Tous Coll, que és l’actual titular de la possessió” (Possessions d’Algaida. Miquel Sastre Pujol, 2000). Tot seguit trobam Son Moll Nou [30 min], on curiosament podem gaudir molt millor de l’arquitectura tradicional mallorquina.

Deixam les cases de Son Moll i continuam cap a garbí fins al final de la camada, on perd l’asfalt. Fa un primer gir a l’esquerra i després cap a la dreta; en aquest punt [40 min], prenem el camí de l’esquerra, que ens durà fins al pou d’en Tries, antropònim documentat el segle XIV [50 min]. L’amo en Miquel Ribes Servera, darrer estadant de Son Moll Vell, deia que “de devers el pou d’en Tries venien llumets de Sant Elm o de la part de Pina, o de...”. Tornam enrere fins a l’anterior cruïlla i continuam novament pel camí vell de Pina. En trobar una nova camada a la dreta, ens hi ficam fins a topar amb Son Llubí [1 h 05 min]. “Aquesta possessió fou en època medieval dita l’Alqueria Vella i estigué en mans dels Oliver ‘Llubí’ durant segles” (Mallorca interior –volum IV. Tomàs Vibot, El Gall Editor, 2021). Abans de partir, recordam la glosa entranyable que ens regala el Cançoner Popular de Mallorca: “Madona de Son Llubí / que ja teniu sa llet cuita? / Les euveies no n’han duita / i es pastor no sap muyir”.

Recuperam la nostra tirada i avançam cap a ponent, fins a una nova i important cruïlla, on voltam a l’esquerra, alhora que ens acostam a les cases de Son Maig [1 h 15 min]. Aviat sortim a l’asfalt i a una nova cruïlla, on tiram tot dret. Som al camí de la Caiassa, una tirada ampla que apunta cap al massís de Randa (sud-est). [1 h 25 min] Deixam a l’esquerra el centre de vol de Sa Tanca des Vicari, dedicat a l’aeromodelisme, i seguim la camada fins a la carretera d’Algaida, a l’altura del revolt de Son Pelat [1 h 35 min]. Giram a l’esquerra per l’esmentada via en direcció Pina. Dos-cents metres després, a l’altura del pk 1 de l’Ma-3130, giram a la dreta pel camí de Son Reus, fins a assolir aquesta històrica i emblemàtica possessió, que trobam a la part esquerra [1 h 45 min]. “El portal forà es desplega magnificent, poderós, encapçalat per un vistós escut sobre la clau, amb les armes dels Villalonga i els Sureda. Els llinatges medievals relacionats amb aquestes terres són Tortosa i Durbau, d’aquí passà als Reus i a finals del XVIII era dels Berard” (Mallorca interior –volum IV. Tomàs Vibot, El Gall Editor, 2021).

Alqueria Beneiza Alualenci

Els cellers de Can Majoral batejaren els seus vins més joves amb el nom de Butibalausí. Sembla que l’historiador algaidí Gabriel Bibiloni Trobat –Biel de Marina– va poder constatar en el Llibre del Repartiment de Mallorca l’existència de l’alqueria Beneiza Alualenci. “Els nous propietaris cristians convertiren aquest nom, que cap sentit tenia, en quelcom com Ambuualencí, que escrivà rere escrivà acabà en un eufònic Butibalausí que, ara, després de més de set segles i mig, retorna per designar el fruit de la vinya que alegra la vida” (canmajoral.com). Bibiloni arrodoneix la seva nota al web de Can Majoral amb uns versos d’Idris al-Yamân, un dels pocs poetes musulmans de les nostres terres, que diuen: “Eren feixucs els vasos quan a nosaltres arribaren / emperò en omplir-se de vi pur s’alleugeriren / i a punt de volar amb el seu contingut / d’igual manera que els cossos s’alleugeren amb els esperits”.

La tirada desemboca en el camí de Santa Rita [2 h 05 min], que seguirem a l’esquerra. Passat el portell de Son Perot, a la dreta, tornam a sortir a la carretera d’Algaida que prendrem en direcció Pina. Cent cinquanta metres després sortirem de la via pel camí del Camp dels Pins [2 h 20 min]. Tot dret fins al final, perquè quan vegem a la dreta el Molí de Son Barrera, ens toca girar a l’esquerra pel camí de Son Perot [2 h 35 min]. Passam per davant del poliesportiu Es Figueral i tornam a entrar dins Pina pel carrer Major fins a la plaça de l’església, on acaba la nostra ruta [2 h 45 min].