¿Hi ha antídot per a les faltes de Messi?

En l’estudi sobre com evitar les dianes de l’argentí s’obre la porta a eliminar les barreres dels defenses

Amb les dues dianes a l’RCDE Stadium, Leo Messi ja porta 32 gols de falta directa. I d’aquests, una tercera part, onze, els ha marcat en l’últim any i mig. L’argentí, màgic en totes les facetes del joc, ha excel·lit també en les accions de pilota aturada, en què des de fa temporades compta amb la complicitat dels seus companys perquè dificultin encara més la visibilitat als porters, col·locant-se al costat de la barrera, tapant la pilota i fent més difícil la seva reacció. Això últim ha generat el debat sobre si convé o no que els porters utilitzin aquesta tanca defensiva.

Però Messi no és només punteria. És picardia. “És impressionant veure com xuta les faltes. Als entrenaments, a vegades, fem juguesques. Però no és tan divertit quan hi participa ell...”, comentava dissabte Ivan Rakitic, encara meravellat pels dos xuts potents i col·locats, amb rosca, que van entrar per l’escaire esquerre i dret, respectivament, de la porteria de Diego López. “És incontrolable”, resumia Óscar Duarte, defensa de l’Espanyol.

El repertori de xuts de l’argentí va des de pilotes ajustades al pal que defensa el porter fins a l’angle contrari. Xuts amb molta rosca i col·locació o xuts potents que pretenen sorprendre. I també xuts rasos que es colen per sota de la barrera, que salta per tapar espai i veu desesperadament com la pilota els passa per sota les cames. Això últim va intentar evitar aquesta temporada, en el partit del PSV al Camp Nou, Hirving Lozano, ajupint-se darrere la tanca -l’àrbitre l’hi va impedir, perquè el reglament no permet que un jugador estigui estirat quan s’ha de posar la pilota en joc-. En qualsevol cas, hauria sigut estèril, perquè aquell dia, en aquella acció, va resoldre-ho xutant a l’escaire, en un gol molt semblant al primer del derbi de dissabte.

A darrere de tot hi ha el porter, que molt sovint té dificultats per veure la pilota. I, concretament, com el llançador -Messi, en aquest cas- la xuta. Sovint molts no veuen l’esfèrica fins que ja és a mig camí de la porteria. Si la pilota va entre els tres pals, o bé el porter té molta agilitat de cames o li acaba sent impossible arribar a evitar el gol. El segon xut de falta de Messi al derbi n’és un exemple: Diego intueix -erròniament- que la pilota anirà a la seva esquerra i fa una petita passa cap allà, però quan s’adona que va al costat oposat i intenta corregir, ja no té temps d’arribar a la pilota.

Barrera, sí o no?

És aquesta circumstància, la imprevisibilitat de Messi i la falta de visibilitat dels porters, la que ha posat novament sobre la taula la possibilitat que els porters decideixin no tenir barrera per tapar els llançaments. Anys enrere el porter alemany Oliver Kahn va ser un pioner en aquest aspecte, però després d’encaixar uns quants gols va decidir tornar a situar les tanques defensives. O Santiago Cañizares, que va innovar amb les barreres partides per poder veure la pilota i, sobretot, com la xutava el llançador de torn.

Però Kahn i Cañizares han sigut excepcions a la regla general. I és que, per norma, els porters s’han mostrat contraris a fer canvis en aquest aspecte. Ho recorda Javier Clemente, que quan era seleccionador ja va provar de convèncer Andoni Zubizarreta perquè les faltes es xutessin netes. L’exporter del Barça l’hi va treure del cap: “Em va dir que aleshores encara rebria més gols perquè el rival tindria tota la porteria lliure”. Clemente, uns anys després, a l’Sporting, i a la prèvia d’un partit contra el Madrid de Cristiano Ronaldo, va tornar-l’hi a proposar al seu porter, aleshores Juan Pablo, però ell s’hi va negar en rodó. Aquell partit, tot i guanyar-lo el Madrid, CR7 no el va superar de falta.

“Però ara hi ha un condicionant que abans no existia, l’esprai que fan servir els àrbitres per marcar la barrera”, comenta l’entrenador català Manolo Márquez, que defensa que la propera “evolució” serà executar el que havien proposat anys enrere Kahn o Clemente. “Abans la tanca es posava de puntetes, avançava una mica i dels 9,15 metres es passava a set. Ara no es pot moure ningú”, reflexiona. El que sí que passaria és que, en comptes de Messi, les faltes les xutaria un altre especialista que destaqués per un xut molt potent.

“De totes maneres, si a Messi li traguessis la barrera potser seria igual o més difícil, perquè és molt precís en el xut, i el porter, encara que estigui ben situat, tindrà molt espai als dos costats”, comenta Juan Carlos Unzué. L’exporter i extècnic al Barça coneix bé l’argentí i creu que, com a molt, es podria aconseguir despistar-lo “amb el factor sorpresa”. Encara que, per al navarrès, seria un pedaç provisional perquè Messi “reacciona ràpid i bé”.

L’últim repte

A Cornellà Messi va fer dos gols de falta. Era la segona vegada que marcava dues dianes així en un partit -l’altra havia sigut a la Supercopa d’Europa del 2015 contra el Sevilla-. El repte és igualar el hat trick de lliures directes, que va fer Sinisa Mihajlovic quan jugava al Roma, el 1998.

Mentrestant, l’argentí segueix ampliant els seus registres golejadors. Segons destacava l’estadista Mr.Chip a través de les xarxes socials, Messi ha marcat en els quatre últims anys 19 gols de falta directa en competició de Lliga. Això és més que cap altre equip de les principals lligues europees en aquest període: la Juve ha marcat 18 gols però repartits en sis llançadors diferents). Una bestiesa.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF