DONA’M JOC

Empoderem-nos

Vaig tenir la sort de poder anar de ponent al congrés Women Evolution, que es va fer el 3 d’octubre a Sant Cugat, i que reunia més de 300 dones -i també algun home- amb l’objectiu de poder aprendre i crear xarxes entre nosaltres, perquè aquesta serà la manera que puguem arribar a la igualtat en la societat. En el meu cas vaig parlar sobre com la dona ha de trencar barreres a partir de l’esport. Tant és l’esport que practiquis, has de triar el que t’agrada. Però el sol fet d’apuntar-se a un gimnàs no vol dir que hi acabaràs anant, i tenir el carnet sense trepitjar el centre és fer-se trampes a un mateix.

La part bonica de l’esport és que no és necessari tancar-te en un lloc sinó que el pots practicar a l’aire lliure i quan t’encaixi, siguin 30 minuts o 2 hores, el temps que tinguis va bé, perquè com es va dir al congrés, l’esport no hauria de ser un hobby sinó una part fonamental en totes les nostres vides. També es va comentar que sembla que estigui mal vist que les dones practiquem esport, perquè tenim mil i una coses a fer abans de cuidar el nostre cos. Doncs la veritat és que no: hem d’invertir el temps que faci falta per cuidar-nos, i una de les millors maneres és fent esport. Els temps estant canviant, i nosaltres estem canviant amb ells, però el que no pot ser és que per arribar a dalt de tot ens oblidem de coses tan bàsiques com que ens hem de moure. I ens hem de moure no com a obligació, sinó perquè això ens farà està mentalment i físicament molt millor en el nostre dia a dia.

Una pregunta que em van cridar molt l’atenció és la següent: “Per què es critica les dones si arriben a una reunió amb el cabell moll perquè acaben de fer esport?” ¿De debò s’arriba aquests extrems? Doncs si algunes de vosaltres no aneu a fer esport entre hores perquè no us queda temps de pentinar-vos o de poder-vos arreglar, jo us diria que poséssiu en una balança què és el més important, si el que puguin dir o pensar de vosaltres o el que realment sentiu quan heu acabat una sessió de córrer, una partida de pàdel, una classe de ioga, una estona de natació, el que sigui. La sensació que et dona fer esport no us la pot prendre ni res ni ningú.

Així que m’encantaria poder-vos animar a moure-us, a posar una mica de moviment a la vostra vida entre les mil coses que heu de fer, perquè de cos només en tenim un i per molta feina que tinguem és el que tenim i és per sempre. Encara estem a temps de cuidar-lo i de posar-lo en forma: aixequeu-vos de la cadira, del sofà o d’on sigui que passeu més de 8 hores seguides i sortiu a estirar les cames.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF