L’època en què es podia fer periodisme

Després d’anys de bones cròniques sobre bàsquet i Espanyol a La Vanguardia, Juan Antonio Casanova ha començat a acomiadar-se a poc a poc de les seves obligacions periodístiques. JAC, com carinyosament és conegut entre els companys de professió i els lectors, va ser sorprès la setmana passada amb un sopar d’homenatge. Punyent com sempre, el periodista va improvisar un discurs per reivindicar la figura de l’enviat especial. “Abans els periodistes viatjàvem. No és com ara, que els partits se segueixen des de la televisió, malament i tard. Sóc feliç perquè vaig conèixer l’època en què es podia fer una mica de periodisme. Els periodistes podíem conviure amb els jugadors i viure el món de l’esport des de més a prop que ara”, va resumir.

“Em considero una persona afortunada. De mestre, res. Mai he aspirat a ensenyar res a ningú i tan sols he volgut ser un més entre els periodistes. Si sabia alguna cosa més, era tan sols perquè portava més temps que la majoria exercint la professió”, va recordar JAC, que va reconèixer com va arribar al món de la cistella: “En un moment de la meva carrera vaig haver de decidir entre bàsquet o futbol i vaig preferir prioritzar el bàsquet perquè m’ho passava millor. Hi havia bon caliu entre els professionals d’aquest esport i la premsa”.

Tot i que el seu llegat no té preu, JAC no espera cap reconeixement especial: “He dedicat més de 40 anys de la meva vida a aquesta feina i això em fa sentir un privilegiat”. Si hagués nascut als Estats Units, en canvi, Juan Antonio Casanova ja tindria una estàtua a les portes de qualsevol pavelló o estadi. Una com la de Chick Hearn a l’Staples Center de Los Angeles, on el periodista comparteix protagonisme amb estrelles del món de l’esport com Magic Johnson, Kareem Abdul-Jabbar, Jerry West, Wayne Gretzky i Óscar de la Hoya. Aquí, on el periodisme perd un llençol en cada bugada, és impensable. Els nostres esforços, els del sector, haurien d’anar adreçats a ser dignes de la seva trajectòria. Primer objectiu: barrejar bons relats, perspectiva i ironia a les cròniques. Gairebé res.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF