L’Espanyol reneix contra un Barça indolent

Cornellà de LlobregatEls últims anys el Barça s’havia acostumat a guanyar gairebé tots els derbis. Era un domini tan aclaparador que endur-se els tres punts de l’estadi de l’Espanyol no deixava de ser un tràmit abans de continuar fent camí a la recerca de nous reptes. En canvi, l’Espanyol, amb l’aigua al coll, s’ha passat els últims mesos buscant un senyal que permeti imaginar que la salvació és possible. Un senyal que podria ser l’empat en un derbi que semblava al sarró de l’equip de Valverde quan a la segona part va capgirar el marcador. Però la vermella a Frenkie de Jong i un xut creuat de Wu Lei van canviar-ho tot.

Els dos veïns s’han allunyat tant que l’Espanyol troba motius per ser optimista amb un empat a casa malgrat ser cuer. I al Barça, que no en té prou guanyant, un empat fora de casa li serveix per mantenir oberts debats sobre l’estil d’un equip que no acaba d’engrescar. El primer temps de l’equip de Valverde en un RCDE Stadium on encara no ha perdut mai a la Lliga va ser ben fluix, de fet. Però el tècnic blaugrana va jugar amb èxit la carta d’Arturo Vidal al descans per revolucionar el partit. El xilè, sempre polèmic després de denunciar el club als jutjats i de flirtejar amb la idea d’un retorn al futbol italià, va saber trobar els espais en la defensa local amb la col·laboració d’un Luis Suárez endollat. L’uruguaià, amb un gol i una assistència, ha participat en els últims 9 gols de l’equip. El Barça sabia que no podia fallar després del triomf del Reial Madrid al camp del Getafe. Però va punxar quan menys s’ho esperava, contra el cuer. Així són els derbis: sense lògica. Els últims dos cops que l’Espanyol s’ha enfrontat al Barça com a cuer, de fet, no ha perdut.

I això, malgrat que Ernesto Valverde no va reservar cap dels seus jugadors importants. Messi, una mica apagat, i Suárez, l’estilet, van sortir al terreny de joc malgrat que tot just 48 hores abans estaven creuant l’Atlàntic de tornada de les vacances. Però el líder semblava que continuava de vacances quan, en la primera aproximació local, David López va marcar amb un cop de cap impecable després d’una falta lateral servida per Marc Roca. Abelardo no pot fer miracles, però sap com engrescar la gent. El tècnic asturià en va tenir prou amb pocs minuts per posar-se a la butxaca una afició que, malgrat la complicada situació a la classificació, va omplir l’estadi, i que es fregava els ulls amb un primer temps en què el cuer va guanyar gairebé tots els duels dividits contra el líder de la Lliga. Amb David López i Marc Roca al doble pivot, els locals van estirar les orelles d’un Barça indolent que, just abans del descans, va estar a punt d’empatar. Un avís per a navegants, amb el qual l’equip de Valverde recordava a l’Espanyol que alguns equips en tenen prou amb ben poca cosa per marcar gols. Altres, en canvi, han de picar molta pedra.

El retorn a la realitat de l’Espanyol va arribar en una segona part en què Jordi Alba va començar a mortificar, amb la complicitat de Suárez, la banda dreta de la defensa local. El lateral va posar la centrada amb la qual el davanter uruguaià va empatar, i poc després el mateix Luis Suárez, de nou ensumant sang, va fer la centrada amb la qual Arturo Vidal va batre un Diego López a qui li van tremolar les mans. Dues esgarrapades del campió que van enviar l’Espanyol al racó de pensar. Dos cops ràpids que semblaven anticipar un passeig blaugrana. Però amb Abelardo l’equip local ha canviat. Ha recuperat la fe i les ganes de lluitar. En canvi, el Barça no ha canviat amb el canvi d’any. Gairebé mai perd, però continua lluny de la seva millor versió, especialment fora del Camp Nou.

De Jong, expulsat

Abelardo va canviar els homes d’atac i va confiar en la grapa de Vargas i les rematades de Wu Lei, però el Barça semblava controlar-ho tot fins que en dues pèrdues de pilota Frenkie de Jong va veure dues grogues. Dos detalls, dos moments, que van canviar-ho tot. L’holandès, que mai abans havia estat expulsat, va deixar els seus companys en inferioritat numèrica. La vermella va engrescar de nou els aficionats locals, que van continuar creient-hi tot i que Neto, en la seva única aturada el dia que ocupava el lloc del lesionat Ter Stegen, va negar el gol de cap a Wu Lei.

Valverde, sense De Jong, va ordenar l’equip apostant per Semedo, i el Barça va recuperar el control, però Suárez va perdonar el tercer gol. Aquests detalls decideixen, ja que a a falta de dos minuts Wu Lei va convertir-se en el primer xinès que marca al Barça encertant un xut creuat després de guanyar l’esquena de Jordi Alba. Wu Lei va fer esclatar un estadi que no fa gaire no hauria cregut que els seus jugadors serien capaços d’aturar el campió. El preciós gol del xinès va premiar la feina d’un equip que ha trobat en Abelardo el seu profeta. El Barça, en canvi, se’n va a la Supercopa amb deures per fer tot i ser campió d’hivern.