El Barça s'acomiada de l'Estadi Olímpic amb una celebració que durarà mesos

BarcelonaBarcelona és una festa si ets del Barça, tot i que el Vila-real es va endur els tres punts cap a la Plana i va celebrar de passada que jugarà la Champions. Catalunya s'emociona amb un equip que no vol perdre ni les costellades els dies que tens ressaca. Però és impossible competir igual quan ja ets campió i quan la setmana ha estat llarga, amb un derbi exigent i una rua antològica. Després de fer sortir mitja ciutat als carrers, el Barça va celebrar el títol de Lliga amb una nova festa a l’Olímpic Lluís Companys que va començar després de caure amb el Vila-real en un partit en què l’únic que va acabar amb cara de pocs amics va ser Lewandowski, que ja sap que aquest any no serà el màxim golejador de la Lliga. No es pot tenir tot, en aquesta vida. Aquesta tot just és la primera derrota a la Lliga aquest any 2025. Un èxit sense esquerdes, en què ningú pot dubtar del joc d'un equip excitant.

Tot i perdre, el Barça va poder acomiadar-se de l’Olímpic de la millor manera, amb Ter Stegen aixecant la copa de la Lliga, entregada pel president de la Federació, Rafael Louzán. El comiat de l’estadi que va fer somiar milions de persones l’estiu del 1992 i que s’ha convertit en el bressol d’una nova fornada d’herois barcelonistes que han il·lusionat la seva afició com feia temps que no es recordava. Si tot va bé la temporada vinent el Barça tornarà a les Corts, allà on el cor del barcelonisme fa dècades que batega, per iniciar un nou curs. El primer sota el lideratge de Flick es tancarà amb un excel·lent, després de guanyar la Lliga, la Copa i la Supercopa d’Espanya. Sembla fàcil quan s’escriu, però no ho és. No era fàcil tenir les tres copes a la gespa el mateix dia que el femení ja havia fet festa amb els seus trofeus. Els jugadors van fer una rotllana al voltant de les copes, mentre Lamine ballava amb la mascota Cat i sonaven ritmes urbans. "La connexió entre jugadors i aficionats és magnífica. I la manera de jugar ajuda a connectar encara més. Estic molt content", deia Flick.

L'afició s'ha emocionat amb aquest equip. I per això va acompanyar en el darrer partit a casa als seus jugadors. Tant aquells que han demostrat una fidelitat a prova de bombes renovant l’abonament a Montjuïc, com els que potser només assistiran un cop a un partit del Barça. Tant els joves que no poden pagar-se una entrada i s’enfilen muntanya amunt per rebre l’equip, abans de baixar a bars del Poble Sec o Sants, com aquells que s’ho miren a una llotja VIP. Flick ha aconseguit unir el barcelonisme, afició amb tendència al debat intern, al voltant d’un equip meravellós que reforça el relat de Laporta, el president amb més olfacte futbolístic de la història del club. Laporta, com Flick i Lamine, és un gran creador d’estats d’ànim.

I l’estat anímic del barcelonime és molt alt, ara mateix. Tant, que costarà anar-se'n de vacances, conscients que tocarà esperar mesos fins a veure de nou en acció un equip amb tanta fam que Flick va sorprendre fent sortir un equip molt titular. Res de rotacions. El tècnic alemany volia guanyar el partit perquè segurament és d’aquells que marxen emprenyats al llit quan perden una partida de cartes. El Barça va passar pel passadís d’honor fet pels visitants amb Ter Stegen, que tornava a la porteria. El porter alemany, però, rebria un gol d’Ayoze ja al cap de quatre minuts de joc. Si les cames els pesaven i tenien ressaca, només ho poden dir els jugadors, que van reaccionar ràpidament liderats per un Lamine que s’ha convertit en un hipnotitzador. Els defenses ja saben que sortint de la dreta anirà cap al mig per xutar amb l’esquerra. Ho saben, el vigilen i no el poden aturar. El seu gol de l’empat va ser preciós, i la seva firma també apareixia al 2-1, obra d’un dels jugadors que més han celebrat aquesta Lliga, Fermín. El gol de l’andalús permetia marxar al descans davant en el marcador.

Però una jugada en què no es va tirar bé el fora de joc permetria que Santi Comesaña empatés amb un deliciós toc de pilota. El Barça, que va fer un munt de canvis per donar minuts a Héctor Fort i Pau Víctor, buscaria connectar amb un Lewandowski molt perdut i sense sort. De fet, de Sevilla arribava la notícia del gol de Mbappé que deixava sentenciada la lluita pel premi Pitxitxi. El Barça només li ha deixat al Madrid això, les engrunes. No poden celebrar res més, al Santiago Bernabéu. La festa de campió era a Montjuïc, tot i que el Vila-real fes el 2-3 gràcies al canadenc Buchanan quan alguns jugadors ja patien per mantenir un ritme alt. La derrota en teoria no hauria de fer mal, però la cara de Flick deia el contrari. I la lluita de Lamine i Fermín també. Aquest equip no vol perdre mai, ni tan sols en un partit com aquest. Bon senyal. És impossible no fer volar coloms i pensar que aquest equip no es farà un fart de guanyar coses, veient com competeixen, amb Lamine buscant com un foll empatar fins al darrer segon. Barcelona és una ciutat feliç si ets del Barça. Una festa que no sembla acabar, com si fos una invitació a brindar i ballar com ho van fer Lamine i Marc Casadó per tot l'estadi, fent volar banderes, amb la mateixa rialla dels joves als balls d'estiu. Ells s'han convertit en el present d'un Barça amb un gran futur.