DONA’M JOC

Necessito respostes

Canvio completament de tema respecte als últims dies. La vaga del futbol femení segurament no es farà efectiva, per fi ha sortit pressupost perquè les jugadores tinguin un sou digne i uns drets bàsics -que ja era hora!-. No és per posar més llenya el foc, però si ara es posen d’acord i resulta que hi ha els diners que fa molts anys que estem dient que feien falta, ¿què hauria passat si no s’haguessin plantat? ¿Algú els hauria ofert sense una reivindicació? Val més que ho deixi estar i que cadascú pensi el que vulgui.

Del que us vull parlar és del que passa pel cap dels éssers humans -i, en concret, dels homes- quan perden davant de noies. Us poso en context: fa uns dies anava amb un grup de noies en bicicleta de carretera. Volíem passar-nos-ho bé i disfrutar fent esport un dissabte al matí. En un moment donat, ens trobem un grupet d’homes d’entre 35 i 60 anys. Vam decidir avançar-los. Quina mala idea que vam tenir! De sobte, mentre els anàvem passant, vam començar a sentir comentaris com aquests: “Banda de mariques, que us estan avançant noies, feu el favor de tirar més!” “Xavals, que són ties, que no ens poden passar!”, “Que fluixos que sou, les noies ens estan passant la mà per la cara!”

Llavors no vaig pensar que estava avançant un grup d’homes i que potser els causaria un trauma o un mal a l’orgull que no podrien tolerar. Si ho hagués pensat probablement els hauria passat més ràpidament i amb cara de zero patiment. Bromes a banda, vaig sentir vergonya. Em vaig plantejar que si no haguéssim sigut noies, segurament haurien reaccionat d’una manera molt i molt diferent. Aquell avançament els va fer molt de mal. Necessito que em doneu una resposta perquè ho pugui entendre. No estaven competint, no s’hi guanyaven absolutament res, ni tan sols anàvem al mateix lloc i només vam coincidir un moment en una carretera secundària del Penedès.

Hi he donat moltes i no soc capaç de poder contestar què els va passar. Tampoc és la primera vegada que em passa, és una cosa bastant recurrent. Per això us demano que m’expliqueu si existeix cap raó que sigui coherent i que jo pugui entendre. Ja comença a ser hora de començar a donar un parell de voltes al que diem i pensar el que expressem a la resta del planeta, perquè som al segle XXI i les noies també practiquem esports. Potser, i només potser, en algun moment podem superar-vos. Però, eh, ¿el millor de tot sabeu què és? Que podem compartir un dissabte al matí i anar plegats en bici i gaudir del mateix esport junts. Què us sembla? Bona idea, eh!

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF