El perill de l'elitització: les Balears entren en l'era de la universitat privada

PalmaL’any 1980, només dos anys després de la creació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’estat espanyol disposava de 23 universitats públiques i només 4 de privades. 18 anys més tard, amb la posada en marxa de la Politècnica de Cartagena (1998), la correlació de forces havia canviat radicalment: 50 universitats públiques i 18 de privades. Avui, gairebé mig segle després, el panorama s’ha capgirat encara més. A l’Estat hi ha 50 universitats públiques i 42 de privades, i les iniciatives empresarials amenacen d’igualar –o fins i tot superar– l’oferta pública.

Fins fa ben poc, les Balears vivien pràcticament alienes a aquesta voràgine privatitzadora de l’educació superior. El mapa universitari privat es limitava al CESAG i el Centre d’Educació Superior Felipe Moreno. Aquesta excepcionalitat, però, s’ha acabat. El Govern balear ha obert la porta a nous projectes privats i, en aquests moments, diverses iniciatives avancen en paral·lel.

La més madura és la del CEU San Pablo, que preveu implantar-se a les Balears a través del centre adscrit Centre Universitari Beato Luis Belda. Al mateix temps, ADEMA –per ara centre adscrit a la UIB– vol la independència per convertir-se en la Universitat de Mallorca, i el Felipe Moreno vol impartir Infermeria com a centre adscrit a la Universitat Antonio de Nebrija. I encara hi ha més moviments en marxa, com el de l’escola de negocis Eserp, que vol aterrar a les Balears a través de la seva adscripció a la Universitat de Vic, de naturalesa pública i de gestió mixta.

“La universitat privada és un negoci, i la prova és que hi entren fons d’inversió”, alerta Jaume Sureda, catedràtic emèrit que va ser vicerector de la UIB durant vuit anys. “Al final s’imposarà un model amb una universitat privada per a gent blanca i rica i una pública amb alumnat divers. Hi haurà llibertat d’elecció –com defensa el Govern–, però només per a qui la pugui pagar”. Sureda adverteix que el camí ja iniciat condueix les Illes cap a un sistema universitari “terriblement desigual”. “Les noves generacions es frustraran: si volen estudiar, s’hauran d’endeutar”, afirma, tot assenyalant l’augment dels préstecs bancaris per pagar estudis en paral·lel al creixement de la universitat privada.

Pocs estudiants universitaris

L’interès de les privades per establir-se a les Balears pot sorprendre, sobretot si es té en compte que és l’autonomia amb menys estudiants que accedeixen a la universitat i molt per sota de la mitjana estatal. Hi ha mercat? En determinades titulacions, sí. El Beato Luis Belda preveu obrir el curs 2026-2027 a l’antic edifici del Riskal, a Palma, amb una inversió de 40 milions d’euros entre l’adquisició –formalitzada el juny passat– i l’adequació de l’espai. Les obres començaran a principis del 2026.

El centre tindrà capacitat per a uns 2.000 estudiants i oferirà inicialment quatre graus: Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia. El curs següent s’hi afegiran Farmàcia i Odontologia. El primer any s’espera incorporar entre 200 i 300 alumnes i contractar uns 30 professors. No descarta, a mig-llarg termini, sumar-hi nous graus.

“A les Balears hi ha una oferta pública molt insuficient de places d’Infermeria i Medicina”, explica Rosa Visiedo, rectora del CEU San Pablo. “És la segona comunitat amb menys places d’Infermeria per habitant i la que en té menys per estudiar Medicina. Aquest va ser un dels motius que ens va impulsar a tirar endavant el projecte”. Un altre factor clau va ser l’aliança amb el grup hospitalari Juaneda, amb qui el CEU ha signat un conveni perquè actuï com a centre de referència per a pràctiques i aportació de professorat.

Precisament aquest darrer aspecte genera inquietud als qui formen part de la universitat pública. Tot i les millores importants de les condicions dels professors associats, aquestes continuen sent poc competitives. La universitat privada podria aprofitar aquest context. “Quan hi ha més operadors al mercat, ja se sap que hi ha més opcions professionals”, admet Visiedo, tot i que descarta “una fuita massiva” de professorat de la UIB cap al CEU.

Un altre element central n’és el preu. “Les matrícules de les universitats privades són inassumibles per a la majoria de les famílies”, assenyala David Abril, professor de la UIB i sociòleg. El Beato Luis Belda cobrarà 22.355 euros anuals per Medicina i 12.895 per Infermeria. A la UIB, ambdues titulacions costen 1.245 euros. “El 50% dels assalariats de les Balears cobren menys de 18.000 euros l’any”, recorda Abril. “Entre els residents, no hi ha mercat. És molt més probable que les privades es dirigeixin a estudiants de fora, perquè aquí la majoria som pobres”, sentencia.

Abril també apunta a l’atractiu de les carreres sanitàries: “A les Balears hi ha un lobby sanitari molt potent, amb posicions patronals de poder, molts potencials usuaris i, especialment, de clients”. El Beato Luis Belda, per la seva banda, assegura que vol prioritzar l’alumnat resident i confia omplir amb estudiants locals, tot i que ja treballa en alternatives d’allotjament per als que vinguin de fora.

Pel que fa a la llengua, el centre no preveu, com a norma general, impartir classes en català. Es faran en castellà i en anglès. “A Barcelona i València tenim docència en català i en castellà. La llengua és una riquesa que s’ha de protegir. Si l’alumnat vol classes en català i hi ha professorat capacitat, no hi haurà cap inconvenient”, assegura Visiedo. Un altre tema a tenir en compte: el CEU es defineix com una institució d’arrel catòlica i no abordarà amb els seus alumnes qüestions com l’avortament o l’eutanàsia, tot i ser pràctiques legals. “No tot ha de ser negatiu –diu Visiedo–, promovem la llibertat d’expressió, la protecció de la família i tenim un sistema potent de beques”.

Arrel investigadora

Les diferències en recerca entre públiques i privades és un altre dels grans punts de fricció. “La universitat pública té tres missions: docència, recerca i transferència del coneixement. A les privades, la recerca és residual”, indiquen fonts pròximes a la gestió de la UIB. A la universitat pública, el 51% de la càrrega laboral del professorat es destina a investigar. “És una obligació”, afegeixen. Visiedo replica que el CEU “compleix tots els requisits” i es defineix com una universitat amb perfil investigador, tot i admetre que la pública hi destina més recursos. Segons diu, el CEU San Pablo no té beneficis i tot el que ingressa –per matrícules i per donacions particulars dels patrons– es reinverteix.

En paral·lel a les incursions de la privada, la UIB ha anunciat una ampliació de la seva oferta acadèmica amb quatre graus i dos dobles graus. El curs que ve s’hi estrenaran Ciències de la Mar i el doble grau en Matemàtiques i Física. Posteriorment, arribaran el doble grau en Filologia Catalana i Anglesa, a més d’Arquitectura, Enginyeria Mecànica i un nou grau STEM (titulacions relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques). La UIB ja ha deixat de ser la universitat amb menys oferta del G9, el grup de les institucions públiques que són les úniques als seus territoris.

Així i tot, Sureda atribueix les mancances estructurals de la UIB al “poc interès històric dels governs” a l’hora de dotar-la de recursos. “L’aterratge de les privades es produeix sobre el fracàs de la pública a l’hora de donar resposta a les necessitats de la Comunitat. I això no és només culpa de la UIB: el finançament no ha bastat mai”. Posa l’exemple del 2006, quan el pressupost d’IB3 i Televisió de Mallorca, sumat, superava la transferència del Govern a la UIB (54 milions). Ara per ara, adverteix, “es patrocina la privada i es dota la pública”. “Veurem què passa quan arribi una crisi. Tancaran l’aixeta”, diu. “I si arribam al dia que el Govern digui ‘no posarem aquest grau a la pública perquè ja el fa la privada’, llavors què?”, es demana.

Si finalment el projecte d’ADEMA es consolida com a universitat independent, incorporarà fins a 11 graus que la pública no ofereix i recentment ha signat un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes per impulsar la formació i la recerca. En cas contrari, es reserva l’opció d’adscriure’s a la Universitat Isabel I. El seu president, Diego González, reivindica la tasca investigadora del centre i el seu vincle amb Mallorca: “Ja tenim més de 180 publicacions científiques, quatre patents internacionals i projectes d’intel·ligència artificial i simulació 3D aplicada a la salut, la biomedicina, l’epidemiologia escolar i les Belles Arts”, diu. “Ens dirigim de ple a la gent d’aquí. No som un centre d’elit”, afegeix.

La declaració en temps rècord del projecte del CEU com a estratègic per part del Govern i la proposició de llei del PP al Parlament per crear la Universitat de Mallorca (ADEMA) evidencien l’orientació de l’Administració. En aquest context, la UIB té davant seu una cruïlla que ha d’enfrontar. “La competència pot ser positiva si hi ha igualtat de condicions, però no n’hi ha: ni en preus, ni en contractació, ni en terminis”, lamenten fonts de la universitat pública. “Fa anys que esperam per reformar l’edifici Mateu Orfila, mentre que el CEU tindrà el seu a punt en menys d’un any”.

Sureda ho resumeix amb un consell final: “La UIB té molt més prestigi i qualitat i l’ha de fer valer. Cal vendre’s millor, respondre a les necessitats formatives del país. Si no, qui acabarà pagant aquesta aposta serà la ciutadania”, sentencia.