El barranc d’en Rellotge, una convidada a passejar sense presses

PalmaEl polifacètic Pere d’Alcàntara Penya descrigué Alaior com “una villa importante y de clima saludable, situada sobre una loma con bonito caserío, y agradables predios” (‘Guia manual de las Baleares’, 1891). Una realitat constatable des del primer instant que la persona visitant recorre a peu els estrets, sinuosos i oscil·lants carrerons d’aquest bell poble de la Menorca interior. Un espai amarat d’història que recorrem en part seguint un itinerari circular que ens durà pel migjorn del municipi, travessant un paisatge aturonat, solcat de petits i màgics barrancs, habitats per les ombres del passat. Alaior està connectada amb Maó i Ciutadella a través de la L-1 del transport públic de l’illa (tib.org).

El nostre punt de partida i arribada és l’església de Santa Eulàlia, del segle XVII. El primer edifici es va construir el 1301, coincidint amb la fundació de la parròquia durant el mandat de Jaume II, que acabava de concedir a Menorca el Pariatge, una mena de conveni entre el poder reial i eclesiàstic pel control i establiment de l’illa catorze anys després de ser conquerida als musulmans.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa església de Santa Eulàlia ens dirigim cap al carrer de l’Àngel, a la dreta del portal major. Aquest és un dels tres vials que comuniquen el centre d’Alaior amb la carretera general (Me-1). El carrer ens du a voltar el molí d’en Jon i ens aboca al carrer de Ciutadella, a partir del qual descendim amb rapidesa cap al centre d’una coma on ens ajuntam amb el camí del Campàs. Deixam l’establit de cases a la nostra esquena i ens endinsam en un paisatge d’horts i tanques de bestiar, de sementers i garrigues. Tot plegat, un conjunt d’aromes que ens ubiquen en un entorn agrícola i ramader.

El camí és ample i amb bones vistes. Després de travessar una dilatada clotada, tot just havent sortit d’Alaior, el camí pren coster amunt per un pas obert entre penyes i roquissams a esclats de barrobins. Al llarg de tota la ruta trobam panells informatius, un dels quals ens indica en el primer tram que a la nostra dreta, per damunt un territori onejat de verd, s’alça el Toro (362 m), el puig més alt de Menorca i que es troba a tan sols 5 quilòmetres. El camí del Campàs desemboca sobre la carretera general de Maó a Ciutadella [20 min]. La nostra ruta continua a l’altra banda de la calçada, uns metres cap a l’esquerra d’allà on hem sortit. Caminam uns metres per la vorera en sentit Maó i, en ser ben davant del camí, travessam la calçada amb molta precaució. El camí que encetam ara ens durà a voltar pel vessant sud d’Alaior en direcció al barranc d’en Rellotge, la part més atractiva de la caminada. La primera cosa en la qual ens hem de fixar és en una gran casa, de tons blavosos, que nom Villa Tanus, de 1941. La trobam a l’esquerra del camí després d’haver sortit de la carretera general. Es tracta d’una de les moltes vil·les d’esbarjo que es bastiren als afores d’Alaior entre finals del segle XIX i la dècada dels anys 40 del segle XX, i que es caracteritzen per una barreja d’estils molt cridanera.

A poc a poc el camí s’encaixona entre els turons agrests de la Mola, a l’esquerra, i la Marina Gran, a la dreta. Som a l’interior del barranc d’en Rellotge. [30 min] Aviat, a l’esquerra, trobam el camí de terra que condueix a la pedrera de Santa Ponça. Actualment abandonada, la seva explotació va durar més de cent anys, des de mitjan segle XIX fins a poc després de l’any 1970. Se n’extreien cantons de marès a l’aire lliure, una feina manual que desenvolupaven els trencadors. Un progressiu procés de mecanització, com per exemple l’ús de molins per pujar les pedres, permeté aprofundir i ampliar la pedrera. El Consell de Menorca la va declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) el 15 de maig de 2000. Abandonam aquest espai encisador i tornam a la carretera del barranc per escometre la part més engorjada de la ruta.

[45 min] En travessar un pont sobre el jaç del torrent, el paisatge ens descobreix la vertadera naturalesa del barranc d’en Rellotge. Un entorn natural on predomina el roquissar d’origen calcari, amb una gran abundància de plantes adaptades a la vida entre cruis i forats a les parets, però sobre el qual plana una curiositat que explica el seu nom: conten que existeix un hort que du per nom ‘d’en Rellotge’. Cent anys enrere, un hortolà que nomia Cosme Huguet era conegut precisament amb el malnom ‘d’en Rellotge’, perquè aleshores era l’única persona d’aquella contrada que passejava dins la butxaca un d’aquests instruments que serveixen per mesurar i indicar el temps.

Bell polvorí de la Guerra Civil

El camí volta cap a xaloc i ens mena cap a un altre espai amb història, un bell polvorí de la Guerra Civil [50 min], envoltat d’una vegetació frondosa, segurament afavorida per la proximitat al barranc. Una antiga instal·lació militar que ocupa una superfície de 55.000 metres quadrats, 13.000 dels quals corresponen a barracons, polvorins i petites estances. Des de l’any 2018 està pendent d’una intervenció municipal per a la recuperació de l’entorn i la construcció d’un alberg juvenil, després de la cessió dels terrenys del Ministeri de Defensa a l’Ajuntament d’Alaior. El camí travessa tot aquest complex, al final del qual resta una torre d’electricitat, atacada de grafits com la resta de construccions que acabam de veure. Sortim a la carretera de Son Bou a l’altura de l’hort del barranc d’en Rellotge [1 h 00 min]. La ruta continua a l’altre costat de la carretera, uns metres cap a la dreta. Travessam amb molta cura i enganxam el camí de Llucassaldent, de terra i que de tot d’una ens mena cap a un bell pont de pedra sobre el barranc que ens ha acompanyat fins ara i que desemboca a Cala en Porter. Deixam enrere aquest entorn natural, on es respira humitat i verdor, i iniciam una breu ascensió que ens oferirà una perspectiva d’una part important del camí recorregut.

A poc a poc, recuperam la silueta urbana d’Alaior sobre l’horitzó del camí, a la nostra esquerra. També el puig del Toro, la talaia que vetlla l’illa, intenta guanyar-se la nostra atenció amb la seva esponerosa presència rere tanques i turons. [1 h 15 min] Deixam a la dreta el camí de Binifamís i continuam tot dret cap a la vila. La següent cruïlla important és que la ens farà girar a l’esquerra i travessar novament la carretera general (Me-1) per un pas soterrat; abans haurem deixat a la dreta el camí d’Alblasai. Ara tot just ens queda recórrer els metres que ens separen del centre del poble i de l’església de Santa Eulàlia, on tancarem el circuit [1 h 30 min].

@Fita_a_Fita