El repte principal de la UIB: crear sentiment d’universitat

PalmaPocs dies abans que se celebrin les eleccions al rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb l’actual rector Jaume Carot com a únic candidat, analitzam amb professionals de la universitat quins són els reptes que té per endavant amb l’objectiu de millorar com a institució educativa. Tots els docents consultats comparteixen la mateixa tesi: el nou equip rectoral tindrà la necessitat urgent de crear un sentiment universitari perquè els alumnes s’hi impliquin molt més del que ho fan ara i el campus tingui més vida.

El pròxim 21 de maig es farà la primera volta de les eleccions a rector, un procés que, d’acord amb els balanços de participació d’edicions anteriors, no genera gaire interès entre la comunitat universitària. El 2021 només hi va participar el 26% del cens, amb variacions importants entre els estudiants i els docents. Si bé els alumnes són amb diferència el col·lectiu més nombrós, es varen abstenir de forma massiva i només varen votar el 18% d’un cens de 13.632 persones. Mentre que va anar a votar el 94,68% del professorat amb vinculació permanent (605 persones).

Un fet que sorprèn és que la majoria dels professors amb qui ha parlat l’ARABalears han optat per l’anonimat. Alguns per respecte institucional, altres per por de quedar mal vistos entre els seus companys, i altres perquè consideren que les crítiques i propostes de millora s’haurien de fer en privat.

Un professor que treballa a l’edifici de Gaspar Melchor de Jovellanos diu tenir clar quin és el problema principal que pateix la UIB, més enllà de les qüestions acadèmiques: “Li falta proximitat. Falta que el campus sigui un espai on la gent, a banda de venir a estudiar o a fer feina, vulgui quedar a fer-hi vida i així es creï un sentiment de comunitat universitària”, assegura. “Ara per ara, els estudiants, en general, no se senten ben emparats per la institució”, lamenta.

Hi coincideix Ivan Solivellas, professor de Filologia Catalana, que reclama al rectorat que doni suport a totes les iniciatives que plantegen els estudiants. “A vegades sembla que la UIB els posa traves. Jo tinc molts alumnes que estan a una colla castellera que abans assajava davant les portes de l’estació de metro, ben al centre del campus, i ara ho fan al costat d’una rotonda perquè els han tret d’allà perquè no tenen una assegurança. S’entén que es demani una protecció, però el que hauria de fer la UIB és ajudar-los”, exposa.

Un campus sense vida

El campus de la UIB està dissenyat segons el model americà, que també té, per exemple, el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara bé, les diferències entre la vida universitària de l’una i l’altra són notables. La UIB no té un espai central de trobada per als estudiants, com pugui ser una plaça que concentri els serveis i els locals d’ús per als joves on aquests puguin interactuar entre ells i també amb els professors. L’ARA Balears va passar una jornada al campus i va comprovar com només es veu més moviment en el moment en què acaben o comencen les classes. En la resta d’hores, poques persones i disseminades per les nombroses taules de pícnic que té la UIB repartides per tot el seu terreny. “El concepte #SomUIB, és en realitat #SónUIB, perquè molt poca gent que hi estudia o hi fa feina té vertaderament un sentiment de pertinença”, assegura una professora associada de la Facultat d’Educació que demana anonimat.

A banda d’aconseguir que la UIB sigui més que un lloc on la gent només hi va les hores lectives, tant alumnes com professors lamenten l’escassa presència social de la UIB, com a institució, en els debats que ara marquen l’agenda illenca: massificació turística, habitatge, protecció del territori, migració i llengua. “Hem tingut un paper nul com a universitat. És cert que la funció de la institució no és fer oposició, però sí que ha de mostrar una opinió basada en els coneixements profunds que té i aportar-la en els debats tan imprescindibles que ara tenim a les Balears”, assegura un professor de la Facultat de Filosofia i Lletres.

“El coneixement que es genera no és només per publicar a revistes científiques que no llegeix ningú, sinó per intentar que tingui una repercussió positiva en els problemes socials de l’entorn”, critica. “El rectorat ha apostat per una política de no molestar, de no ser vist i de no posicionar-se. Sort que sí que ho feim les facultats i els departaments”, exposa la professora d’Educació. De fet, per exemple, la seva facultat i el departament de Filologia Catalana s’han mostrat bel·ligerants amb el Pla de segregació lingüística a les aules de Primària i Secundària. Ara bé, a diferència del que es va fer en l’època del TIL, quan la UIB va reivindicar el seu paper com a autoritat de la llengua, en aquesta ocasió no ha estat així.

A les eleccions de dia 21 de maig, si no hi ha res de nou, Jaume Carot repetirà com a rector per un període de sis anys. Totes les fonts consultades demanen que l’equip que es formi sigui més transparent, comuniqui millor les seves accions i trepitgi més les facultats. De tots els estudiants amb els quals l’ARA Balears ha parlat, només un sap qui és Jaume Carot i l’equip rectoral, la resta saben que hi ha un rectorat, però no saben què s’hi fa per ells. Diuen que no aniran a votar i no tenen una idea de com volen que sigui la seva universitat. “És una elit que està allà, a Son Lledó, que fa coses i de la que no tenim gaires dades més”, assegura una doctoranda vinculada a la UIB des del 2008.

Segons les opinions recollides en aquest article, la UIB hauria d’aproximar-se a les persones que conformen la comunitat universitària per enfortir-la i també per aconseguir que, més enllà del campus, la societat sigui conscient que la universitat és una institució útil per al seu entorn. “Necessitam una universitat forta, propera, arrelada al territori i que hi aporti. Fins ara, no l’hem tinguda”, sentencia la professora de la Facultat d’Educació.