Un de cada quatre alumnes de les Balears ha pensat a abandonar els estudis

Palma Un de cada quatre alumnes de les Balears assegura que ha pensat alguna vegada a deixar els estudis. Aquesta és una de les dades més contundents de l'enquesta elaborada pel Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), que ha recollit les respostes de 10.750 estudiants d'ESO i Formació Professional amb l'objectiu d'escoltar la veu de l'alumnat i conèixer els factors que condicionen la seva trajectòria educativa.

L'estudi, presentat aquest divendres, posa de manifest que darrere el risc d'abandonament escolar hi ha factors molt diversos que van més enllà del rendiment acadèmic. L'avorriment, la manca de sentit dels continguts, la relació amb el professorat, el sentiment de pertinença al centre i les circumstàncies personals i familiars apareixen com alguns dels elements que més pes tenen en la decisió de continuar o no els estudis.

Malgrat aquestes dades, el CEIB també destaca una evolució positiva de l'abandonament escolar prematur a les Illes. Si el 2024 la taxa era del 20,1%, el 2025 s'ha reduït fins al 15,2%, gairebé cinc punts menys. Tot i això, les Balears continuen per damunt dels objectius europeus i de la mitjana espanyola. La baixa es pot vincular a que molts joves troben sortides acadèmiques i professionals en les formacios d'FP.

El canvi a l'ESO, un moment determinant

L'informe assenyala que el pas de Primària a l'ESO és un dels moments més delicats del recorregut educatiu. Més de la meitat de l'alumnat (54%) afronta aquest canvi amb una barreja d'il·lusió i nervis, però un 40,3% ho fa amb preocupació i nerviosisme i un 5,9% amb por o ansietat. Els estudiants expliquen que el canvi no és només acadèmic. També implica noves normes, una major exigència, canvis en la relació amb el professorat i, sovint, un nou grup de companys, factors que poden marcar la seva adaptació durant els primers cursos de secundària.

L'enquesta reflecteix que el 87,7% de l'alumnat afirma haver-se sentit ben acollit quan va arribar al seu centre educatiu. Tot i així, un 12,3% considera que no va rebre una acollida adequada. Pel que fa al benestar, gairebé nou de cada deu alumnes asseguren sentir-se segurs al centre, mentre que el 62% afirma sentir-s'hi content i el 54%, còmode. En canvi, un de cada cinc reconeix que se sent estressat.

L'estudi també detecta que, malgrat que la dimensió social genera emocions positives, molts alumnes associen les classes a l'avorriment i a una manca d'estímuls, una percepció especialment estesa entre l'alumnat de Formació Professional Bàsica.

L'avorriment

Una de les conclusions més rellevants és la distància que molts alumnes perceben entre el que aprenen i la seva vida quotidiana. Gairebé quatre de cada deu consideren que els continguts no tenen una connexió clara amb la realitat, mentre que el 62% admet que només entén "a vegades" les explicacions del professorat. En aquest context, sis de cada deu estudiants prefereixen metodologies mixtes que combinin explicacions tradicionals amb activitats més participatives, una fórmula que coincideix amb les recomanacions de la recerca educativa.

L'informe subratlla que el vincle amb els docents és un dels elements més determinants de l'experiència educativa. El 51,2% considera que la qualitat de la relació depèn molt de cada professor, mentre que el 56% creu que el professorat acompanya i confia en l'alumnat.

Tot i això, el 14,4% assegura que rarament se sent valorat pels seus professors, una situació que el CEIB vincula amb una menor confiança en les pròpies capacitats. A més, gairebé el 16% dels estudiants afirma que afronta les dificultats acadèmiques sense rebre cap tipus de suport, una realitat que, segons l'informe, no respon a una manca d'esforç sinó a la insuficiència de recursos disponibles als centres.

La família continua sent la principal orientadora

L'estudi també evidencia mancances en l'orientació acadèmica. Prop de la meitat de l'alumnat considera que no rep prou informació sobre les opcions després de l'ESO i gairebé dos de cada tres reclamen més orientació. Tot i això, només el 8% identifica els orientadors del centre com la seva principal font de consell. En canvi, el 84% assenyala la família com l'actor que més condiciona les seves decisions acadèmiques, un fet que, segons el CEIB, pot accentuar les desigualtats entre alumnes amb contextos familiars diferents.

Durant la presentació dels resultats, el representant de l'alumnat al CEIB, Xisco Bibiloni, ha advertit que el sistema educatiu ha d'adaptar-se millor a les necessitats dels joves. "L'alumnat no és el problema, sinó un sistema que sovint no s'adapta a les seves emocions, les seves formes d'aprendre i les seves necessitats de reconeixement", va resumir.

Entre les propostes que recull l'informe hi ha reforçar els protocols d'acollida, ampliar l'orientació acadèmica, formar el professorat en metodologies actives i competències socioemocionals, incrementar els recursos de suport als centres i impulsar un pla específic per prevenir l'abandonament.