LLIGA DE CAMPIONS

El Barça es guanya el dret a somiar (3-1)

Messi lidera el triomf contra el Nàpols d'un equip que queda a tres partits del títol

El Barça es guanya el dret a Somiar / EFE

El Barça s’ha guanyat el dret a somiar. Convertint la temporada en un acte de fe en què la principal virtut de l’equip és seguir lluitant quan tot semblava perdut, l’equip de Quique Setién es va posar en mans d’un Messi que va marcar el camí amb un primer temps emotiu contra el Nàpols al Camp Nou (3-1). Amb l’espasa de Dàmocles damunt del cap, l’equip de Setién va saber atacar quan Messi va decidir-ho. I va defensar-se durant tota la segona part i es va classificar per a la fase final de la Champions de Lisboa. L’equip està a tot just tres partits de guanyar un títol que no fa tant semblava una utopia. El primer partit, divendres contra el Bayern.

Si algú pot entendre el sentiment de molts barcelonistes ara mateix és precisament la seva víctima, el Nàpols. Els napolitans saben perfectament què és convertir un futbolista en una divinitat amb altars, himnes religiosos i oracions. Des de fora sembla una broma de mal gust, però qui s’agenolla davant la imatge d’un argentí menut sap que un gol pot fer que la seva vida sigui bonica per unes hores i que pot fer-li oblidar les penúries, l’atur, la tristesa. I ara mateix el Barça de Messi és una mica com aquell Nàpols de Maradona dels anys 80. Un bon equip que necessita els miracles del seu argentí.

Amb tot just 13 futbolistes del primer equip disponibles, Setién va apostar pels jugadors que ja saben què és jugar-se el sou en una eliminatòria europea i va deixar Riqui Puig i Ansu Fati a la banqueta. Un Barça de circumstàncies que es va veure sorprès pel bon joc napolità en els primers minuts, en què Mertens va xutar al pal. Però, una vegada Lenglet va marcar de cap en un córner en la que gairebé va ser la primera aproximació blaugrana, al Nàpols li van tremolar les cames davant un Messi omnipresent. L’argentí sap quan li toca obrir camins. Instal·lat a la dreta, va anar mortificant els homes de Gattuso amb les seves diagonals, els seus eslàloms i els seus gols impossibles. En va fer dos, tot i que el segon no va pujar al marcador perquè el VAR hi va detectar un lleuger toc amb les mans. En el futbol modern el joc s’atura durant minuts per descobrir unes mans gairebé impossibles de veure, però els col·legiats encara tarden més a descobrir el clar penal de Koulibaly sobre Messi, una acció en què l’argentí li va pispar la cartera al defensa senegalès i va pagar el preu d’endur-se una trompada que va provocar que fos Suárez qui marqués el 3-0. L’eliminatòria semblava vista per a sentència, però abans del descans Rakitic va cometre un penal i Insigne va mantenir viu el Nàpols, que va cuidar la pilota durant la segona part amb encert i ambició, sense poder superar l’última línia defensiva del Barça, que ara mateix ja no pot ni defensar-se amb la pilota, com feia abans. Rakitic i Alba van patir de valent en un matx en què Griezmann, de nou, va acabar sol, sense destacar. En canvi, De Jong va deixar detalls, engrescant-se especialment quan el Barça era una piconadora. Van ser tot just 20 minuts, l’estona en què Messi va agafar el timó d’un equip amb dues cares.

El Barça és una olla de grills on un jugador, Arthur, es nega a jugar però intenta entrar a l’estadi sense permís. És el club que té la plantilla més cara del món però té la banqueta plena de jugadors del filial. És un projecte sota pressió que en 24 hores ha vist com surt el sol gràcies a l’ensopegada del Madrid i el triomf contra els napolitans. En aquest any de penúries, el Barça es limita a guanyar, renunciant als elogis per la seva proposta, esperant que sigui Messi qui converteixi aquest esport en art amb accions com el seu gol a Ospina, en què va deixar-se caure per poder marcar. Tot comença i tot acaba al voltant de Messi, que sap que després de superar el judici del Nàpols el Barça s’ha tret de sobre molta pressió. I, de pas, Setién respira, ja que s’hi jugava la feina.

Els joves, testimonials

Un cop Messi va recordar que si veia una targeta es perdria els quarts de final, dosificant-se, el Barça es va limitar a defensar durant la segona part, en què Setién, veient que el Nàpols gaudia d’una possessió estèril, no va fer canvis fins als últims cinc minuts, quan va fer debutar el mallorquí Monchu amb un equip que segueix viu. Setién no va donar cap minut a Riqui Puig ni a Ansu Fati, sense fer canvis, malgrat que tenia un munt de joves a punt per suar a la gespa. És un reflex de la realitat d’un Barça que guanya patint. Patint però amb orgull es va guanyar una oportunitat per fer-se perdonar molts pecats a Lisboa.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF