Fita a fita
Esports 10/02/2023

Biniarroi, l'establit ressorgit de les seves pròpies cendres

Un itinerari breu i agradable per assaborir les essències històriques, culturals i paisatgístiques dels entorns de Mancor de la Vall

Joan Carles Palos
5 min
La ruta

PalmaLa toponímia és una de les claus que ens permet accedir a la història d’un determinat entorn. Aquest és el cas de Biniarroi i la seva arrel, Beni, d’origen aràbic. L’empremta de la dominació musulmana durant tres segles ens deixà un enorme patrimoni cultural i patrimonial: noms de lloc, l’establiment sobre el territori en forma d’alqueries i rafals, la infraestructura hidràulica necessària per abastir d’aigua els conreus i la gent que hi residia. En aquesta ruta visitam el vell llogaret de Biniarroi, en el terme municipal de Mancor de la Vall.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus ens posam a caminar en direcció a ponent per la rambla Josep Ferrer Ibáñez (militar valencià, Fill Il·lustre de Mancor i un dels promotors de l’autonomia municipal, assolida el 1925). Al principi, es tracta d’un carrer estret que s’eixampla a partir d’una placeta amb un brollador en el centre a manera de rotonda; i així fins a arribar a les portes del cementeri municipal, del 1821 [05 min]. Per davant del Parc Verd giram a l’esquerra per prendre la carretera que des de Mancor puja al santuari de Santa Llúcia. [10 min] Deixam a la dreta la drecera del camí vell i continuam la marxa per l’asfalt fins a veure a l’esquerra l’indicador del camí de sa Font Garrover, per on prossegueix ara la nostra ruta.

Aquest tram de ruta s’inicia amb una forta empitada que ens fa guanyar altura i perspectiva de la vall ràpidament. Paga la pena fer petites aturades i gaudir de les vistes que se’ns ofereixen, com en un doble revolt del camí [20 min] on trobam una bucòlica bassa als peus del marge del camí i una bella imatge (nord/nord-est) de Santa Llúcia amb el puig de la Creu al darrere. El camí s’alça esponerós per damunt del poble, entre petits horts, pletes, sementers i oliverars que mostren exemplars realment sublims d’olivera mallorquina. Un recorregut de poc més de dos quilòmetres que ens acompanyarà fins a les barreres de la possessió de sa Font Garrover [45 min], on “la família Campins té una petita tafona on, hivern rere hivern, elabora un saborós oli de Mallorca, a partir d’olives de la mateixa explotació”. (olidemallorca.es)

El camí vell de Santa Llúcia conserva algunes de les catorze capelletes del Calvari (Viacrucis) del segle XIX.

A la dreta de les barreres de sa Font Garrover trobam el vell camí de Biniamar a Biniarroi, que pels Horts de Biniatzent i el coll del Putxet unia aquestes dues velles alqueries d’època musulmana. Passam una barrereta i entram dins un espai de bellesa encisadora i d’una serenor immensa. Com els vells camins de la Serra, el traçat d’aquesta rústica via acarona la geografia de l’entorn amb suaus pujades i baixades. El senderó, ben fresat, avança ran d’una paret seca, a la nostra esquerra, que fa partió entre l’oliverar de dalt i l’alzinar de baix. [1 h 10 min] Travessam un canyís, als peus de les dues fonts de Biniarroi, una de les quals encara serveix aigua al llogaret i la vila a través d’una canonada de plàstic que trobam a la sortida del camí, just després de deixar a la dreta una senzilla i bella obra de ferro forjat en record de Guillem Crespí Llompart Ros, de Santa Maria. Segons m’informa Mateu Morro i Marcè, tenia 47 anys i era aficionat als esports de muntanya. De caràcter “bondadós, extravertit i generós”, el gener del 2019 va patir una caiguda en aquest lloc quan travessava l’esllavissada per on passa el camí, amb tan mala fortuna que va es va pegar un cop al cap i es va matar. Entre els seus amics era conegut com El Trigre. [1 h 15 min] Entram dins Biniarroi, aquest llogaret ressorgit de les seves pròpies cendres, actualment sotmès a un procés de restauració dels vells casals i de reocupació amb usos turisticoresidencials.

Després de fer una volta pel redol, prenem el camí de baixada cap a Mancor de la Vall, un carreró empedrat que neix just a la dreta del punt d’arribada al llogaret pel camí vell de Biniamar i que passa per davant les cases de Son Nadal. La baixada és agradosa, envoltada d’unes marjades atapeïdes de vegetació, a través d’un camí clàssic de ferradura que formava part de l’antiga xarxa de camins que unien les alqueries de Maçanella, Mancor, Biniarroi, Biniatzent i Biniamar a diferents altures en època medieval. [1 h 40 min] Allà on acaba l’empedrat, continuam la nostra caminada per un camí més ample i asfaltat, per on pugen els vehicles dels residents a Biniarroi. El vial desemboca sobre la carretera de Santa Llúcia [1 h 50 min], a la qual ens incorporam per l’esquerra. A partir d’aquí iniciam un breu ascens que ens durà fins a aquesta antiga església del repoblament (apareix documentada el 1275), avui convertida en casa d’acollida, oració i formació, propietat de la Diòcesi de Mallorca i gestionada des del 1973 per les monges Missioneres dels Sagrats Cors. [2 h 05 min] L’arribada a l’oratori –església de referència per a tots els mancorins fins al segle XVII i lloc de trobada del tradicional pancaritat del dimarts de Pasqua– la podem fer aprofitant un petit tram restaurat del vell camí de ferradura, on trobam també algunes de les catorze capelletes del Calvari (viacrucis) instal·lades l’any 1864 i restaurades el 1998. El 1948 s’hi construí la carretera i dos anys després l’edifici annex que acollí durant el decenni de 1950 els coneguts com ‘Cursillos de Cristiandad’, iniciats a Mallorca el 1944 i promoguts per Eduard Bonnin. Les vistes des de l’esplanada que mira a la vall són senzillament espectaculars.

El ‘primer Ajuntament’

Baixam a Mancor aprofitant el mateix itinerari de pujada fins a la bifurcació amb el camí de Biniarroi. [2 h 20 min] A l’esquerra tenim la drecera del camí vell, que ens permetrà estalviar un bon tram d’asfalt de tornada a la vila. Entram pel carrer de Biniarroi i passam per davant la casa natal (núm. 27) del beat Simó Reynés Solivellas (MSSCC), assassinat a Barcelona el 23 de juliol de 1936; metres després ens desviam pel carrer del metge Josep Mateu i Martorell, la casa del qual trobam en el número 8. Montuïrer de naixement i mancorí d’adopció, Don Pep exercí la seva professió al poble durant més de quaranta anys (1924-1968). Acabam el recorregut a la plaça de l’Ajuntament, entre la Casa de la Vila i l’església nova de Sant Joan Baptista, bastida a mitjan segle XIX per substituir el primer temple del XVII, malmès arran d’un incendi voraç. [2 h 30 min]. Molt a prop, en el carrer de sa Canaleta, hi trobam el ‘primer Ajuntament’, de quan Mancor se segregà de Selva el 2 d’abril de 1925.

Les dades

Dificultat 2 sobre 5

Distància 8,11 km

Desnivell 353 m

Durada 2 h 30 min

Altitud màxima 462 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats