Els beneficiaris dels ajuts del Govern per matrícules gratuïtes a la UIB s'enfonsen un 87,6%

PalmaEl PSIB ha denunciat, durant la compareixença del conseller d’Educació, Antoni Vera, al Parlament sobre política universitària, la caiguda dràstica dels beneficiaris dels ajuts a la matrícula que concedeix el Govern, que passen de 2.624 el curs 2022-2023 a només 326 el 2024-2025, una reducció del 87,6%. Cal recordar que el 2022-2023 es tractava de beques, mentre que el 2024-2025 van passar a ser exempcions, de forma que l'estudiant no hagués de fer cap bestreta. En el mateix període també han baixat els beneficiaris de les beques del Ministeri d’Educació, que passen de 3.914 el 2022-2023 a 2.468 el 2023-2024 —un 36,9% menys— i 3.100 el 2024-2025.

En la seva resposta, Antoni Vera ha acusat el Govern del Pacte d’haver “aprofitar el Decret llei d’Ucraïna per concedir ajuts sense cap requisit a tothom” i ha subratllat que “varen deixar la reserva a zero el curs 2023-2024”. Ha defensat que l’actual Executiu ha creat “un sistema seriós d’exempcions, no de beques”, tal com reclamava el Consell d’Estudiants de la UIB, i ha afegit que els estudiants “no han de fer cap bestreta”. A més, ha assegurat que el nou model té en compte “la renda, però també l’excel·lència i l’esforç acadèmic”, en defensa de la "cultura de l'esforç".

El diputat del PSIB Carles Bona ha replicat: “Per què vol utilitzar l’excel·lència per generar exclusió i deixar 2.300 persones fora? La seva política és perversa i ridícula, perquè només arriba al 3% dels estudiants més necessitats”. També ha qüestionat: “Per què hi ha estudiants que amb vostès han de treure un 7 o un 8 per titular, mentre que altres, sense problemes econòmics, poden fer-ho amb un 5? No tothom neix amb les mateixes condicions, i el que es valora és sovint desigual, fins i tot per a qui treballa i estudia”.

El desembarcament de les privades

La compareixença també ha posat l’accent en l’interès de diversos centres universitaris privats per establir-se a les Balears. Es tracta de la implantació d'ADEMA (com a universitat autònoma —Universitat de Mallorca— o amb adscripció a la Universitat Isabel I), l'adscripció del Centre d'Educació Superior Felipe Moreno a la Universitat de Nebrija per impartir Infermeria i el Centre Universitari Luis Belda, adscrit a la CEU San Pablo. Aquest darrer té la intenció, si supera els tràmits, d'impartir Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia. L'any següent es posaran en marxa Farmàcia i Odontologia.

Antoni Vera ha assegurat que promoure la presència de centres universitaris privats no és incompatible amb la defensa de la universitat pública. Ha destacat que el Govern aposta per un model de “convivència” entre oferta pública i privada, i ha avançat que es prendran mesures “decidides i immediates” perquè “creuen en la llibertat d’elecció en tots els àmbits”. Vera ha recordat que les Balears presenten una de les taxes més altes d’abandonament escolar i, alhora, una de les més baixes d’estudiants universitaris amb titulació d’Espanya, al voltant del 10%, i ha afegit que “com més ciutadans de les Illes accedeixin a estudis superiors, millor serà per al territori”.

“Si aquesta formació es pot oferir a la UIB, perfecte, però si a més es disposa de centres privats que complementin l’oferta pública, encara millor”, ha defensat. Ha justificat aquesta estratègia amb la necessitat de retenir el talent jove, ja que gairebé la meitat dels estudiants balears es traslladen fora de l’Arxipèlag i acaben establint-se a les ciutats de la península on cursen els seus estudis.

Segons Vera, aquesta situació és “insostenible” per al sistema educatiu balear, i la inversió que suposa formar estudiants fora de les Illes ha de “retornar” al teixit productiu local, ja que, en cas contrari, es tracta d’una operació que “no surt rendible”. En aquest marc, el conseller ha reiterat que les línies d’actuació de la Conselleria se centraran a ampliar l’oferta universitària a les Balears, garantir la llibertat d’elecció dels estudiants i reforçar la universitat pública. En resposta a la consideració que ha fet el PSIB sobre la negativa de la UIB a cedir places de pràctiques en hospitals universitaris a centres privats, Vera ha respost: “Són de la UIB. Només aniran a una privada si la UIB ho decideix i considera que no les necessita. S’està negociant un conveni entre IB-Salut, Educació i la UIB per arribar a un acord. La UIB serà qui donarà el vistiplau a tots els hospitals públics”.

Els grups de l’oposició han posat el focus en el fet que la universitat privada no està pensada per a tothom, ja que té un cost elevat que la majoria de les famílies no poden assumir. "La universitat privada no beneficia tothom. Vostè ha dit que la UIB és una universitat 'per a tothom', i el diputat de Vox, Sergio Rodríguez, ha afirmat que la universitat privada és per a qui se la pot permetre", ha retret la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon.

Per la seva banda, la representant de MÉS per Menorca, Joana Gomila, ha criticat Vera per no haver estat ell qui presentés la proposició de llei per crear la Universitat de Mallorca, el centre que vol impulsar l’Escola Universitària ADEMA, que fins ara tenia titulacions adscrites a la UIB, de la qual ja n'ha demanat la independència. Segons Gomila, Vera ha deixat que fos el PP qui presentés la proposta, quan hauria d’haver estat ell, com a conseller d’Universitats, qui liderés la iniciativa que defensa.

Rodríguez (Vox) ha defensat l’entrada de noves universitats privades a l’ecosistema educatiu de les Balears. "El problema educatiu no és només qüestió de diners; hi ha un problema estructural. El gran problema universitari: els alumnes que hi arriben són analfabets funcionals en dos idiomes. La taxa de falta de comprensió lectora és escandalosa, per no parlar de les faltes", ha afirmat.