MUNDIAL DE MOTOCICLISME

Cervera celebra el seu desè títol mundial

Uns 10.000 aficionats surten al carrer per retre homenatge als germans Marc i Àlex Márquez

Hi ha pilots que han nascut per competir i que no es cansen de guanyar. Seria el cas dels germans Marc i Àlex Márquez. Els campions de MotoGP i Moto2, respectivament, van celebrar a Cervera els títols aconseguits fa uns dies al Mundial de motociclisme. Unes 10.000 persones van omplir els carrers de la seva localitat natal per retre’ls homenatge. Altre cop.

Era la segona vegada que els germans Márquez celebraven un campionat mundial junts. L’altre cop va ser el 2014, en el primer títol d’Àlex Márquez -aleshores a Moto3- i el quart del Marc -el segon que obtenia a MotoGP-. “Tornar a ser campions al cap de cinc anys és un senyal que seguim evolucionant”, deia precisament l’Àlex, referint-se al segon doblet de la família. En total, a casa seva hi ha deu campionats. “Gairebé estava més content pel seu títol que pel meu -afegia el Marc-. Sé com ha treballat, la pressió que ha hagut de suportar... El dia que va guanyar m’estava vestint per a la meva cursa i ja anava suat! Com a germà, ha sigut complicat. S’ha sabut sobreposar als problemes”.

Els germans Márquez mai han amagat que, més enllà del parentiu, els uneix una grandíssima amistat. L’un és confident de l’altre. Riuen junts, pateixen junts i ho celebren junts. Això mateix van voler escenificar ahir a Cervera, en un acte fet a mida per als seus clubs de fans. Dues butaques còmodes davant del lema “ Champions brothers ” [Germans campions]. I, a banda i banda, els objectes que van fer servir el dia que, a la pista, van certificar els campionats: la bola de billar amb el número 8, en honor als títols mundials del germà gran, i el dard winner shot (llançament guanyador) que va llançar l’Àlex durant la volta d’honor a Malàisia.

Riallers i relaxats, començava una roda de premsa extensa. Era el preludi de la celebració, que tenia com a plat fort la rua pels carrers de Cervera i acabava amb la cirereta a la plaça Pius XII, amb un final de festa i parlaments. Un dia de somriures que no es van voler perdre nombrosos aficionats d’arreu de Catalunya i d’Espanya, ni tampoc els fans arribats de països com França, Alemanya, Anglaterra i Bèlgica.

Content i tocant de peus a terra, Marc Márquez aprofitava la celebració per fer balanç d’una temporada per emmarcar. Si fa unes setmanes, quan encara no tenia el títol, es limitava a dir que havia sigut “de les millors”, ahir directament la va qualificar de “perfecta” i “molt difícil de repetir”. Però això no vol dir que se li acabin les ganes de seguir guanyant. Amb un títol de 125 cc -l’actual Moto3-, un de Moto2 i sis de MotoGP, el Marc és a només un campionat d’igualar les nou corones de Valentino Rossi. Un repte més. “El primer títol era especial, i encara més ho va ser el de MotoGP. Potser el segon no el vaig valorar tant. Però des del 2015, aquell any que vaig tenir tantes caigudes, ho valoro tot molt més. Mai saps si s’acabarà aquí o no”.

Victòries amb dedicatòria

També a l’Àlex el curs li ha deixat un “regust diferent” al del 2014, perquè aleshores era “més jove” i no s’aturava a “pensar” en el que estava aconseguint. “Ara en soc més conscient”, explicava. “Potser aquest títol ha trigat més del que tothom esperava. Quan vens de Moto3 les expectatives són altes i esperes que tot sigui més fàcil. Aquest any he tingut tota l’ajuda per aconseguir-ho”, deia el germà petit, que va voler dedicar especialment la victòria a tots els que no van perdre la fe en ell: “Als que m’han ajudat i van creure en mi quan, el 2015 i el 2016, no m’adaptava a la categoria”.

EDICIÓ PAPER 23/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF