DES DE LA CASTELLANA

Models de president

Una de les crítiques més habituals contra el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, és que va totalment a la seva i que no consulta amb ningú de la junta les decisions que ha de prendre. També s’hi afegeix el fet que és ell directament l’encarregat de la política esportiva del club i moltes vegades també de la comunicativa. Sovint s’utilitza l’eufemisme cúpula del Reial Madrid per pluralitzar decisions que pren ell sol.

Però això no ha de ser dolent per força. Si el que mana té prou criteri per fer-ho, per prendre les decisions correctes, per no deixar-se intoxicar ni deixar-se portar pels seus propis interessos ni posar-los per davant dels del club, fins i tot deu ser millor que no pas debatre-ho amb un grup de gent en què cadascú hi diu la seva i s’acaba executant la decisió que resulta més políticament correcta.

Sí, potser és una mica utòpic pensar així. Podríem creure que hi ha algú que ocupa un càrrec no remunerat com el de president del Madrid i que ho farà buscant sempre el millor per al seu club, empatitzant amb els socis, els autèntics propietaris, i no deixant-se portar per les grans empreses que busquen fer negoci i les grans oportunitats de negocis col·laterals que desprèn el món del futbol. I, esclar, com que a més parlem d’un home com Florentino Pérez, amb tots els antecedents que té com a empresari, encara costa molt més creure-s’ho.

Però, realment, el que passa al Madrid no queda tan lluny com ens pensem. Des de fa poc al Barça passa pràcticament el mateix. El president Josep Maria Bartomeu pren les decisions gairebé sense consultar-les amb cap directiu. S’ha envoltat de la seva cúpula d’assessors, tots executius, i li han anat marxant els vicepresidents. Primer l’econòmica, Susana Monje; després l’institucional, Carles Villarrubí; posteriorment el de comunicació, Manel Arroyo, i fa quatre dies l’esportiu, Jordi Mestre. I les quatre àrees les ha assumit directament el president. És ell personalment qui decideix que Valverde ha de continuar, qui aposta pel fitxatge de Griezmann o qui retira la votació del nou escut enmig d’una assemblea.

No passa res. No hi ha cap problema si el que pren les decisions ho fa amb criteri, de manera correcta, sense deixar-se intoxicar ni deixar-se portar pels seus interessos i pensant en els del club. Perquè és això el que li critiquen a Florentino. I es posen les mans al cap per la manera com dirigeix el Madrid, perquè ho fa com una empresa seva i no com un club de socis. Però, al Barça, és tan diferent la situació actualment?

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF