Tres escoles concertades s'uneixen a l'Assemblea de Docents en la defensa de l'educació en català

PalmaCentenars de centres educatius públics varen llegir l'11 de juny el manifest de l’Assemblea de Docents contra els “pacte de la vergonya” del PP i Vox per aprovar els pressupostos del 2025. El document qüestiona els atacs a l’escola democràtica i en català. Si bé la gran majoria d’adherits són centres públics –escoles, instituts, centres d’adults i escoletes–, també n'hi ha tres de concertats que han decidit fer una passa endavant i plantar cara a aquest acord, en sintonia amb l’Assemblea i amb els representants de la pública. Són Mata de Jonc, Es Liceu i Pius XII.

Les dues primeres són escoles cooperatives i membres de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (Uctaib). No n'hi cap d'Escola Catòlica, la patronal majoritària de l'ensenyament privat-concertat. "Les darreres concessions, arran de l’aprovació dels pressuposts, evidencien una manca de sensibilitat cap a l’educació i el col·lectiu docent. Ens alerten d’atacs per part d’aquells que, paradoxalment, han estat elegits per protegir aquest bé fonamental per al progrés de qualsevol societat. És especialment greu la situació a què s’exposa la llengua catalana i els projectes lingüístics dels centres, garants de l’equitat i la cohesió social", ha argumentat Es Liceu, en un manifest propi publicat a la seva pàgina web i dirigit a la comunitat educativa del centre.

Quan més de 130 centres educatius de les Illes varen llegir el manifest de l'Assemblea de Docents, alguns dels participants es varen fotografiar amb propostes visuals divertides i reivindicatives, com el CEIP Montaura, on els docents han defensat l'escola pública en català amb una posada en escena estiuenca: matalassos i para-sols verds, ventalls a joc i sota el lema 'Surem la llengua! També a l'estiu!'.

El manifest critica els atacs a l'escola en català. "Volen destruir un dels eixos vertebradors de la societat i instrument indispensable d’inclusió i de cohesió social: l’ensenyament en llengua catalana. No permetrem que el seu sectarisme enfonsi la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat, vingui d’on vingui", diu el text.

Docents enfadats

Els docents consideren que l'acord "no dona resposta als problemes reals dels centres educatius, sinó que els agreuja i instrumentalitza". Les mesures pactades "destil·len xenofòbia i no tenen altre objectiu que reforçar les seves campanyes d’odi contra les persones migrants i contra el col·lectiu més vulnerabilitat: els menors no acompanyats". "Aquests infants són els nostres alumnes i no permetrem que els criminalitzin", defensen. "Volen destruir un dels eixos vertebradors de la societat i instrument indispensable d’inclusió i de cohesió social: l’ensenyament en llengua catalana. No permetrem que el seu sectarisme enfonsi la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat, vingui d’on vingui", afegeixen, a més de criticar que "alimenten el negacionisme climàtic, en desafiar el pensament crític i el rigor científic que volem ensenyar". "Atempten contra els valors i la memòria democràtica, en voler esborrar els crims d’un temps passat, que sembla que enyoren", s'enumera al manifest. "Davant els intents d’imposició i de censura, davant les retallades i les amenaces, respondrem amb fermesa i dignitat. Perquè l’educació no és un privilegi, és un dret. I no deixarem que ens el prenguin. Ni un pas enrere", avisen els docents.

Qui també s’ha posicionat contra l’acord de pressuposts és la Facultat d’Educació, que en un document d'11 fulls esgrimeix els arguments pedagògics i jurídics per desmuntar les mesures incloses dins el pacte. “Constitueix un intent de desmantellar, de manera progressiva però sostinguda, el model de conjunció lingüística vigent a les Illes Balears”, es diu en el document de posicionament. “Qualsevol alteració d’aquest model que impliqui la segregació de l’alumnat per raó de llengua, la desfiguració del paper estructural del català o la politització del projecte lingüístic dels centres suposa un risc evident per a la qualitat, l’equitat i la funció social de l’educació pública”, assegura la Facultat.