Així acaba el curs 2025-2026: un any de desgast, retards i tensions que no exploten

PalmaUna aula amb calor, ventilació insuficient i alumnes intentant seguir la classe mentre el curs entra a la recta final. L’escena, repetida en molts centres de les Balears, resumeix un any marcat pel desgast i per la sensació que la distància entre la planificació educativa i la realitat de les aules no deixa de créixer. En aquest context, la Conselleria d’Educació ha anunciat al llarg del curs diverses mesures: el Batxillerat d’Excel·lència, la incorporació de psicòlegs a Primària, el reforç de l’atenció emocional als docents, noves mesures de convivència, la consolidació de l’etapa 0-3 gratis i l’aposta per l'FP, a més d’inversions a centres, entre d’altres. Tot plegat arriba a un sistema que, segons els centres, continua marcat per la manca de previsió i la dificultat de convertir els anuncis en millores reals.

El primer focus de tensió apareix en la gestió de les ajudes i la conciliació. El pare del CEIPIEEM Son Serra i vocal de FAPA Mallorca, David Edwardes, ho resumeix com “un any de retards”, especialment en les convocatòries de menjador i activitats d’estiu i Pasqua. Les famílies, explica, sovint reben les ajudes quan ja no poden utilitzar-les, cosa que converteix el suport públic en una resposta tardana a necessitats immediates.

Aquesta manca de planificació s’estén també als espais de participació educativa. Edwardes denuncia que al Consell Escolar de les Illes Balears “s’ha tramitat molta cosa per urgència quan no calia”, fet que ha reduït el debat i fet que la participació fos “simbòlica”. Segons explica, les decisions arriben accelerades i amb poc espai per a l’anàlisi, en un context en què la comunitat educativa té cada vegada menys capacitat d’incidència.

Quan aquest desajust arriba als centres, les conseqüències es fan visibles en diversos fronts. Un dels més sensibles és l’atenció a la diversitat. Edwardes alerta que “no hi ha prou pedagogs terapèutics ni mestres d’audició i llenguatge per garantir una bona integració dins l’aula”. També qüestiona l’aposta per les aules UECO quan deixen de ser una eina puntual: “És un mecanisme que segrega els alumnes amb necessitats”. A això s’afegeix la manca de climatització adequada en molts de centres, especialment en edificis antics, amb intervencions encara desiguals.

Als equips directius, el diagnòstic es repeteix amb altres paraules: saturació i burocràcia. La directora de l’IES Portocristo, Xisca Crespí, ho expressa amb contundència: “La gestió i la burocràcia són un desastre. La promesa de desburocratització és una fal·làcia”. Explica que una part creixent del temps dels equips es consumeix en tasques administratives: “Et pots passar mitja vida fent gestions”, resumeix.

Nou sistema de gestió

A aquesta càrrega se sumen canvis continus en les eines de gestió digital, com la transició del Gest-IB al sistema Llull, percebuda als centres com una font més d’incertesa. I en paral·lel reapareix un debat estructural que travessa tot el sistema: les ràtios. “A Secundària no poden ser 30 alumnes per aula. Haurien de ser 24”, reclama Crespí, que vincula aquesta situació amb la dificultat creixent d’atendre la diversitat.

Des d’un altre centre, el director del CEIP Es Puig de Lloseta, Miquel Bujosa, coincideix en el diagnòstic general, però afegeix una idea clau: esgotament. Tot i la davallada demogràfica, explica que la complexitat de les aules no disminueix. “Es fan grans anuncis, però a les escoles no arriba res”, lamenta. La demanda, diu, és recurrent: menys alumnes per aula i més suport.

A Secundària, la docent de l’IES Politècnic, Magdalena Vázquez, introdueix una mirada més estructural del conflicte. “El pitjor és que som un centre en extinció. És una conseqüència dels atacs que pateix l’educació pública”. Segons explica, s’està reduint oferta de Batxillerat en alguns centres mentre creix en altres, en un procés que considera desequilibrat i que afecta el funcionament natural del sistema.

Vázquez interpreta aquests moviments com un canvi de model: “S’està reforçant l'FP a costa de minvar la Secundària, i no hi veig cap aturador”. També detecta una diferència de resposta entre territoris: “A Catalunya i al País Valencià continuen lluitant pels drets educatius”, diu, mentre que a les Balears percep un context desactivat, amb menys capacitat de mobilització.

Sensació d'alienació

Aquesta manca de resposta col·lectiva, exposa, es tradueix en sensació d’aïllament dins els centres: “Hem comentat moltes vegades que hauríem d’haver fet vaga”. També assenyala que els canvis s’han aplicat centre per centre, cosa que dificulta una resposta conjunta. El resultat, afirma, és visible: “Veim línies tancades i ràtios elevades”.

Entre els darrers anuncis del curs, Vázquez qüestiona la proposta d’un any sabàtic per a docents: “És un titular molt atractiu, però quan llegeixes la lletra petita veus que és una mesura més aviat populista, ideal per fer a final de curs”. Tot i això, del curs que acaba destaca dues qüestions positives: la visibilització de l’etapa 0-3 i la feina quotidiana del professorat, que “es forma constantment i s’esforça pels alumnes”.

A l’escola concertada, el president de la sectorial d’Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat, Kiko López, valora el diàleg amb Educació: “La concertada se n’ha beneficiat”, diu. Tot i això, reconeix que la burocràcia continua sent un problema i reivindica les cooperatives com una part del sistema amb vocació d’escola pública.

El curs es tanca amb una imatge compartida entre actors ben diferents: un sistema educatiu que avança amb reformes i anuncis, però que continua travessat per tensions estructurals. Entre la planificació institucional i la realitat tangible a les aules, la distància encara és una de les constants de l’educació a les Balears.