Antoni Llabrés, OCB: "Fa mesos que sembla que Vera amaga l'avaluació inicial del Pla de segregació lingüística"

PalmaLa decisió de la Conselleria d’Educació de no publicar els resultats de les proves inicials que s’han fet als alumnes dels 11 centres que participen al Pla de segregació lingüística fins a acabar el projecte ha topat amb el rebuig de l’OCB. A principis d'abril, l’entitat va remetre una petició a Educació per conèixer les conclusions dels exàmens que es varen fer a infants de 4t de Primària. La resposta de la Conselleria, si es té en compte que les proves es van fer l’octubre del 2024, ha generat sorpresa. “Encara estan en procés de correcció”, va respondre la Conselleria l'11 d'abril. El president de l'OCB, Antoni Llabrés, creu que "fa mesos que el conseller Antoni Vera sembla que amagui els resultats”.

Segons Llabrés, "les proves reflectiran molt possiblement un domini del català insuficient que contraindica el plantejament del Pla". El president de l'OCB sustenta la seva afirmació en els resultats de les proves IAQSE 2023-2024, que varen mostrar que el nivell de català dels alumnes de 4t de Primària havia baixat deu punts en relació amb les del 2012-2013. L’OCB posa el focus en el fet que les proves IAQSE es van fer el 15 de maig del 2024 en un mostreig de 50 centres i van ser corregides abans del 31. La segona quinzena de juny ja es disposava de l’anàlisi i les puntuacions. En canvi, han passat sis mesos de les avaluacions inicials de Pla de segregació i es manté l'opacitat i la incògnita.

“Hauria estat imprescindible que uns resultats satisfactoris sobre el domini adient de la llengua catalana per part dels alumnes hagués estat un requisit per a l’adhesió d’un centre a un Pla que pretén augmentar les hores de castellà i reduir les de català. Si són negatius, no els interessa fer-los públics ara que obriran la convocatòria per al curs 2025-2026”, assenyala Llabrés.

Un pla ampliat

La preparació del curs 2025-2026 continua i es comencen a conèixer detalls de com s’aplicarà el Pla de segregació lingüística a partir de l'any que ve. Segons l’esborrany de la resolució, la Conselleria tornarà a permetre que els centres de Primària (públics i concertats) s'hi sumin després del fracàs del curs actual, quan només ho han fet 11 escoles.

Educació ha justificat la decisió, que xoca amb la resolució de l’any passat, en el fet que a Primària el pla començava el curs 2024-2025 i s’allargaria fins al 2026-2027: “Per disposar d’un mostreig més gran de centres a l’hora d’avaluar-lo, es considera adient d’ampliar la convocatòria per als centres que fan Primària. Per això, els que no varen participar de la convocatòria del curs 2024-2025 podran sol·licitar l’adhesió al pla pilot per al mateix període d’implementació, que és de tres cursos. En aquest cas, els cursos 2025-2026, 2026-2027 i 2027-2028. Així, el curs 2027-2028 finalitzarà l’aplicació del pla pilot tant a l’Educació Primària com a l’Educació Secundària Obligatòria”, es diu a l’esborrany.

D’ençà que va començar la legislatura, els centres educatius de les Balears han mostrat el seu rebuig als plans lingüístics educatius del Govern, tant pel que fa al Pla de segregació, fruit de l’acord de Govern entre PP i Vox, com per l’elecció de llengua en el primer ensenyament. En aquest darrer cas, el 83% de les famílies han triat al curs 2024-2025 escolaritzar els fills en llengua catalana. Per altra banda, més de 200 centres, tant públics com escoles cooperatives d’arreu de les Balears, s’han sumat a la campanya 'La llengua no es toca', que defensa l’escola com un dels pocs espais on bona part dels alumnes tenen contacte amb la llengua pròpia.