AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR

Als 13 directius del Barça

Pau, Dídac, Joan, Josep Ramon, Xavier, David, Jaume, Marta, Oriol, Javier i Jordis. A la majoria de vosaltres us conec de fa anys. Amb alguns hem xerrat força des del 2010. Així doncs, permeteu-me apel·lar a la vostra dignitat. No podeu permetre que això segueixi així. Mireu enrere i recordeu els Carles, Maria, Sílvio, Emili, Enrique, Josep, Manel, Susana i Jordis. Ho van deixar per motius ben diferents, però molts d’ells perquè sentien que si seguien com a directius no podrien anar amb el cap ben alt pels carrers del seu propi país. I això que renunciaven al somni de la seva vida, a la feina feta -a vegades molt ben feta- en cadascun dels seus àmbits i que havien d’abandonar inacabada.

No pot ser que el Barça visqui en aquesta degradació permanent. L’episodi de la moció de censura, amb la intervenció als mitjans de Román Gómez Ponti, cap dels serveis jurídics, és l’últim espectacle lamentable. S’ha intentat torpedinar per aire, mar i terra una de les manifestacions socials més importants del club en els últims anys. S’ha volgut evitar que el soci pugui votar. Primer posant sota sospita 5.000 firmes; després pressionant el president de la mesa per canviar les regles de joc; movent fils polítics perquè Salut no autoritzi la votació, i ara trucant a la porta de la Guàrdia Civil, en un maquiavèl·lic pla sostingut en cinc paperetes dubtoses perquè s’aturi el procés, lligant-ho a l’ús fraudulent de carnets detectats fa dos anys en un Barça-Madrid.

Molts de vosaltres heu aguantat estoicament quan el club va ser condemnat pel cas Neymar, us heu mossegat la llengua l’1-O, us heu enrojolat amb el Barçagate, no heu preguntat de més en els fitxatges milionaris de futbolistes del B, heu esbufegat amb cada exercici d’enginyeria comptable per salvar els números i heu volgut que la terra us engolís quan el millor futbolista de la història ha criticat sense compassió el president Bartomeu. Ho heu fet per lleialtat, per amistat, perquè li deveu alguna cosa, perquè encara us creieu les seves explicacions, perquè esteu convençuts que la gestió és modèlica o simplement perquè, malgrat el xàfec que cau, ser directiu compensa. Cadascun de vosaltres tindrà els seus motius. Però, ara que això s’acaba, no defugiu la vostra responsabilitat. Aquest partit s’ha de jugar, no tot s’hi val per guanyar temps. Ja és massa tard per plegar. La moció s’ha de votar i només queda intentar guanyar-la si creieu que esteu legitimats per arribar al 30 de juny. El soci i la història ja faran la resta.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF