El primer dia de curs, entre motxilles noves i vells problemes: "Jo avui no pens en les PISA"

PalmaA les portes del CEIP Aina Moll de Palma, aquest dijous matí, hi ha una mica de tot el que significa tornar a escola. Infants que hi entren corrent, pares que allarguen uns segons l’acomiadament, motxilles encara sense cap taca i algun plor que s’escapa just abans de travessar la porta. També hi ha els que arriben amb les vacances encara enganxades a la cara i els que, en canvi, semblen estar encantats de tornar a veure els amics. "Tenia més ganes jo que ell de tornar", fa broma una mare mentre acompanya el seu fill fins a l'entrada. El nin, però, no sembla gaire preocupat pel començament de curs. Mira cap a la porta i només espera que el deixin entrar. "Ahir deia que no volia venir i avui no hi ha qui l'aturi", explica ella.

És una de les escenes que es repeteixen aquest dijous a les escoles i instituts de les Balears, on milers d’alumnes tornen a les aules per començar el curs 2026-2027. Un curs que arriba amb menys estudiants, però amb més professorat i més recursos de suport. També amb els resultats de les PISA encara recents i amb el debat sobre cap a on ha d’anar l’escola damunt la taula. Al CEIP Aina Moll, però, durant els primers moments del matí les grans discussions educatives encara queden lluny. El que importa és trobar la classe, saludar els amics i descobrir qui serà el tutor. Els més petits entren amb les famílies; els més grans ja ho fan amb una naturalitat que contrasta amb els nervis dels pares.

"El que més m'importa és que estigui content i que s'adapti bé. Després ja vindran els deures... i les baralles perquè no els fa", diu un altre pare mentre acomiada la seva filla. Ella ja és a dins i ell encara queda uns segons davant la porta, com si necessitàs confirmar que realment ha començat el curs. La fotografia que deixa la matrícula, enguany, és singular. Les Balears perden 2.342 alumnes respecte del curs passat: 2.248 corresponen a la xarxa pública i només 94 a la concertada. Això significa que la pública concentra el 96% del descens i que, per cada alumne que deixa la concertada, gairebé 24 deixen la pública.

L'escola pública passa dels 106.876 alumnes del curs passat als 104.628 d’aquest curs, una baixada del 2,1%. La concertada, en canvi, passa de 54.325 a 54.231, un 0,2% menys. És una davallada que no es tradueix, però, en menys recursos. Educació assegura que el curs començarà amb 19.003 places docents, 224 més que el curs passat: 198 incorporacions a la pública i 26 a la concertada.

A l’Aina Moll, aquesta contradicció entre les xifres globals i la realitat de cada centre es veu d’una manera més petita i quotidiana. Que hi hagi menys alumnes en el conjunt de les Balears no vol dir que tots els centres tinguin més espai ni que la feina sigui més senzilla. Hi ha aules que continuen plenes, alumnes amb necessitats diferents i famílies que arriben al llarg del curs. De fet, el curs passat es varen registrar 3.801 noves matrícules una vegada les classes ja havien començat. Educació admet que aquest fenomen posa el sistema "en tensió" i que "va a més".

Un altre ritme

A l’IES Joan Alcover, a Palma, el primer dia té un altre ritme. Ja no hi ha pares que entren fins a la porta de l’aula ni infants que s’aferren a la mà de la mare. Els adolescents arriben en grups, alguns amb el mòbil encara a la mà i d’altres comentant les darreres històries de l’estiu. "Tenia ganes de tornar sobretot per veure els amics. Per les classes, no tant", admet un alumne de 3r d’ESO –abans d’entrar a l’institut amb certa pressa.

Els més grans tenen una relació diferent amb el primer dia. No hi ha tant de nerviosisme com una mena de mandra compartida, especialment entre els que encara tenen la sensació que les vacances haurien pogut durar una setmana més. Però també hi ha els que estrenen etapa i arriben amb més incerteses. "És un canvi gros perquè ja no és l'escola i coneixes molta menys gent. Però tenc ganes de començar", explica una alumna que entra enguany a primer d’ESO, acompanyada de la seva mare.

A la porta, els pares també viuen el primer dia d’una altra manera. "Ja no la puc acompanyar fins a dins, així que ara em toca confiar", diu, mig en broma, la mare. És una de les petites diferències que separen els dos centres: mentre a Primària encara hi ha mans que s’agafen i es deixen anar, a Secundària les portes es travessen gairebé sempre en grup. Donar les mans als pares és la darrera opció.

Però els reptes que esperen darrere les portes són compartits. Aquest curs hi haurà 39 especialistes de suport més, fins a arribar als 171, i 16 orientadors nous, fins als 467. També hi haurà 426 auxiliars tècnics educatius i 11 psicòlegs sanitaris nous per a Primària. Educació assegura, a més, que hi haurà 166 grups amb ràtios reduïdes i que només 25 dels 4.798 grups oficials superaran la ràtio màxima legal. Ara bé, la vulnerabilitat de l'alumnat de les Balears fa que fins i tot ràtios aparentment normals resultin realment desorbitades.

La qüestió és que el nombre d’alumnes no explica per si sol la complexitat d’una aula. Un grup pot estar dins la ràtio legal i, alhora, tenir alumnes nouvinguts, necessitats específiques de suport, dificultats d’aprenentatge i situacions socials que exigeixen més temps i més recursos. I el sistema continuarà necessitant espai. Les Balears començaran el curs amb 187 aules modulars, 22 més que el curs passat: 149 a Mallorca, 7 a Menorca, 23 a Eivissa i 8 a Formentera. La baixada global d’alumnat, per tant, conviu amb centres que encara necessiten barracons per les obres o perquè en determinades zones continua augmentant la demanda.

PISA queda fora de la porta

Durant els darrers dies, les PISA han ocupat bona part del debat educatiu. Els resultats de les Balears han tornat a encendre les alarmes, especialment en Lectura i Matemàtiques. Però davant les portes dels centres, aquest dijous, les xifres internacionals semblen llunyanes. "Jo avui no pens en PISA. Pens en si arribarà a casa amb ganes de contar-me com li ha anat", diu una padrina, mentre espera uns instants abans de partir. Els pares fan feina.

És probablement una de les paradoxes del primer dia de curs. Mentre Educació, els sindicats, els experts i els docents discuteixen ràtios, plantilles, coneixements, competències, pantalles i innovació pedagògica, les famílies miren una escala més petita: si el seu fill està bé, si ha trobat els amics, si ha entès el que li han explicat i si demà voldrà tornar. A l’IES Joan Alcover, un grup d’alumnes de 4t d'ESO continua fent broma a la porta abans d’entrar. "Aquest any ens hem proposat aprovar-ho tot", diu un d’ells. Els amics riuen. La promesa dura, probablement, fins que arribin els primers exàmens. A l’Aina Moll, mentrestant, les aules ja són plenes. Les motxilles pengen de les cadires, els mestres passen llista i els infants comencen a descobrir que l’estiu, definitivament, s’ha acabat.

El curs comença amb menys alumnes que fa un any, però amb 224 places docents més. Comença amb més personal de suport i més orientadors, però també amb més aules modulars. Comença després d’un curs en què milers d’alumnes varen arribar a les escoles quan les classes ja havien començat. I comença amb un sistema que encara intenta digerir uns resultats de PISA que han posat damunt la taula preguntes incòmodes. Però a les portes de l’escola, aquest dijous, tot això queda durant unes hores en segon pla. Una mare fa un darrer gest amb la mà. Un adolescent es lleva els auriculars abans de travessar la porta. I una mestra rep els alumnes pel nom. El curs 2026-2027 ja ha començat.