El Barça ja és campió: la pel·lícula de la Lliga de Flick

BarcelonaEl Barça ja és campió de Lliga després de vèncer (0-2) ahir l'Espanyol a l'RCDE Stadium amb gols de Lamine Yamal i Fermín López. Només dos anys després de l'última vegada amb Xavi Hernández a la banqueta. Els blaugranes han trencat els pronòstics de principi de temporada, que no eren precisament els més optimistes per la falta de reforços més enllà de Dani Olmo i Hansi Flick. Es pensava que la sobrevinguda arribada de l'entrenador alemany vindria seguida d’uns anys de transició i domini madridista gràcies al fitxatge de Kylian Mbappé. Però, malgrat la inexperiència d'un grup molt jove, els culers han tornat a aixecar un doblet set anys després de l'últim. Si en aquella temporada 2017-18 destacaven estrelles mundials ja consagrades en el panorama futbolístic, com Leo Messi o Luis Suárez, ara Flick ha potenciat la fam competitiva de 14 jugadors menors de 25 anys entre els quals destaca l'enorme potencial d'un adolescent que respon al nom de Lamine Yamal Nasraoui Ebana.

La pel·lícula d'una Lliga que ha divertit els culers

A mitjan agost el Barça guanyava, però no enamorava. A l’inici de Lliga, els blaugranes van aconseguir tres victòries amb el mateix resultat curt (2-1). En la tercera, contra el Rayo Vallecano, van gaudir del debut amb gol decisiu de Dani Olmo, que havia pogut ser inscrit hores abans temporalment gràcies a la lesió de llarga durada d'Andreas Christensen. Aquella nit a Vallecas també van patir la lesió per a tota la temporada de Marc Bernal. El jove de 17 anys, com Lamine Yamal i Pau Cubarsí, ja despuntava com a migcentre defensiu. 

La golejada contra el Valladolid (7-0) de la jornada 4 va canviar el rumb de l’equip cap als resultats contundents. D’ençà de la sagnia a la defensa del Pucela, el Barça va començar a esmolar el seu arsenal ofensiu, en què Raphinha Dias i Robert Lewandowski, ensopits l'any passat amb Xavi, han donat un gran rendiment. Marcar tres gols o més per partit era un fet rutinari. Tot i les dolces sensacions, la primera ensopegada arribaria en un partit a Pamplona marcat per les rotacions (4-2). Finals de setembre, jornada 8. En aquell moment, l'equip ja era líder i reunia arguments per començar a menjar la moral al Reial Madrid, que en cap moment ha trobat la velocitat de creuer ni un nou timoner després de la retirada de Toni Kroos.

El Madrid, ensorrat pel Barça de Flick

Efectivament, els clàssics han explicat el domini del Barça de Flick a les competicions estatals (Supercopa, Copa i Lliga). Els blaugranes han igualat el rècord de més victòries contra el Madrid en una mateixa temporada (4 de 4). La primera va ser la més contundent. Al remodelat Santiago Bernabéu, els blaugranes van desmuntar el setge madridista a còpia de fores de joc, una de les grans aportacions del nou cos tècnic, i a la segona meitat el van contraatacar amb molta contundència (0-4). Raphinha, Lewandowski i Lamine Yamal van treure de polleguera els merengues. En aquell moment, l'equip anava molt líder i tot semblava encarat a la tardor. Però va arribar el "novembre de merda", tal com va definir Flick.

Un novembre fatídic

El primer partit del mes va ser contra l’Espanyol al Lluís Companys. Victòria per 3 a 1. Posteriorment, però, el conjunt de Flick va iniciar una fatídica travessia. Va encadenar sis jornades sense guanyar i va caure fins a la tercera posició de la classificació per darrere dels dos equips madrilenys. Abans de l'aturada per Nadal, va perdre contra la Reial Societat, el Las Palmas, el Leganés i l'Atlètic de Madrid en duels amb guions força dolorosos, especialment l'últim contra els matalassers, resolt amb gol de Sorloth sobre el xiulet final (1-2).

El Barça va trigar vuit setmanes a recuperar el liderat. Fins a mitjans de febrer, quan el Madrid i l'Atlètic de Madrid van començar a notar el desgast de la Lliga de Campions. Va ser precisament al Metropolitano on els blaugranes van eliminar els de Simeone de la lluita amb una remuntada basada en la fe i en l'atropellament a camp rival. Perdien 2-0 al minut 70 i van acabar imposant-se per 2-4 gràcies a Lamine Yamal, Lewandowski i Ferran Torres, erigit en un quart davanter molt útil. Aquest esperit de superació també es va repetir en la visita del Celta a Montjuïc, en què els gallecs guanyaven 1-3 al 64' i van acabar caient 4-3 en el temps extra. Un resultat idèntic al que va recollir el Madrid d'Ancelotti en el clàssic decisiu de fa uns dies, que també va començar amb victòria visitant (0-2).

L'efecte Flick, clau per celebrar aquesta Lliga

Amb 95 gols a favor i 26 victòries, el Barça lidera les estadístiques ofensives de la Lliga i d’Europa. El conjunt de Flick és l’equip més realitzador de les cinc grans lligues, empatat amb el Bayern de Múnic. En canvi, és la quarta plantilla de la Lliga que més gols encaixa. L’alemany ha mantingut els seus ideals de joc ofensiu. L’afició viu encisada amb l’ímpetu d’un conjunt jove i desacomplexat.

Però els veterans també han sumat. Raphinha, que farà 29 anys, suma 28 contribucions de gol a la Lliga. Respecte de la temporada passada, ha triplicat les seves xifres. També les ha millorat Lewandowski, que només s'ha vist superat per Mbappé en el tram final de la lluita pel pitxitxi. Amb 36 anys, és el quart màxim golejador de les cinc grans lligues amb 25 anotacions. En defensa, Flick també s'ha beneficiat dels dots de lideratge d'Iñigo Martínez, que ha fet un tros de temporada quan està a punt de bufar 34 espelmes.

L'exseleccionador alemany ha extret el millor suc de la plantilla heretada per Xavi. A més, ha fet partícips fins a 12 jugadors de La Masia, amb especial atenció a Marc Casadó, que ha jugat a un gran nivell, i a la sorpresa de Gerard Martín com a lateral esquerre suplent. També ha recuperat les millors versions de Frenkie de Jong i Pedri, indiscutibles a la medul·lar. Els jugadors del Barça s’han revaloritzat, l’equip ha tornat a competir i el culer està com un nen amb sabates noves.