Axel Torres: "El producte és més important que la meva intimitat"

Axel Torres (13-03-1983) ha publicat 11 ciudades. Viajes de un periodista deportivo , un recull de vivències en què el sabadellenc repassa algunes de les experiències viscudes en els desplaçaments que més l'han marcat.

¿No se't fa estrany fer una mena de biografia teva amb només 30 anys?

Va ser l'editorial. Em van dir que m'havien llegit al meu blog, que els agradaven les meves cròniques de viatge i que volien això en un llibre. Em vaig posar a escriure i al cap de cinc mesos em vaig encallar perquè veia que no em sentia còmode pensant: "No tinc ni 30 anys i ja estic fent unes memòries". Semblava molt pretensiós. Aleshores ho vam replantejar, i se'm va acudir aquest format, a través de les ciutats.

Tinc la sensació que t'has despullat molt en aquest llibre, i expliques coses que no sé si t'havies imaginat mai que explicaries.

Jo sóc molt d'explicar intimitats, i tinc una obsessió per la transparència. Si explico tot el que faig i tot el que sento, és que no estic fent res dolent. Jo no faria res que no pogués explicar i justificar públicament. Com, per exemple, quan explico que l'entrenador que vaig tenir de petit ens deia que no ens masturbéssim abans d'entrenar i jugar, i que jo realment feia temps pitjors quan ho feia. Per a mi el producte és més important que la meva intimitat, i vull que el producte sigui boníssim.

¿Tens la sensació que amb 30 anys acabats de fer ja has arribat on volies ser de petit?

[Silenci llarg per pensar] És possible, però tinc més ganes que mai de fer coses. Me'n queden moltes per fer i per conèixer. A vegades la gent no em creu quan dic que me'n vaig a dormir pensant que sóc una merda, que no valc per a res, que em canviaria per un que està començant amb 20 anys. L'ésser humà és insatisfet per naturalesa, i jo potser més que la mitjana. M'interessa més el que no tinc que el que tinc.

En el llibre reivindiques el futbol local com a font de passió més enllà de guanyar o perdre.

És el que em toca. Sóc seguidor d'un club que no ha tingut gaires èxits, i patim el fet d'estar a 30 quilòmetres d'un club tan exitós com el Barça i que té una càrrega identitària molt forta. Això passa a la majoria de clubs dels sud d'Europa, a Portugal, Espanya i Itàlia. I jo m'identifico més amb la cultura futbolística del nord d'Europa.

El fet que ara es puguin veure tots els partits del Barça i del Madrid per televisió també afecta.

I tant, i crec que qui millor ho ha resolt és el futbol anglès, que té una llei extraordinària. Els dissabtes a les tres de la tarda [les quatre aquí] no es pot televisar cap partit, ni anglès ni estranger. A aquella hora no hi pot haver futbol en directe a la televisió, i això que es juguen molts partits de la Premier a aquella hora. Aquell és l'horari de protecció de les divisions menors (de la Segona Divisió a la Quarta), i encara que a aquella hora jugui el Manchester United, com que no es pot veure per televisió, la gent de Nottingham va al camp a veure el Nottingham Forest. Això és fantàstic! Per què lloem la cultura futbolística anglesa? Perquè la cuiden.

La tele i internet han multiplicat els experts en futbol internacional. Com ho fas per diferenciar-te?

S'ha de posar èmfasi en la comunicació més que en el coneixement. Tan important és saber-ne molt, com la manera com ho expliques i com en fas un producte atractiu.

Tu has destacat en un àmbit que viu al marge del Barça i del Madrid. I això que, a la premsa, hi ha l'obsessió que només interessen aquests dos equips.

Sí, però jo ara estic a GolT comentant la lliga espanyola perquè a l'empresa li interessava. Intento portar el periodisme anglès aquí, i tractar el Barça i el Madrid igual que tracto el Granada o el Dépor, i preparar-me els partits de la mateixa manera.

Per a tu el programa Marcador Internacional i la revista Panenka són una vàlvula d'escapament, on fas exactament el que t'agrada fer.

Ha arribat un moment que per fer els productes que volem, també hem de fer productes que d'entrada no ens semblen tan atractius, però ens ajuden a créixer. No hi ha ningú en cap feina que faci al 100% tot el que li agrada, però ara m'estic aproximant a coses que abans no m'interessaven tant.