La ressaca de PISA marca l’inici de curs: "No podem contraposar competències i coneixements"

PalmaCoincidint amb l’inici d’un nou curs escolar i encara amb la ressaca de la derrota dels resultats de PISA, el sistema educatiu de les Balears torna a afrontar la mateixa pregunta, però amb una urgència renovada: què s’ha de fer ara? Les Illes han quedat per davall de la mitjana espanyola, de la UE de l’OCDE en Matemàtiques, Lectura i Ciències, i el nombre d’alumnes que no assoleixen les competències mínimes torna a posar en qüestió la capacitat del sistema per garantir els aprenentatges bàsics.

Per a Carme Pinya, degana de la Facultat d’Educació de la UIB, la resposta no pot ser una nova batalla entre models educatius ni una única recepta. Els resultats obliguen, segons ella, a revisar què s’ensenya, com s’ensenya i, sobretot, si allò que es fa dins les aules respon realment al que després es demana als alumnes. "Som una convençuda de la innovació. Però, per mi, innovació no va contra la classe magistral. La classe magistral pot ser part del procés d’innovació", defensa. Pinya considera que una de les primeres coses que cal revisar és el debat sobre la manera d’ensenyar. "Les hem volgut fer enemigues i no ho són. A vegades necessites una cosa i l’altra".

La degana posa com a exemple l’aprenentatge de les taules de multiplicar. "Per aprendre les taules de multiplicar, les has d’aprendre, però després s’ha d’anar més enllà per entendre per exemple si ens compensa més un descompte del 50% o un 2x1". Durant anys, recorda, el sistema va confiar excessivament en la memorització. "Hi ha hagut temps en què durant anys tot era empollar i hem vist que no basta". Ara, però, considera que el repte és trobar l’equilibri entre adquirir coneixements i saber-los utilitzar.

Ni només memoritzar ni només competències

Precisament aquesta és una de les qüestions que els resultats de PISA tornen a posar damunt la taula: quin tipus d’aprenentatge necessita l’alumnat? Pinya rebutja que la resposta sigui escollir entre coneixements i competències. Recorda que l’OCDE entén les competències com la combinació de coneixements, habilitats i actituds que permeten afrontar diferents situacions. "No és que, com que feim competències, no feim matemàtiques; és que dins les competències hi ha d’haver coneixement".

El debat, per tant, no hauria de ser entre una classe magistral i una activitat competencial, ni entre memoritzar i fer projectes. "Un ensenyament competencial té coneixement, perquè, si no, amb què et desenvolupes?", planteja. Per a Pinya, el problema és que el sistema encara no ha acabat de trobar l’equilibri entre les dues coses. I aquí és on els resultats de PISA haurien de servir per mirar què passa realment dins les aules. "S’ha de mirar què analitza PISA i què es fa a les Illes, perquè aquí hi ha una gran desavinença".

La ressaca de PISA també pot alimentar respostes ràpides, com afegir hores de Matemàtiques o més continguts, que és el que ha impulsat la Conselleria d'Educació. Pinya, però, demana prudència: "Afegir més hores de classe no té per què ser positiu. O no. Depèn del que vulguis aconseguir". No descarta que pugui ser útil, però adverteix que no es pot convertir en una mesura aïllada. "Necessites baixar ràtios, formar professorat, formar professionals, millorar infraestructures, aire condicionat, treballar... Necessitam moltes coses".

Per això reclama un pla d’intervenció global i adaptat a les particularitats de les Illes. "La societat balear, i totes les societats, tenim particularitats. Hi ha una velocitat vertiginosa, una situació socioeconòmica determinada". Entre aquestes particularitats, assenyala l’impacte del mercat laboral: "La nostra comunitat és una societat on hi ha més abandonament escolar per l’accés a feines relacionades amb el turisme". I deixa una pregunta oberta sobre la capacitat de resposta del sistema: "La societat està canviant i no sé si hi posam els recursos necessaris".

"Com podem atendre els adolescents si només podem sobreviure?"

La pregunta que formula Pinya resumeix una de les seves preocupacions: "Com podem atendre els adolescents si només podem sobreviure?". La degana considera que no és just situar tota la responsabilitat dels resultats sobre els docents: "El responsable no és el professorat, som tots". Però també alerta que demanar més atenció individualitzada sense més recursos és difícil: "Necessitam mans, baixada de ràtios, millors condicions", reclama. La mobilitat d’alumnes, afegeix, tampoc no ajuda a consolidar els processos educatius.

Pinya reclama una resposta global: "Petites intervencions no serveixen per a res". Per entendre els resultats de PISA, considera necessari mirar més enllà de l’escola: "Quin accés tenen aquests joves a la cultura? Cal un pla. Quin accés a l’habitatge tenen? Quina inserció laboral tenen?". Les desigualtats socioeconòmiques i un mercat laboral que ofereix oportunitats primerenques als joves també condicionen, segons Pinya, els resultats educatius. Finalment, assenyala la tecnologia i, especialment, els mòbils, però el problema va més enllà del telèfon: "L’atenció ha caigut molt i la motivació, també. Ho veiem en els alumnes de la Facultat", diu. Per a Pinya, la tecnologia pot formar part de l’aprenentatge, però no ha de substituir automàticament altres eines pedagògiques.

En el fons, Pinya reclama aprofitar els resultats de PISA per fer una revisió més profunda del sistema, començant per analitzar si hi ha correspondència entre allò que avalua la prova i allò que es practica habitualment a les aules. "S’ha de mirar què analitza PISA i què es fa a les Illes, perquè aquí hi ha una gran desavinença", afirma. Però adverteix que detectar aquesta distància no significa haver de substituir una metodologia per una altra.

Pinya reclama una resposta que no es redueixi a una única mesura. "Necessitam moltes coses": ràtios més baixes, més professionals, formació docent, millors infraestructures, atenció a les desigualtats i una revisió de les pràctiques educatives. En definitiva, més que escollir entre innovació i ensenyament tradicional, considera necessari determinar què necessita realment l’alumnat de les Balears per aprendre més i millor.