Docents interins contrarellotge: la cursa frenètica per aconseguir una plaça
La Conselleria d'Educació ha tret 114 vacants arreu de les Balears en el darrer tràmit urgent de substitucions
PalmaUna cursa contrarellotge per aconseguir una plaça. Així funcionen els tràmits urgents de substitucions amb docents interins a les Balears, un sistema en què els mèrits ja no són prioritaris: cal ser el primer a clicar a la plaça tot d'una que es tregui. La dinàmica posa en evidència la tensió del sistema després que en el darrer procediment, obert del 14 al 16 d’abril, s’hagin ofert 114 places que no s’han pogut cobrir amb interins que complissin tots els requisits, com el màster de professorat i el nivell de català. Aquest curs, 644 docents interins fan classe sense haver acreditat el nivell de català exigit, segons dades de la Conselleria d’Educació, la qual no detalla ni les etapes ni els nivells afectats. Aquesta xifra triplica la del 2022.
S'arriba a aquest punt perquè en els procediments ordinaris previs no s'ha trobat cap persona interessada. Els tràmits urgents són mecanismes excepcionals que activa Educació quan necessita cobrir vacants de manera imminent, sovint en un termini de només dos dies. A diferència del sistema ordinari, en què l’ordre d’adjudicació depèn exclusivament de la puntuació a la borsa d’interins, aquest procediment introdueix nous criteris que responen a la urgència, però que també alteren les regles habituals del joc.
Segons explica el sindicat Alternativa, el sistema estableix un ordre de prioritat clar entre els aspirants. En primer lloc, es tenen en compte els interins admesos a la borsa i que estiguin disponibles, que obtenen plaça segons la seva puntuació. Tot seguit, es consideren els aspirants exclosos per no acreditar el català, però que sí que disposen del màster de formació del professorat, també ordenats per mèrits.
El canvi més significatiu arriba a partir del tercer bloc. Quan s’esgoten aquestes opcions, entren en joc els nous aspirants —persones que no formen part de la borsa o que no compleixen tots els requisits—, i aquí el criteri deixa de ser la puntuació i passa a ser la velocitat. Les places s’adjudiquen per ordre d’arribada de la sol·licitud telemàtica, de manera que el procés es converteix en una autèntica competició digital.
Aquesta lògica s’aplica tant als nous aspirants amb el màster com als que el cursen i, finalment, als que no disposen d’aquesta titulació. En tots aquests casos, la diferència entre obtenir una plaça o quedar sense pot dependre de segons. “Qui primer prem el botó de finalitzar el tràmit dins del seu grup de prioritat, es queda la plaça”, resumeix el sindicat.
Reserves de plaça a determinats perfils
El procediment també inclou diverses fases internes. D’una banda, es reserven determinades places per a persones amb discapacitat. De l’altra, es prioritzen les vacants de difícil o molt difícil cobertura, especialment a Menorca, Eivissa i Formentera, on històricament costa més trobar docents. Si aquestes places continuen sense cobrir-se, s’obren a perfils amb menys requisits, com els aspirants sense acreditació de català.
Per a Alternativa, aquest sistema posa de manifest un problema estructural: la manca de professorat disponible amb tots els requisits exigits. El fet que s’hagin ofert més d’un centenar de places que no s'han pogut cobrir amb perfils complets evidencia, segons el sindicat, les dificultats del sistema educatiu balear per garantir substitucions amb normalitat.
A més, adverteixen que, tot i que la participació en aquests tràmits és voluntària, pot comportar conseqüències per als aspirants. En determinats nomenaments de curta durada, com els d’acumulació de tasques, una renúncia pot implicar penalitzacions si no està degudament justificada per causes com malaltia greu o maternitat.
En aquest context, la preparació prèvia és determinant. Els aspirants que opten a aquestes places per velocitat han de tenir tota la documentació preparada en format digital i una bona connexió a internet en el moment exacte en què s’obre el tràmit, sovint a una hora concreta fixada per l’Administració. Un detall tècnic que, en la pràctica, pot acabar determinant qui entra a l’aula i qui en queda fora. Amb tot, el model ha generat debat entre els professionals de l’educació, que qüestionen fins a quin punt un sistema basat en la rapidesa a l'hora de clicar pot garantir els principis d’equitat i qualitat en l’accés a la docència pública. Ara bé, falten docents i les places s'han de cobrir per satisfer el dret a l'educació dels alumnes: aquesta és la premissa amb què fa feina l'Administració.