Aina Salom:  “Som partidària de tornar als exàmens orals”

PalmaAina Salom (Alaró, 1980) va accedir al deganat de la Facultat de Dret de la UIB amb l’objectiu de marcar una nova etapa al centre. Des de la seva arribada, ha apostat per obrir la Facultat a la societat, reforçar l’ús del català i promoure una formació jurídica moderna, innovadora i centrada en l’alumnat. El seu projecte busca convertir la Facultat en un espai més proper, dinàmic i connectat amb la realitat professional i social.

Com heu viscut aquests dos primers anys de mandat al capdavant de la Facultat de Dret?

— Des del primer dia, el meu equip deganal ha fet feina per posar l’alumnat al centre i reforçar la presència a la Facultat. Volíem una institució on es formin com a juristes, però també amb una vida estudiantil activa i enriquidora. Hem impulsat activitats i espais per millorar la seva vinculació amb la Facultat, el professorat i l’equip deganal, i fomentar un entorn proper i participatiu. En aquesta línia, vàrem promoure la creació de l’Associació d’Estudiants de Dret i diverses iniciatives que han enfortit aquest sentiment de comunitat.

Què era el primer que volíeu canviar quan vau assumir el càrrec i què ha estat més difícil del que esperàveu?

— L’objectiu no era canviar, sinó continuar millorant. Una de les primeres línies d’actuació va ser impulsar la normalització de l’ús del català, fomentar la convivència de les dues llengües oficials i reforçar el paper del català com a llengua pròpia. En paral·lel, hem consolidat les simulacions de judicis com a eina per acostar la formació a la pràctica professional, amb el suport del Govern, i enguany hem fet un pas més amb la primera simulació en català.

Quan acabi el vostre mandat, com us agradaria que es recordàs la vostra etapa com a degana?

— M’agradaria que se’ns recordàs com un equip compromès amb la institució, els valors democràtics i la formació de juristes connectats amb la realitat. Hem impulsat activitats vinculades als grans debats jurídics del moment i projectes com les simulacions de judicis, el pòdcast de la Facultat i els seminaris especialitzats, tot mantenint una relació propera amb l’alumnat i una estreta col·laboració amb les principals institucions jurídiques de les Illes.

Com heu treballat per revertir la percepció tradicionalment més rígida associada a l’edifici de Jovellanos i als estudis que s’hi impartien?

— No compartíem aquesta percepció, perquè som una facultat orientada al futur i a la innovació docent. De fet, estam actualitzant el pla d’estudis amb una nova assignatura d’Habilitats per a juristes, que abordarà l’ètica professional, les normes deontològiques i l’ús responsable de la intel·ligència artificial. No és gens conservador. Volem formar juristes amb capacitat crítica, aptitud per al debat i compromís amb els valors democràtics, els drets humans i el servei públic. La IA és una eina útil, però mai no substituirà la reflexió, el debat ni el tracte humà.

Avui la Facultat transmet una imatge més amable i oberta. Quins elements creis que han estat clau en aquest canvi?

— Els alumnes saben que tenen les portes obertes i volem que se sentin còmodes i part d’una veritable comunitat universitària. Més enllà de les millores materials, mantenim un contacte directe amb ells per conèixer les seves necessitats i impulsar activitats que els interessin. La participació de professionals en actiu en les simulacions de judicis reforça el vincle amb el món laboral, i feim feina perquè la nostra sala de vistes pugui acollir judicis de petita quantia. També donam suport al professorat en l’organització de congressos i altres iniciatives. En definitiva, som un equip proper que rema conjuntament amb els estudiants.

Si haguéssiu de definir en una sola idea què voleu que representi avui la Facultat de Dret dins la universitat, quina seria?

— Una facultat oberta, compromesa amb els estudiants, amb la innovació docent i amb la formació de juristes preparats per als reptes actuals.

Un dels reptes de la universitat actual és la desconnexió entre els estudiants i les metodologies docents. Quins canvis concrets heu impulsat per revertir aquesta tendència?

— Com a Facultat estam alineats amb la innovació docent i, per això, hem adaptat els horaris i les metodologies. Hi ha hores presencials i també hores d'interacció a través de metodologies innovadores, amb activitats que complementen la docència presencial. Ho feim perquè així ho marca la normativa estatal i també les directrius de la Xarxa Espanyola d'Agències de Qualitat Universitària (REACU), que impulsen la innovació docent als centres universitaris. També ens hem de plantejar que la irrupció de la intel·ligència artificial fa necessari repensar el sistema d'avaluació. Tornar enrere no sempre és dolent. Jo hi crec molt, i som partidària de tornar als exàmens orals, especialment en una carrera en què el mitjà de comunicació principal és la veu. És tornar enrere per poder avançar.

Quins són avui els principals malestars o demandes de l'alumnat?

— Els estudiants ens demanen sobretot espais de debat sobre qüestions d’actualitat, més formació en oratòria i contacte amb professionals que els expliquin la realitat de l’exercici jurídic. També volem reforçar l’atenció a la salut mental, amb activitats sobre gestió emocional, benestar i maneig de l’estrès, perquè l’exercici de l’advocacia requereix una preparació integral. A més, ens han traslladat la necessitat de disposar de més espais d’estada i zones d’ombra al campus.

Quin paper creis que han de tenir les simulacions de judicis en català en la formació jurídica?

— És molt important. Hem impulsat aquesta iniciativa amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics i va ser un orgull poder fer aquest primer judici simulat en català. Hi varen participar actors com a testimonis i es va treballar un cas d'assetjament. El nivell va ser altíssim i es va demostrar que és perfectament possible fomentar l'ús del català entre els futurs juristes.

Hi ha resistències internes a les metodologies més innovadores?

— La majoria del professorat s'hi ha adaptat molt bé. Hi ha algunes reticències constructives, sempre expressades amb voluntat de millora. No és una oposició, sinó una manera diferent d'entendre com s'han de fer les coses. Ara bé, tothom comparteix la idea del nou pla d'estudis i la veu positivament. També hi ha llibertat de càtedra i cadascú innova fins on considera convenient. Però si és per innovar, trobaran sempre el deganat al seu costat.

Heu iniciat un procés per reforçar la presència de la llengua catalana a la Facultat. En quin punt es troba aquest procés?

— Estimam el català. Es tracta de fomentar, a poc a poc, el compliment del decret. Creim que hem avançat, encara que no en tinc dades oficials. El deganat, quan un professor associat s'incorpora i demana orientació sobre la llengua, promou l'ús del català.

Tot i això, la majoria de les guies docents encara són en castellà. És una situació que es pot revertir a curt o mitjà termini?

— Es pot revertir mitjançant activitats de foment impulsades pel deganat i pels departaments. També tenim el suport dels serveis de política lingüística, que ens demanen continuar sensibilitzant i convencent el professorat. El món de la justícia ha estat tradicionalment molt castellanitzat. La nostra responsabilitat és complir l'Estatut i la política lingüística de la Universitat. Volem fomentar el català com a llengua pròpia.

Quin paper fan l'IDIB i la Clínica Jurídica dins l'estratègia de projecció i modernització de la Facultat de Dret?

— És un paper molt rellevant. Recentment, a la Conferència de degans i deganes de Dret, també es va abordar aquesta qüestió. La Clínica Jurídica és un servei que ofereix la Facultat i en el qual participen tant professorat com alumnat. Ajuda a mostrar un vessant molt important de la Facultat: la funció social. Persones que es troben en situacions complicades poden acudir a les institucions que col·laboren amb nosaltres i rebre orientació a través de la Clínica Jurídica. Els estudiants els ofereixen una guia i els ajuden a posar-se en contacte amb els recursos que necessiten. És una iniciativa molt vinculada a la visió social que volem que impregni la Facultat.

Quin tipus de jurista voleu que surti avui de la Facultat de Dret?

— Un jurista crític, valent, empàtic i, sobretot, bona persona. Algú que exerceixi la seva professió amb estima, respecte pels companys i compromís amb els drets de les persones. I també una persona que dugui la defensa dels drets com a bandera i que mantingui un respecte absolut per les institucions i per la justícia.