INVESTIGACIÓ

L'embaràs canvia el cervell de la dona a llarg termini

Les alteracions en la substància grisa podrien respondre a una millora de la capacitat de protegir i relacionar-se amb el bebè

L'embaràs canvia el cervell de la dona, segons ha pogut demostrar la recerca d'un grup d'investigadors que s'ha publicat a la revista 'Nature Neuroscience' .

Després de més de cinc anys d'estudis, el treball dirigit per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM), amb la col·laboració de la clínica IVI de Barcelona, mostra per primera vegada com la maternitat provoca alteracions en la substància grisa del cervell.

Els resultats de la recerca es publiquen en la revista científica 'Nature Neuroscience' i els investigadors apunten que els canvis morfològics observats podrien millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionar-se amb el bebè.

Canvis a llarg termini

L'equip d'investigadors ha dut a terme un estudi que compara l'estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera a mostrar que l'embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare, segons han donat a conèixer els responsables del treball.

"Mitjançant l'anàlisi d'imatges de ressonància magnètica s'ha pogut observar com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la substància grisa en regions implicades en les relacions socials. Una part d'aquestes regions s'activen quan la dona observa la imatge del seu bebè, de manera que probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per afrontar els reptes que suposa la maternitat", explica el doctor Agustín Ballesteros, director d'IVI Barcelona i col·laborador en l'estudi.

La mostra estudiada

Per dur a terme la recerca, els autors han comparat imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part, les parelles homes de 19 d'elles i un grup control format per 20 dones que no estaven ni han estat mai embarassades i les parelles homes de 17 d'elles. El seguiment ha durat 5 anys i 4 mesos.

La reducció de substància grisa es dóna en totes les dones embarassades estudiades i és exclusiva d'elles, la qual cosa indica que probablement es tracta d'una alteració causada pels processos biològics de l'embaràs i no pels canvis relacionats amb el naixement del bebè, que també poden experimentar els pares.

L'estudi ha permès determinar sense ambigüitat si una dona de la mostra havia estat o no embarassada en funció dels canvis en el volum d'aquestes àrees del cervell i fins i tot predir el grau de vincle amb el bebè després del part segons aquests canvis.

Així mateix, la recerca ha tingut en compte les variacions tant en dones que han seguit tractaments de fertilitat com en dones que han quedat embarassades de manera natural, i les reduccions observades en la substància grisa han estat pràcticament idèntiques per als dos grups.

Per la seva banda, no s'han trobat evidències que l'embaràs provoqui cap canvi ni en la memòria ni en altres funcions intel·lectuals en les dones estudiades i, per tant, es creu que la pèrdua de substància grisa no implica cap dèficit cognitiu, sinó tot el contrari.

"Es tractaria d'una reestructuració del cervell amb finalitats adaptatives, per tal d'incrementar la sensibilitat de la mare per detectar, per exemple, rostres amenaçadors o per reconèixer més fàcilment l'estat emocional del seu bebè", hi afegeix el doctor Ballesteros, qui ha estat acompanyat en la seva col·laboració pels doctors Cristina Pozzobon i Florencio Lucco, també d'IVI Barcelona.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF