"Tots els estudiants haurien de passar per la Clínica Jurídica”: la cara més humanitària del Dret a les Balears

Palma“Tots els estudiants haurien de passar per la Clínica Jurídica si volen exercir l’advocacia”, assegura l’advocat i coordinador del projecte, Sebastià Arbós. Els estudiants que hi fan les pràctiques hi estan d'acord i saben que aquest "tast" de l'ofici real d'advocat no el trobaran als manuals de Dret.

“Si aquí ho fas de manera gratuïta, és perquè realment t’agrada”, explica una de les alumnes que fa les pràctiques de Dret a la Clínica Jurídica, a la Fundació Monti-Sion, on és habitual veure amb l’armilla de voluntari al president i magistrat del TSJIB, Carlos Gómez, soci fundador de l’entitat, i el president i magistrat de l’Audiència Provincial, Gabriel Oliver, tots dos voluntaris de la fundació –no de la Clínica Jurídica, per la seva condició de jutges.

Les alumnes (majoritàriament, dones) que fan les pràctiques coincideixen que el pas per la Clínica els ajuda a definir la vocació professional i, a més, els fa viure de primera mà realitats socials que molt sovint no es perceben a la facultat. “És un espai on es confronten amb la realitat social i amb la dimensió humana de la professió, alhora que els permet desenvolupar habilitats com l’escolta activa, la comunicació i la capacitat d’anàlisi en situacions reals”, apunta l’actual coordinador de la clínica i advocat, Sebastià Arbós.

Una part essencial de la feina consisteix a orientar, ajudar les persones a entendre el seu cas, recopilar documentació i fer els primers tràmits. “Moltes vegades arriben sense saber quin és exactament el problema que tenen ni què necessiten per solucionar-lo. Per això, el més important és que surtin amb una idea clara de la situació i sàpiguen quines són les passes que han de seguir”, expliquen els alumnes. “Tot i que no solucionem el problema que tingui aquella persona, és increïble veure com surten d’aquí amb una altra cara. Se’ls nota que els hem donat esperança”, explica una de les practicants.

Les experiències dels usuaris evidencien l’impacte del servei. Una dona explica que va conèixer la Clínica a través dels programes socials de la fundació i que hi va recórrer per uns deutes que arrossegava des de feina anys i que no li permetien avançar. “Tenia un deute d’un pis des de feia anys. Vaig tenir un accident fent feina i no podia treballar ni pagar. Aquí em van ajudar i vaig aconseguir anar a un judici amb un advocat que no hagués pogut pagar”, relata. Segons explica, el cas es va resoldre fa un any, tot i que l’origen del conflicte es remuntava dues dècades enrere: “He pogut solucionar un problema de fa 20 anys”. Amb una pensió d’uns 800 euros i un lloguer elevat, assegura que la situació era molt complicada i que el suport que ha rebut ha estat clau. “És una eina excel·lent per a les persones que estam en situació vulnerable, m’ha canviat la vida”, subratlla. També reivindica que el servei creixi: “S’hauria de donar a conèixer més i tenir més espai, perquè cada vegada hi ha més gent que ho necessita”.

Una altra usuària posa l’accent en l’acompanyament humà del servei. “No és només fer un tràmit: hi ha molt de suport emocional. Quan vaig venir, fins i tot, vaig plorar de gratitud”, explica. En el seu cas, va arribar a la Clínica per un assumpte administratiu en un moment personal difícil, marcat per la pèrdua de la seva mare. “Sentir que algú et dona suport en aquests moments és molt important”, assegura. També valora el paper formatiu de la Clínica per als estudiants: “És molt positiu que els graduats puguin agafar experiència amb casos reals”. Igualment, coincideix a assenyalar la manca de recursos per fer front a la demanda creixent: “El servei ajuda molt, però necessita més espai, perquè hi ha massa demanda”.

Els casos que arriben a la Clínica reflecteixen realitats complexes, com gent gran sense suport familiar, famílies sense recursos, situacions de desnonament, abusos entorn de la crisi de l’habitatge, dones amb càrregues familiars en contextos de precarietat, etc. Cada curs hi fan les pràctiques entre vint i trenta alumnes, s'atén una mitjana de 400 casos i hi participen uns trenta advocats de la justícia pro bono del Col·legi.

També es tracten casos delicats, com agressions sexuals i abusos, en què el servei ofereix orientació jurídica i deriva l’atenció psicològica als serveis especialitzats. “Això és una cosa que els repetesc molt als alumnes: no som psicòlegs, som juristes”, diu Sebastià Arbós, i apunta que un dels reptes més importants que tenen els estudiants és tenir la “sang freda” necessària per empatitzar sense que els afecti emocionalment. “Han de tenir el cap clar per oferir a la persona que tenen davant la millor solució jurídica al seu problema i això implica prendre certa distància. És el que ha de fer un bon professional”, continua. “Després, quan ets a ca teva, al llit, ja és un altre tema, perquè no pots evitar que molts de casos et vinguin al cap. També som persones”, reconeix.

Els inicis

La Clínica Jurídica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha consolidat, quinze anys després de la seva creació, com un servei essencial d’orientació jurídica per a persones en situació de vulnerabilitat. Va ser una iniciativa conjunta dels degans de la Facultat de Dret i del Col·legi d’Advocats, que coneixien les clíniques jurídiques d’altres universitats, sobretot les dels Estats Units, que tenen una funció social “importantíssima”, segons destaca la directora del projecte i professora de Dret Internacional Públic de la UIB, Margalida Capellà. “Les pràctiques a la Clínica Jurídica són una optativa de pràctiques externes on els alumnes coneixen la part més social del dret, que difícilment s’explica durant la carrera i que, pel context personal de cadascun, probablement desconeixen”, comenta.

“Sempre dic que és un programa que podria vendre's com un win-win-win. Guanyen tots tres: les ONG, que poden oferir als seus usuaris un servei altament qualificat; la Universitat, que torna a la societat una part del coneixement que genera, alhora que proporciona als seus estudiants un aprenentatge vital impossible de trobar dins els murs de l'acadèmia, i el Col·legi d'Advocats, que pot materialitzar la seva responsabilitat social corporativa mitjançant l'exercici pro bono de la professió”, explica.

“A més, amb la Clínica jurídica garantim el que anomenam el dret al Dret, perquè hi ha moltes persones que no coneixen els seus drets, ni tan sols que tenen dret a assistència jurídica gratuïta en cas de reunir uns requisits determinats, els quals la majoria solen complir”, argumenta Capellà. En aquest sentit, apunta que, a mesura que es coneix el projecte, augmenta la demanda, i la temàtica dels casos sol estar condicionada per cada moment. “Ara hi ha moltes consultes sobre dret d’estrangeria per l’anunci de la regularització extraordinària, però també la crisi de l’habitatge duu moltes persones a fer consultes sobre lloguers i hipoteques”, comenta.

La directora explica que la clínica de la UIB forma part de la xarxa de Clíniques Jurídiques de l’Estat, formada per una cinquantena de clíniques, que anualment organitza una trobada per posar en comú projectes conjunts, com ara una guia jurídica que varen fer per als damnificats de la DANA o una altra per als refugiats ucraïnesos. Amb tot, la Clínica Jurídica de les Illes Balears és l'única que té el suport del Col·legi d’Advocats del seu territori (l’ICAIB). A més, és l'única que ofereix l’orientació jurídica de forma directa i in situ, mentre que la resta de clíniques de l’Estat ho fa a través d’entitats o fundacions, i són els demandants qui acudeixen a la Universitat.

“És estimulant comprovar que alumnes que han passat per la clínica avui són advocats, jutges, fiscals i funcionaris de la CAIB. També com participen en jornades que organitzam periòdicament per avaluar la situació de la Clínica Jurídica i com reconeixen l'important paper que ha tingut no només en la seva formació i orientació professional, sinó també en la seva formació com a persones i ciutadans”, reconeix Margalida Capellà.