La Religió s'enfonsa a l’escola pública, però els docents resisteixen: “La plaça és seva”
La matrícula cau en prop de 3.600 alumnes en quatre anys, amb una davallada notable a l’escola pública i un increment a la concertada
PalmaL’assignatura de Religió a les Balears consolida una tendència a la baixa entre l’alumnat de l’escola pública, mentre que als centres concertats registra un increment. Segons les dades dels darrers quatre cursos, el total d’estudiants matriculats ha passat de 63.148 el curs 2022-2023 a 59.561 el 2025-2026, una reducció de prop de 3.600 alumnes (-5.68%). La davallada és especialment significativa a la xarxa pública, que ha passat de 24.518 alumnes a 19.552 en els darrers cursos, és a dir, 4.966 estudiants menys, un descens del 20%. Aquesta disminució afecta de manera notable la presència de l’assignatura de Religió a les aules públiques, on cada vegada hi ha menys estudiants interessats. En canvi, els centres concertats evolucionen en sentit contrari: passen de 38.630 a 40.009 alumnes, un increment de 1.379 estudiants, un augment del 3,5%.
Què pot explicar aquestes variacions?
Amb l’aprovació de la LOMLOE, l’assignatura de Religió ha deixat de puntuar tant per a la nota mitjana de Batxillerat com per a les proves d’accés a la universitat. Fins a aquell moment, molts alumnes triaven aquesta matèria amb la idea que seria una via fàcil per obtenir bona nota, un incentiu que ja no existeix i que ha modificat la demanda dins l'escola pública. Paral·lelament, l’augment a la concertada es pot basar en el fet que la part més gran dels centres són catòlics i integren la religió dins el seu projecte educatiu. Aquest conjunt de factors evidencia no només un canvi en les preferències educatives de les famílies, sinó també com les reformes legislatives poden incidir directament en la distribució de l’alumnat entre la pública i la concertada, amb efectes visibles en les ràtios i la planificació docent.
Tot i la caiguda de l’alumnat a l’escola pública, que ha estat parcialment compensada per l’increment a la concertada, el nombre de docents de Religió pràcticament es manté estable. Entre el curs 2022‑2023 i el 2025‑2026, s’ha passat de 137,5 professors a 134,5, una reducció de només un 2,1%, molt inferior a la registrada en el nombre d’alumnes. Aquest desajust fa que la ràtio professor-alumne sigui actualment més favorable que en cursos anteriors, amb grups potencialment més reduïts i, en algunes zones, fins i tot, un excés de docents. Segons la Conselleria d’Educació, els llocs de docents de Religió no es poden suprimir: "La plaça és seva". Per això, l’ajust de plantilla es duu a terme de manera gradual, se segueix el ritme de les jubilacions i s'eviten les retallades brusques.
En el cas de la concertada, són els centres que trien els seus professors de Religió, tot i que cobren de la Conselleria. Pel que fa a la pública, segons explica el sindicat Alternativa, "és el Bisbat qui els tria i Educació qui els contracta i paga", una fórmula que es manté des de fa molts anys. "Si sobren professors de Religió, sí que els poden llevar, i que en el seu lloc en posin de suport, que fan més falta", indica Alternativa.
Mentrestant, a causa de la baixada d'alumnes i per completar la jornada, molts professors han de repartir hores entre diversos centres. No són funcionaris, però en tenen bona part dels drets. A més, hi ha una limitació clara: aquests docents no poden impartir altres matèries, ja que la seva especialitat està restringida exclusivament a l’assignatura de Religió.