La comunitat educativa reclama una reunió a Prohens per afrontar la "segregació lingüística" a les aules

PalmaLes federacions d'associacions de pares i mares de Mallorca, Menorca i Eivissa; les associacions de directors de les escoles infantils i dels centres de Primària i Secundària; les cooperatives d'ensenyament; inspectors d'educació,; els sindicats de docents (STEI, CCOO, UGT, SIAU, UOB, Alternativa) i les entitats culturals de referència de les Illes Balears mostren rebuig contra la segregació lingüística i demanen una reunió d'urgència amb la presidenta Marga Prohens.

En un comunicat, les entitats assenyalen que el Govern "no pot trencar el consens, dinamitar el model lingüístic educatiu, atemptar contra la cohesió social, només per satisfer una minoria extremista que persegueix obsessivament l'aniquilació de la nostra llengua". En conversa amb l'ARA Balears, la presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti, exposa la posició de les entitats: "A principi de legislatura, Prohens ens va garantir que la comunitat educativa tenia obertes les portes del Consolat de Mar. La societat civil i educativa en poc temps ha reunit més 30 entitats i cada vegada som més". És per això que "reclamam reflexió al PP i que pensi seriosament el que està fent, perquè no hi haurà consens amb nosaltres per aplicar el que ha pactat amb l'extrema dreta". "Demanam a Prohens que accepti la proposta de l'oposició, que permetria aprovar el sostre de despesa dels pressupostos sense interferir en el model lingüístic dels centres educatius", diu Conti.

Cal recordar que aquest dissabte les mateixes entitats van difondre un altre comunicat en el qual demanaven a la presidenta Prohens que acceptàs l'oferiment del PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca per aprovar el sostre de despesa, imprescindible per tramitar els pressupostos de la Comunitat Autònoma, a canvi de renunciar a la "segregació dels alumnes illencs per raons de llengua".

"És una aberració pedagògica"

La segregació lingüística, defensen les entitats, resulta "incompatible" amb l'article 135.1.e de la Llei educativa de les Illes Balears, que consagra com a principi del model lingüístic educatiu la no discriminació i la no separació dels alumnes en centres o grups-classe per raons de llengua. "Separar els nins per motius idiomàtics constitueix una aberració pedagògica i obre la porta a la fractura social i cultural i a la divisió de la societat en dues comunitats lingüístiques diferenciades", denuncien.

Per altra banda, asseguren que la segregació lingüística fa "del tot impossible" assolir l'objectiu d'haver adquirit una competència comunicativa plena en les dues llengües oficials, tal com prescriuen l'art. 20 de la Llei de normalització lingüística i l'art. 135.1.a de la Llei d'educació de les Illes Balears. Per a les entitats i sindicats, si la segregació lingüística acaba sent una realitat, els alumnes de la línia en català "dominaran les dues", mentre que els alumnes de la línia en castellà, només el castellà.

Amb tot, han lamentat que l'acceptació per part del Govern de les exigències de l'extrema dreta en matèria lingüística a l'ensenyament comportaria trencar el consens i destruir el model lingüístic educatiu vigent durant els darrers 25 anys.