AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR...

Bartomeu i el rei Borbó

ALBERT LLIMÓS
ALBERT LLIMÓS

Josep Maria Bartomeu és catalanista. Els que el coneixen bé i l’han tractat durant els últims anys no ho poden posar en dubte. El president del Barça, fent malabarismes complicats entre el que és l’esfera pública i la individual, ha sigut un habitual en les manifestacions de l’11 de setembre, i conversant amb ell queda clar el seu innegable tarannà catalanista. Ara bé, el context actual ha canviat absolutament la significació d’aquest concepte, i les definicions que servien fins ara per dibuixar el nostre món han quedat caduques. El que servia fa quatre anys, ara ja no serveix.

Des de fa mesos, des d’un costat i l’altre, s’estira indecisos, prudents i porucs, i es deixa en una posició incòmoda els que intenten navegar entre dues aigües. Ja ho va viure el mateix Bartomeu l’1-O, quan després d’haver decidit suspendre el partit contra el Las Palmas, aguantant trucades que farien tremolar la majoria de mortals, va haver d’empassar-se els seus principis i amor propi per acceptar la voluntat del vestidor.

Els que defensen que la política i l’esport no van de bracet, que despertin d’una vegada. El Barça és un actor polític de primer nivell. És el gran departament de la Generalitat, que s’escapa a les decisions de Palau malgrat els intents de tots els presidents de Sant Jaume per controlar un altaveu tan potent com el Barça. Tot el que hi ha a l’esfera pública, i més avui en dia, forma part del debat polític. Qui té quota mediàtica, té dimensió política. I, per això, perquè el context actual no permet seguir fent la puta i la Ramoneta tan habitual al nostre país durant les últimes dues dècades, el Barça ha de seguir significant-se fidel als valors de l’entitat.

Mentre hi continuen havent presos polítics, el Barça ha de demanar la seva llibertat amb determinació, sense por als estirabots del president socialista de torn d’aquella comunitat o el comentari irritat del conseller delegat d’aquella entitat bancària.

La final de Copa brinda una bona oportunitat per portar la iniciativa i no deixar que sigui l’aficionat el que s’hagi de significar sempre. Toca, per molt que dolgui a tots aquells insensibles que aplaudeixen la presó preventiva, posicionar-se clarament com a club. L’alcaldessa Ada Colau i el president del Parlament, Roger Torrent, han marcat el camí. Si la Corona és la peça que sustenta i legitima aquest Estat, no es pot permetre cap gest còmplice amb el monarca a la final de Copa. Què pot fer Bartomeu? Fer el mateix que faci el futur president de la Generalitat aquell dia, ara que sembla que la situació es desencallarà. Només així el Barça estarà al costat de les institucions del país, ni un pas més, ni un pas menys.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF