Crisi a les oposicions docents: especialitats desertes i caiguda de candidats a mínims

PalmaA les oposicions docents del 2026 s’ha registrat la segona ràtio més baixa d’aspirants per plaça des del 2017, amb 2,10 aspirants per cadascuna de les 630 places convocades per la Conselleria d’Educació. El 2025 n'havia marcat 2,03, mentre que el 2017 la xifra s’elevava fins a 4,54, segons les dades aportades per l'STEI. El 2025 suposa un punt d’inflexió clar en l’evolució de la ràtio global a les Illes Balears. Després d’anys d’estabilitat relativa (2017–2024), amb valors entre 3,65 i 4,79, l’indicador es desploma fins als 2,03, una caiguda pròxima al 50% en només un any. El 2026, la lleu recuperació fins al 2,10 confirma un canvi de tendència estructural més que no pas una oscil·lació puntual. Amb tot, hi ha moltes especialitats que queden desertes perquè no s'hi presentà cap aspirant.

Per illes, la tendència és generalitzada, tot i que amb intensitats diferents. A Mallorca, la ràtio passa de 4,11 el 2024 a 2,44 el 2025 i 2,47 el 2026; la qual cosa consolida el 2025 com l’any d’inflexió clar. A Menorca, la davallada és encara més acusada: de 4,46 el 2024 a 2,78 el 2025 i 2,03 el 2026. Les Pitiüses mostren els valors més baixos. A Eivissa, la ràtio cau de 3,18 (2024, dada agregada amb Formentera) a 1,31 el 2025 i 1,46 el 2026. Finalment, Formentera presenta el cas més extrem: el 2026 registra una ràtio de 0,67. És a dir, hi ha menys aspirants que places disponibles.

Secundària

A Mallorca, hi ha nombroses especialitats del cos de Secundària que se situen per sota de la ràtio mitjana d’aspirants per plaça en concurs (2,47). És el cas de Llatí (1,17); Llengua Castellana (2,11); Matemàtiques (0,62); Física i Química (2,08); Llengua Catalana (2,44); Administració d’Empreses (2,2); Formació i Orientació Laboral (1,46); Informàtica (1,18); Organització i Gestió Comercial (2); Processos i Productes d’Arts Gràfiques (1); Instal·lacions i Manteniment d’Equips Tèrmics i Fluids (0,5); Instal·lacions Electrotècniques (0,56); Operacions i Equips d’Elaboració de Productes Alimentaris (1,5); Operacions i Equips de Producció Agrària (1); Procediments de Diagnòstic Clínic i Ortopèdic (1); Procediments Sanitaris i Assistencials (1,08); Processos Comercials (2); Processos de Gestió Administrativa (1,77); Sistemes i Aplicacions Informàtiques (0,43), i Equips Electrònics (0,33). El cas extrem és el d’Anàlisi Química i Industrial: s’ha convocat una plaça, però no hi ha cap interessat.

La situació a Menorca no és millor. Hi ha quatre especialitats amb cap aspirant: Informàtica; Processos de Producció Agrària; Instal·lacions Electròniques; Operacions i Equips de Producció Agrària. Per damunt, però amb ràtios molt baixes, hi ha Matemàtiques (0,5 aspirants per plaça); Administració d’Empreses (0,67); Instal·lacions i Manteniment d’Equips Tèrmics i Fluids (1); Sistemes i Aplicacions Informàtiques (1); Processos de Gestió Administrativa (1,5); Filosofia (1,5), i Física i Química (1,5).

A les Pitiüses és on més es veu la crisi de la professió docent, accentuada en aquest cop per l'habitatge i la impossibilitat de trobar on viure. Tradicionalment, les Illes s’han nodrit de professionals de Mallorca o d’altres territoris de parla catalana, però la manca d’efectius és creixent. És també l’àmbit on, proporcionalment, més places han sortit a oposició. Però en moltes especialitats la concurrència ha estat baixa o inexistent.

A Llatí, Informàtica, Organització i Gestió Comercial i Processos Comercials no s’hi ha presentat cap aspirant. Els casos més acusats són Matemàtiques (11 places i 3 aspirants; 0,27) i Llengua Catalana (10 places i 3 aspirants; 0,3). Per damunt s’hi situen Orientació Educativa (9 places i 5 aspirants; 0,56); Física i Química (6 places i 4 aspirants; 0,67); Llengua Castellana (13 places i 11 aspirants; 0,85); Anglès (10 places i 9 aspirants; 0,90), i Filosofia (5 places i 6 aspirants; 1,20).

A Formentera, la situació és encara més greu. No s’hi ha presentat ningú a Castellà; Anglès; Orientació Educativa; Administració d’Empreses. A Matemàtiques hi ha un aspirant per a dues places; a Dibuix, un aspirant per a una plaça; el mateix passa a Serveis a la Comunitat (1 i 1) i a Processos de Gestió Administrativa (2 i 2).

Cos de mestres i FP

Pel que fa al cos de mestres, també hi ha especialitats amb desequilibris importants. A Eivissa destaca Anglès, amb 7 places i 9 aspirants (1,29). També a la mateixa illa, Pedagogia Terapèutica (PT) presenta 17 places i 34 aspirants (2). L’especialitat de mestres amb les dades més baixes de les Balears és Audició i Llenguatge (AL), també a Eivissa: 10 places i 8 aspirants (0,80). Tant en el cas de les PT com de les AL, es tracta de perfils que les escoles necessiten cada vegada més per atendre la gran diversitat de necessitats i dificultats de l’alumnat.

La Formació Professional (FP) no queda al marge de la crisi docent. A Eivissa, no s’ha presentat cap aspirant per cobrir les dues places de Manteniment de Vehicles. El mateix passa amb les dues places de Cuina i Pastisseria a Formentera. Per a Serveis de Restauració a Eivissa hi ha 7 places i 2 aspirants (0,29). També a les Pitiüses, hi ha un aspirant per a l’única plaça de Serveis de Restauració a Formentera.

A Mallorca, s’han ofert dues places de Fabricació i Instal·lació de Fusteria i Moble, però només s’hi ha presentat un aspirant (0,5). El major impacte el té Manteniment de Vehicles, amb 12 places i 8 aspirants (0,67). També Serveis de Restauració, amb 5 places i 7 aspirants (0,67). A Menorca, hi ha dues places de Manteniment de Vehicles en joc per a dos aspirants.

Què s'hi pot fer?

Segons l’STEI, les xifres aportades reflecteixen un desinterès creixent per la professió. “La docència s’ha de dignificar: cal una professió atractiva, ben reconeguda i amb condicions que motivin les noves generacions a abraçar-la”, assenyalen fonts del sindicat. A aquesta situació s’hi afegeix el fenomen de la “gran renúncia”: cada vegada més docents opten per jubilar-se a 60 anys i no esperar als 65. Paral·lelament, entre els professionals en actiu creix l'esgotament per factors com la burocràcia, les ràtios elevades a les aules, el poc prestigi social i les retribucions insuficients.

El sindicat assenyala que les especialitats que actualment ja costen de cobrir amb interinatges (Matemàtiques, Llengua i Literatura Catalanes, Llengua i Literatura Castellanes, Anglès, Informàtica i Física i Química) també són les que presenten ràtios més baixes a les oposicions. “És un diagnòstic clar: parlam de professionals que, en els seus àmbits (informàtica, lingüística, enginyeria i ciència), tenen sortides laborals molt més ben remunerades. Davant les condicions laborals de les Illes Balears –carestia de la vida, sous baixos en termes reals i dificultats d’accés a l’habitatge– és lògic que molts optin per deixar la docència o ni tan sols plantejar-s’ho”, afegeix l’STEI.