Bàsquet - Copa del Rei

Una gesta per explicar durant anys i panys

El Barça Lassa es proclama campió de la Copa del Rei més inversemblant de la història (93-94)

El Barça Lassa, campió / EFE

Svetislav Pesic ho ha tornat a fer. El Barça Lassa va recuperar un desavantatge de 17 punts, va superar el Reial Madrid (93-94) i va reeditar el títol de campió de la Copa del Rei. L’equip blaugrana es va endur la final més inversemblant de la història. Un tap il·legal sobre Ante Tomic a un segon del final de la pròrroga va decidir un clàssic com cap altre. Sergi Llull va fallar un triple sobre la botzina i no va poder repetir el miracle d’una estona abans, quan havia enviat el partit al temps extra.

La recta final va ser d’una emoció mai vista, i els dos equips van creure tenir el partit guanyat en diferents moments. Els seus aficionats també. Si un guionista n’hagués escrit el desenllaç, hauria sigut inversemblant. Els àrbitres, que no van veure una clara falta personal d’Anthony Randolph sobre Chris Singleton, van treballar de valent per decidir algunes accions que van necessitar la revisió de l’ instant replay.

Thomas Heurtel ha agafat afició als MVP. El francès, que va ser el responsable de la reacció blaugrana, va anotar 22 punts i va repetir el premi destinat al millor jugador de la Copa del Rei. La feina de Víctor Claver, que va sumar 15 punts i 7 rebots i va protagonitzar algunes accions defensives clau, va ser un altre dels elements d’un triomf culer que allarga la malastrugança del Reial Madrid, que no guanya el títol a casa des de fa 59 anys (1960). La decepció del vigent campió d’Europa, que ho tenia tot preparat per festejar l’èxit, va ser descomunal. Tot i tenir més bona plantilla, Florentino Pérez, a la llotja del WiZink Center, es va quedar amb un pam de nas. L’equip blanc va celebrar després del tap de Randolph sobre Tomic el títol, però la revisió arbitral va modificar l’última decisió i el trofeu va viatjar cap a Barcelona.

La nit va deixar altres noms propis, com el de Singleton. L’aler pivot, molt criticat pels aficionats, va disputar els últims 25 minuts sense descans: el tercer i el quart període i la pròrroga.

La primera meitat va evidenciar la igualtat entre dos equips que van cometre poques errades. El Barça Lassa va aconseguir una diferència de set punts en dos moments diferents, però el Reial Madrid no va badar a l’hora de respondre-hi. Quan tenia problemes per mantenir la regularitat culer (16-23), la irrupció de Llull va impulsar el conjunt blanc, que es va apuntar un parcial d’11-2 per capgirar la dinàmica del primer tram de la final (27-25). Pesic va rescatar el seu equip, que va tancar el segon quart de manera endreçada (35-35).

El Barça Lassa es va desordenar durant un tercer període en què el Reial Madrid es va apoderar del partit. L’equip blanc va castigar les peces defensives més dèbils del conjunt blaugrana, la de base i la de Singleton, per apuntar-se un parcial de 23-6 que li va servir per aconseguir una renda de 17 punts (58-41). Si algun espectador culer va apagar la televisió, no es creuria el que va passar després. Quatre triples de Claver, Oriola, Heurtel i Kuric i cinc punts del francès van capgirar el marcador a sis minuts (61-63). El parcial va ser d’1-17.

Laso va recórrer a Llull per fer reaccionar el seu equip, però el menorquí va combinar llançaments inversemblants amb precipitacions. El lideratge del Barça Lassa va recaure sobre Heurtel, que va anotar 14 punts durant l’últim període.

Claver va aconseguir un avantatge de dos punts a 4,3 segons del final (75-77), però en la següent acció Llull va enviar el partit a la pròrroga amb un llançament sobre la botzina (77-77).

En el temps extra la igualtat va ser màxima. El Barça Lassa guanyava per 5 punts a 13 segons del final, però un triple de Randolph i un 2+1 de Carroll van capgirar el marcador (93-92). Entre les dues accions, una garrotada sobre Singleton es va quedar sense senyalitzar.

Un tap il·legal sobre Tomic a 1,2 segons del final va situar l’equip blaugrana per davant en el marcador. Llull va estar ben a prop de provocar una altra alteració cardíaca, però el seu llançament triple no va acabar amb cistella.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF