El Col·legi de Docents suspèn la legislatura educativa de Prohens (tot i els doblers que els han donat/promès)

PalmaEl Govern de Marga Prohens i la Conselleria d'Educació d'Antoni Vera arriben al darrer curs de la legislatura amb més doblers que mai per al sistema educatiu, però amb un suspens del Col·legi de Docents. L’entitat considera que els nous complements salarials per al professorat i l’increment d’altres retribucions no compensen una política que, segons el coordinador, Antoni Salvà, ha deixat de banda la xarxa pública, ha afavorit la concertada i ha arraconat la comunitat educativa. “No existeix el diàleg, no s’escolta la comunitat educativa i van amb el seu full de ruta i passen per damunt tothom. És a dir, es fan totes les meses i reunions possibles, però s'hi va amb les decisions preses. Si haguéssim de posar nota a la Conselleria, la suspendria”, afirma Salvà. A parer seu, Educació ha mostrat menys capacitat de negociació que altres departaments d’Educació de governs anteriors.

També hi ha aspectes positius en el balanç. Entre les mesures que valora destaca el reconeixement del complement de tutoria i, sobretot, l’obertura de la porta a incorporar nous professionals a la dinàmica dels centres. "S’ha posat damunt la taula incorporar altres professionals no vinculats a l'àmbit educatiu, però necessaris per fer una educació inclusiva", assenyala. En aquest sentit, considera especialment positiva la incorporació de psicòlegs educatius i defensa que permetrà reforçar la funció docent: "Això és molt positiu, perquè fa que no haguem de fer una feina que no forma part del nostre perfil professional, que és el que passa ara".

Salvà reconeix que el Govern ha respectat els procediments formals de participació, però considera que complir el procediment no equival a negociar. “Ho fan formalment, però no amb esperit de diàleg”, afirma. Posa com a exemple el Consell Escolar (CEIB), del qual critica que s’hagin escurçat terminis i que s’hagi abusat dels procediments d’urgència per reduir així el marge de maniobra del ple, que en més d'una ocasió ha tirat enrere (consultivament) iniciatives de l'Administració. Dels cinc darrers decrets, explica, el Consell Escolar va demanar explícitament retirar-ne dos, el de qualificació inicial i el del Batxillerat d’Excel·lència. La resposta de la Conselleria, segons el coordinador, va ser eloqüent: “No ens varen fer ni puta cas”.

Més doblers que mai

El suspens arriba en una legislatura en què Educació ha incrementat els recursos destinats al sistema i ha aprovat nous complements salarials per als docents, a més d’incrementar altres complements que ja existien. El Govern pot exhibir una política de millora retributiva i un pressupost educatiu que ha assolit màxims històrics. Però per al Col·legi de Docents la quantitat global de doblers no basta per valorar l’estat del sistema. “Mai no s’havia gastat tant en educació, en pressupost absolut, però si ho mires en euros per alumne, no és tant”, afirma Salvà. El coordinador considera que cal analitzar com es reparteixen els recursos i quina part de la inversió serveix per reforçar directament la xarxa pública.

En aquest sentit, considera insuficients les mesures econòmiques dirigides al professorat. “Han contingut els docents amb mesures econòmiques, mesures de maquillatge que no ajuden”, assegura. La crítica no és, per tant, que no hi hagi hagut doblers, sinó que no haurien servit per resoldre els problemes estructurals que arrossega l’educació. El Col·legi reclama que l’augment de recursos es tradueixi també en menys alumnes per aula, més places públiques, millors infraestructures, climatització i més recursos per a la inclusió. “És imprescindible, perquè si volem un ensenyament individualitzat i inclusiu és impossible fer-ho amb ràtios elevades”, defensa.

Per a Salvà, aquesta és la principal contradicció de la legislatura: un sistema educatiu que disposa de més recursos en termes absoluts, però que, segons la seva lectura, no ha reforçat prou els elements que determinen la qualitat de l’ensenyament públic. El Col·legi considera que les millores salarials són necessàries, però no són suficients si no van acompanyades d’una política estructural de places, personal i infraestructures.

Concertada, ràtios i inclusió

La xarxa concertada és un dels principals punts de discrepància. Antoni Salvà considera que la legislatura ha anat acompanyada d’un augment del pes de l’ensenyament privat-concertat. “Ara arrencarem el curs en què la privada es farà forta”, pronostica. Segons ell, els pressuposts ja reflecteixen aquesta tendència, amb una “disminució de la despesa en ensenyament públic i augment en la concertada”. Salvà no defensa eliminar la concertada: “El sistema concertat ha d’existir, perquè les públiques no basten”, admet. Però considera que el seu pes és conseqüència, en part, de la manca de creació de noves places públiques. “És que no n’hi ha perquè no se n’han creat, perquè el que ara s'està inaugurant ve de la legislatura anterior i tots els governs sempre han anat més lents que el ritme de creixement de l'alumnat”, afirma.

El coordinador recorda que el Pacte per l’Educació establia que la planificació educativa s'havia de basar en la creació de places públiques. Per això, considera que dirigir una part elevada dels recursos cap al sector privat desvirtua el model. “Voler que un percentatge elevat dels recursos es destini al sector privat és pervertir el sistema”, sosté.

El problema de fons, segons Salvà, és la “contenció de la despesa en educació”. La reducció de ràtios és una de les seves principals reivindicacions. Recorda que el Ministeri d’Educació les ha reduïdes i considera que les Balears no poden quedar enrere si volen avançar cap a un sistema més individualitzat. Opina que el Govern ha introduït mesures que poden incrementar la segregació dels alumnes per llengua, nivell acadèmic i necessitats educatives especials. “No han derogat lleis, però n'han impedit el desenvolupament, perquè han introduït mesures de segregació per llengua, per nivell acadèmic i ara, segregació per alumnes amb necessitats educatives especials”, afirma.

El coordinador també posa en dubte la política legislativa. Recorda que el Govern va començar la legislatura anunciant que volia aconseguir que es derogàs la LOMLOE, però finalment no varen poder. Segons Salvà, però, no ha calgut derogar-la, perquè no l'apliquen plenament. La mateixa situació, a parer seu, es produeix amb la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB), que considera que ha quedat “aparcada dins un calaix”.

“Han tocat el català a l’escola que protegia la LEIB amb la Llei òmnibus”, assegura. Salvà critica les mesures relacionades amb els docents sense coneixements de català i amb les exempcions per als alumnes nouvinguts, com també el Pla de segregació lingüística, al qual, segons denuncia, només s’han adherit centres concertats. “Això dels docents sense català i deixar per sempre exempts de català els nouvinguts és minoritzar la llengua”, afirma. Per al Col·legi, aquestes decisions formen part d’un mateix projecte polític. “És un full de ruta de dretes, reaccionari, que no afavoreix la inclusió, sinó que en va en contra”, sosté.

Les infraestructures i la climatització són un altre dels fronts que expliquen el suspens. “Les infraestructures estan aturades, les poques que s'han fet eren les previstes del curs anterior”, diu. Sobre la climatització, recorda que el Govern va posar en marxa un pla pilot, però considera que no ha anat seguit d’una política d’inversió i d'eficiència suficient. Un any més, els centres educatius començaran el curs molt probablement amb temperatures altes. La previsió de Salvà és que els centres tornin a afrontar episodis de temperatures extremes: “El curs començarà amb calor i alerta que amb situacions atmosfèriques greus, perquè si plou a la tardor, nedarem”.

Mirada posada en les eleccions

La recta final de la legislatura estarà condicionada per les eleccions autonòmiques del 2027. El coordinador del Col·legi de Docents considera que el Govern aprofitarà aquests mesos per presentar mesures que li permetin arribar als comicis amb una imatge més favorable davant la xarxa pública. “Probablement, durant el darrer curs i amb la mirada posada en les eleccions, faran polítiques que afavoreixen l’ensenyament públic”, afirma. “Hauran de treure places. Faran neteja de cara davant la pública, després d'haver aprovat un decret de concertades que s'entrega a tots els seus desitjos, amb concerts de 10 anys”, diu.

La universitat privada també forma part del seu diagnòstic. “El Govern s’ha agenollat davant la universitat privada”, afirma Salvà. Troba que la mateixa creació de la Conselleria d’Educació i Universitats (en plural) va evidenciar un canvi de prioritats. “No té perspectiva de servei públic, tot el que es pot s'externalitza”, sentencia.

El Col·legi també critica la gestió dels instruments administratius. Salvà considera que l'actual equip d'Educació deixarà una estructura debilitada. “Una conselleria desballestada”, resumeix. Posa com a exemple el Gest-IB, que el Govern ha decidit substituir pel polèmic Llull. Salvà qüestiona el projecte i el cost, que situa en 4,5 milions d’euros, i critica que la Conselleria externalitzi serveis que, segons ell, haurien de formar part de l’estructura pública.

La valoració final de Salvà és contundent, perquè considera que la Conselleria sí que ha complit el programa polític que el Govern li havia encomanat. “El que ha fet bé la Conselleria ha estat mantenir apagada la conflictivitat amb la gent, han desactivat la comunitat educativa i també han fet bé això de complir les directrius de Govern”, afirma. Entre aquestes directrius hi situa “anul·lar els efectes de la LOMLOE, tornar a notes trimestrals, plantejar una educació més regressiva, modificar currículums a l'antiga i afegir moltes orientacions que recorden la LOMQE (Llei Wert)”.

Amb aquest diagnòstic, el Col·legi de Docents arriba al darrer curs escolar de la legislatura amb una idea clara: els doblers destinats al sistema i les millores salarials dels docents no són suficients per canviar el seu balanç. Per a Salvà, la pregunta no és només quant ha gastat el Govern en educació, sinó quin model ha reforçat amb aquests recursos.

La seva resposta és que la xarxa pública no s'ha prioritzat prou, mentre la concertada ha guanyat pes i s’han introduït mesures que, segons el Col·legi, consoliden la segregació. El darrer curs serà la prova de si el Govern aprofita els mesos que queden per salvar els mobles davant l’ensenyament públic o si consolida el model concertador que l’organisme professional dels docents, i també la majoria de comunitat educativa, han qüestionat durant la legislatura. Per això, quan se li demana que posi nota a la legislatura educativa de Prohens, Salvà no dubta: “Suspesa”.