Publicitat
Publicitat

L'illa més ràpida del món

Jamaica guanya els dos relleus 4x100 i Bolt tanca el Mundial amb tres ors

El primer cop que Jamaica va participar en uns Jocs Olímpics va ser el 1948, precisament a Londres, capital de l'imperi que controlaria l'illa fins al 1962. Aquell any però, Jamaica ja podia competir independentment als campionats esportius i Arthur Wint va guanyar la primera medalla d'or d'aquesta illa als 400 metres. El 1952 a Hèlsinki, Jamaica guanyaria l'or als 4x400 relleus, amb Wint ajudant per batre el rècord del món. La velocitat, a Jamaica, no és flor d'un dia. És una tradició.

Jamaica ha guanyat medalles als Mundials i als Jocs Olímpics des de sempre. Arthur Wint, George Rhoden, Don Quarrie i Merlene Ottey van guanyar medalles, però res és comparable a l'impacte dels últims anys. A Moscou, Jamaica ha guanyat les sis medalles més importants de la velocitat: els 100 metres, els 200 metres i els 4x100, tant en categoria masculina com femenina. El relleu 4x100 masculí, de fet, acumula dos ors olímpics i tres als Mundials de manera consecutiva. L'era del domini nord-americà ja és un record del passat. Ara mana un estat amb tants habitants com la ciutat de Chicago.

En la jornada de clausura dels Mundials de Moscou, els jamaicans van imposar la seva llei. Usain Bolt va portar els jamaicans a l'or d'una cursa dels 4x100 igualada, ja que els anteriors relleus jamaicans van ser lents i els nord-americans van arribar a la recta final amb opcions. Bolt, malgrat que Tyson Gay va envair el seu carril, va esvair dubtes amb les seves gambades impotents. Aquesta era la desena medalla de Bolt en uns Mundials, vuit dels quals, de color daurat. És a dir, el jamaicà supera el llegendari Carl Lewis en el palmarès, ja que el nord-americà també suma 8 ors però menys medalles de plata. Bolt havia arribat a Moscou buscant les tres medalles d'or que el convertissin en el millor de la història, i no va fallar. Va liderar la festa jamaicana, amb balls tradicionals russos a la pista per guanyar-se el cor dels espectadors.

Jamaica ha manat a la pista de Moscou malgrat les baixes d'homes clau, com el campió del món dels 100 metres de fa dos anys, Yohan Blake, o Asafa Powell. Els nord-americans, abans ferits en l'orgull, ara ja accepten que el seu paper és guanyar la plata, ja que no derroten els caribenys des dels Mundials d'Osaka, el 2007.

En categoria femenina va passar si fa no fa el mateix, amb el triomf de Carrie Russell, Kerron Stewart, Schillonie Calvert i Shelly-Ann Fraser-Pryce. Fraser-Pryce porta camí de ser el mateix que significa Bolt però en categoria femenina, perquè ja té dos ors olímpics als 100 metres i cinc campionats mundials. A la final dels relleus 4x100, les jamaicanes es van imposar amb un temps de 41,29 segons, 1,54 segons menys que les segones, les franceses, en el triomf més clar en la història d'aquesta prova als Mundials. Les nord-americanes, víctimes d'un canvi del testimoni horrible després dels primers 200 metres, van ser bronze.

Bolt, camí dels 27 anys, i Fraser-Pryce, amb 26, lideren una generació daurada forjada als dos clubs d'elit de Kingston, el MVP i el Racers Track Club. Són clubs amb pistes de nova generació on cada any centenars de joves d'origen humil fan proves per intentar deixar de córrer descalços. Tots somien a ser com Bolt i Fraser-Pryce.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF