Inconformisme per no oblidar un camí difícil
De vegades perdem la perspectiva de fins a quin punt venim de lluny. “És el moment de treballar fort i de recuperar la versió jove d’un mateix que tan sols somiava en el següent pas”, aconsella Erica Wheeler. La seva és una de les històries de superació més bèsties del món de l’esport. “No et rendeixis mai. És igual el que et diguin, tu tira endavant. Això és el que sempre tinc al cap. La meva mare és la meva motivació. Va morir quan jo anava a la universitat, i és el que m’empeny a continuar”, diu la jugadora de les Indiana Fever, que la temporada passada va trencar tots els pronòstics. Tot i no ser escollida al draft, la base-escorta va ser reconeguda com la millor jugadora de l’All-Star de la WNBA. “Quan era petita volia ser un superheroi, però no m’hauria imaginat mai que arribaria a ser MVP d’un All-Star. Durant moltes fases de la meva vida jo tan sols intentava sobreviure”, confessa en un emotiu vídeo que ha gravat, entre llàgrimes, per a The Players’ Tribune.
La infància de Wheeler, que va compartir casa amb 12 persones més, va ser dura. El seu primer esport va ser el futbol americà, però el masclisme dels seus companys d’equip la va empènyer a provar sort en el món del bàsquet. Quan tenia 17 anys va veure com dues de les seves amigues eren assassinades en un tiroteig. El sotrac emocional va ser descomunal. Uns anys després, quan jugava a la Universitat de Rutgers, la seva mare va morir. Enfonsada tant anímicament com monetàriament, Wheeler va rebre l’ajuda econòmica de Carlos Boozer, però va ser incapaç de seduir cap equip professional.
La jugadora nord-americana va aparcar la pilota de bàsquet i va alternar la feina en una botiga de roba amb el paper com a consellera juvenil en un centre de rehabilitació per a drogoaddictes a Nova Jersey. Una amiga la va convèncer per anar-se’n a jugar a Puerto Rico per 200 dòlars a la setmana. La seva bona feina amb les Leonas de Ponce li va servir per rebre ofertes del Mersin Kurtulus turc i l’Sport Club do Recife brasiler, on va coincidir amb Érika de Souza. La pivot va aconsellar el seu fitxatge a les Atlanta Dream, que van apostar per ella i li van obrir les portes de la WNBA. La resta és història. A més dels seus èxits esportius, les seves companyes destaquen el seu positivisme inalterable. El seu lema (“No us conformeu, sigueu fantàstiques”) serveix ara d’inspiració per a moltes jugadores joves.
