Apostar pel talent i oblidar el sexe
Buffalo no és una de les ciutats més modernes dels Estats Units. La gent hi acostuma a fer nit quan es desplaça des de Nova York fins a les cascades del Niàgara i tasta les típiques aletes de pollastre picants. No és mal lloc per criar-hi una família, però els turistes no hi troben gaires coses a fer. Els autòctons són acollidors, tot i que una mica conservadors per al nostre gust europeu. Allà és on Kathryn Smith està fent història com a entrenadora ajudant dels Bills, l’equip de futbol americà.
Tot i que compta amb anys d’experiència en el sector, la franquícia va consultar l’opinió de Bruce Arians, l’entrenador dels Arizona Cardinals, ja que era l’únic que havia tingut una dona, Jen Welter, com a col·laboradora del seu cos tècnic. Una vegada rebuda l’aprovació, Kathryn Smith es va convertir en la primera entrenadora assistent a temps complet de la NFL, una de les competicions més reticents a trencar anacròniques barreres de gènere.
La visibilitat de la dona en els esports professionals continua sent marginal, però cada vegada hi ha més equips que deixen a un costat els seus prejudicis. Becky Hammon forma part del cos tècnic dels San Antonio Spurs i d’aquí uns dies es convertirà en la primera entrenadora que participa a l’All-Star de la NBA. “És qüestió de talent i de capacitat de fer les coses, no de sexes, races o qualsevol altra cosa”, diu Greg Popovich, el tècnic que va apostar per l’exjugadora pel seu coneixement del joc, la seva ètica de treball i la seva capacitat de comunicació.
Becky Hammon està acostumada a trencar prejudicis. Quan l’any 2008 va anunciar que disputaria els Jocs Olímpics de Londres amb Rússia l’impacte va ser enorme. La nord-americana, que no va ser convocada per la selecció del seu país, no va dubtar i va buscar altres camins per no perdre’s el gran esdeveniment esportiu que es disputa cada quatre anys. “Traïdora” va ser l’adjectiu més suau que va sentir. La revista ESPN li va dedicar un article (“Why Becky Hammon isn’t a traitor ) per intentar explicar els motius de la seva decisió i ajudar a entendre la seva situació, però no va ser senzill. “No espero que tothom m’escolti o m’entengui”, va dir.
Ser pioner no és senzill, però el món està ple de barreres que algú s’ha entestat a superar per primera vegada. Els reptes que no ha aconseguit ningú abans tenen un valor doble, ja que a la dificultat de l’objectiu s’hi afegeix el neguit de desconèixer-ne la viabilitat real. Donar valor a les fites de Kathryn Smith i Becky Hammon ajuda a normalitzar les coses, però sobretot ha d’animar les noves generacions a mantenir una actitud inconformista i a seguir lluitant per superar les barreres socials que encara continuen existint.
