50 anys de Mata de Jonc, una escola diferent i en català

PalmaMata de Jonc, una escola promoguda per unes famílies i mestres idealistes i valentes, va ser la primera a fer tot l’ensenyament en català a les Illes Balears. Es començà a congriar els mesos d’abril i maig del 1976, ara fa 50 anys. Va néixer amb voluntat d’esdevenir una escola nova, que trencava amb el model tradicional, amb un ensenyament actiu, arrelat al medi i, sobretot, en català. Va prendre el nom de la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) d’un paràgraf que exemplifica com la unió fa la força: “Si tota la mata de joncs lligats ab una corda ben forts e tota la volets arrancar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrancaran, ne encara com gaire més s’hi prenguessen. E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de uit anys, que sol un jonc no hi romandrà”.

Mata de Jonc començà el curs 1976-1977 i cercava un model d’escola diferent, que tingués en compte les necessitats dels infants –incloses les discapacitats– i la realitat cultural i lingüística de Mallorca. Va néixer al voltant d’una associació de famílies d’alumnes i d’una cooperativa de treballadors, entre els quals hem de fer esment especial a Conxa Vidal Oliver i a la seva empenta decisiva. Naixia com un centre privat, però amb aspiracions d’esdevenir concertat o públic, empès per un grup de persones que es movien en ambients progressistes i que coincidien per tenir un marcat interès cultural i una preocupació per l’educació dels seus infants.

‘Guarderia’ parroquial

Resseguint el fil dels professors Josep Casasnovas i Francisca Comas, que ho han investigat, i parlant amb algunes mestres dels començaments, es pot dir que Mata de Jonc va començar com a escola Infantil, a la plaça de Santa Pagesa, en un petit local de la parròquia de Santa Catalina Thomàs que anteriorment havia estat una ‘guarderia’ parroquial. El curs següent els alumnes més grans ja havien de començar l’Educació General Bàsica (EGB) i no disposaven de prou espai. Els alumnes de preescolar es quedaren a l’espai de la plaça de Santa Pagesa, mentre que els de 3 a 6 anys es traslladaren a una casa de la possessió de Son Anglada, cedida per Antònia Bonet i Pere Jofre. El curs següent, tots es varen traslladar a l’edifici actual, l’antic centre educatiu de les monges del Sagrat Cor, al carrer de Son Espanyolet, i que la cooperativa va comprar a finals dels anys vuitanta. Un espai que ha permès fer les ampliacions necessàries a mesura que augmentaven el nombre de cursos.

Els problemes econòmics, pels espais i pel reconeixement oficial, varen ser molt presents durant els primers anys. A finals del primer curs, una comissió de mestres i famílies es va entrevistar amb el batle de Palma, Paulí Buchens, nomenat després de la mort de Franco. Amb pancartes, globus i adhesius, ocuparen pacíficament la sala d’espera de la casa consistorial. Esperaven obtenir una subvenció de l’Ajuntament que garantís aquella experiència pedagògica, per així poder pagar les obres i adequar l’edifici de Son Anglada i reduir les quotes que pagaven les famílies. També demanaven que l’Ajuntament intercedís davant la delegació del Ministeri d’Educació per legalitzar l’EGB en català i obtenir mobiliari que havia sobrat d’escoles públiques de Palma.

No volien que Mata de Jonc fos una entitat privada per a privilegiats. Per legalitzar l’escola hi havia la proposta de convertir-la en un centre pilot, de caràcter municipal o autonòmic. Es varen dur a terme gestions a Palma i a Madrid. Allà, en concret, amb Josep Melià, qui aleshores era secretari d’Estat d’Informació. Com bé diuen Casasnovas i Comas en el seu article, aleshores ja tenien 105 alumnes –55 als primers cursos d’EGB i 50 a parvulari–, amb 14 educadors, 2 cuiners i 2 persones encarregades de la neteja, tots ells cobrant el mateix salari, unes 28.000 pessetes mensuals, molt inferior a les escoles públiques i privades.

Per donar-se a conèixer es va fer un acte públic a la plaça Major de Palma, amb cercavila i titelles. Calia, però, una voluntat política que no s’acabava de concretar: Mata de Jonc no es va convertir en un centre pilot. Després de seriosos problemes per obtenir el reconeixement, el 8 de maig del 1980 l’escola va ser legalitzada i el curs 1984-1985 es va sol·licitar que fos escola concertada.

Un centre diferent

Mata de Jonc fou un centre diferent de la resta d’escoles en molts d’aspectes. Ja en un manifest distribuït l’any 1978, es plantejava la creació d’una “escola nova, novíssima”, ni reformista, ni revolucionària, que havia de “rompre els motlles establerts i negar-se a ser la transmissora dels models societaris que ens revolten”. Una escola nova dirigida de manera diferent, gestionada de manera conjunta amb les famílies de l’alumnat i els treballadors de manera assembleària. Una conseqüència de les idees progressistes amb les quals creien els impulsors del centre.

L’ensenyament en català des de l’inici de Mata de Jonc era una altra característica que la diferenciava de la resta d’escoles, que ensenyaven en castellà. Adaptaven materials a la realitat mallorquina o n’elaboraven de propis, com el mètode de lectura i escriptura Ansa per Ansa, d’Elisabet Abeyà, Maria Fortuny i Assumpta Mascaró. Ben aviat, Mata de Jonc va rebre el premi Baldiri Reixac com a reconeixement al foment del català a l’escola i per ser un centre que anava a l’avançada en l’elaboració de materials adequats per estendre l’ensenyament del català, partint de les formes dialectals pròpies de Mallorca.

En una recerca en materials gràfics d’aquells inicis, com han publicat els pedagogs Josep Casasnovas i Francisca Comas, hi podem veure mestres com Conxa Vidal i Margalida Munar, amb els infants de 0 a 3 anys, i ens podem imaginar el cas d’una escola infantil activa amb l’ús de materials pedagògics, molts dels quals són fets de productes reaprofitats. Una mostra d’una escola avançada, en què les famílies no deixaven els seus fills ‘aparcats’ i que contrastava, en aquells temps, amb el conjunt de ‘guarderies’ que hi havia a Mallorca. Existeix també un vídeo didàctic, Escola Mata de Jonc: treball dins de l’aula, produït pel Servei de Recursos Audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears, que mostrava metodologies actives d’ensenyament-aprenentatge. Això és significatiu, ja que demostra que ben aviat, des de la UIB es fixaren en Mata de Jonc per tenir un bon model en la formació inicial de mestres.

Com es veu, era i és, encara ara, un cas interessant per a l’estudi de la història de l’educació de les Illes Balears. Cal valorar l’exemple agosarat de Mata de Jonc ara fa cinquanta anys –“és possible fer ensenyament en català de qualitat”– que serví de mirall a altres centres de les Balears. Per avaluar, a cinquanta anys vista, els resultats de l’experiència, res millor que mirar els seus exalumnes. De Mata de Jonc, n’han sorgit professionals de renom, arquitectes, enginyeres, matemàtics, manescals, professores i artistes reconeguts internacionalment, i molta gent condreta o no tant. Fills d’uns pares valents que optaren per l’ús del català en l’ensenyament, sense por que això significàs una minva en la qualitat de l’educació que rebrien els seus fills a una escola innovadora i amb uns inicis difícils, on la complicitat entre pares, mares i treballadores fou decisiva.