ESPÈCIE PROTEGIDA

Tota la confiança, cap ultimàtum

Si perdem, serà la pitjor ratxa de derrotes de la nostra història, però això no suceirà

Avui l’Espanyol juga un partit molt important. De moment, el més important de l’any (perdó). Si perdem, serà la pitjor ratxa de derrotes de la nostra història. I no és poca cosa: tenim una història molt llarga i carreguem moltes derrotes. Però això no succeirà. No hi haurà rècord perquè guanyarem el Leganés i acabarem amb la mala ratxa.

¿I si la meva predicció és errònia i tornem a perdre? Alguns ja han sentenciat. Si arribem a la setena derrota consecutiva es tira de manual i es fa el més fàcil: destitució de l’entrenador. Per què? Perquè és la llei del futbol, diuen. No hi estic gens d’acord. En primer lloc, perquè em sembla molt irresponsable la desconfiança preventiva. O confiem en Rubi o no hi confiem. Jo, òbviament, hi confio. Potser algun dia hi deixo de confiar. Però decidir de manera anticipada si aquesta nit hi confiaré o no en funció del resultat és una mostra de falta de criteri. Perquè, em pregunto, els qui ho fan dependre tot del partit d’avui abans de jugar-lo, ¿confien o no confien en l’entrenador?

Malgrat les sis derrotes, segueixo confiant en Rubi perquè m’ha donat motius. No és una qüestió de fe: és una qüestió de fets. De fets, d’arguments i de sensacions. Feia anys que no havia vist un Espanyol jugant tan bé. Allò de principi de temporada va ser veritat. La primera part contra el Vila-real va ser veritat. Ho vull tornar a viure, m’ho vull tornar a passar així de bé. Qui m’ho pot donar? Qui m’ho va donar.

Però tinc més motius. Hem d’ampliar el focus. Estem acabant la primera volta i només hem deixat de competir en dos partits: Getafe i Barça. No hem guanyat ni un punt sense mèrits. Ni els àrbitres ni la sort ens han donat res. I no només això: ens n’han pres més d’un. Aquest és un dels reptes de l’equip de Rubi: aprendre a guanyar punts, també, sense merèixer-los. Sense renunciar al model: no em canvio pel Getafe. Però hem d’entendre que no som els millors ni som molt més bons que els pitjors. Per tant, a vegades cal alguna renúncia, cal una mica d’èpica, cal forçar alguna situació.

Estic convençut que aquesta nit no hi haurà cas Rubi perquè estic convençut que guanyarem. Però si perdem -que no serà el cas- vull pensar que ningú amb responsabilitat al club es plantejarà cap decisió dràstica. Serà el millor indicador que algú pensa i pensa bé.

I si llegeixes aquestes ratlles, Joan Francesc, permet-me que, després d’aquesta mostra de confiança sincera, te’n demani una per part teva. Confia en Melendo. Durant deu partits seguits. S’ho mereix. Ens ho mereixem.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF