27/09/2022

Regal inesperat del BCE a la banca: milers de milions de beneficis caiguts del cel gràcies al covid

4 min
Seu central del Banc Central Europeu, a Frankfurt.

BarcelonaEls beneficis caiguts del cel no només existeixen per a les empreses elèctriques: també n’hi ha per a la banca. La irrupció de la pandèmia, seguida d’una inflació no vista en dècades, ha propiciat un escenari imprevist que es traduirà en milers de milions gratis de beneficis per a les entitats financeres.

La qüestió és aquesta: l’aparició del covid va forçar els bancs centrals a prendre diverses mesures d’urgència per impedir que l’economia s’esfondrés. A Europa, el BCE va entregar diner gratis als bancs perquè concedissin crèdits a les empreses i famílies que ho necessitessin (aquesta operació es denomina TLTRO, en llenguatge tècnic). Les entitats van agafar més de 2 bilions d’euros amb aquest objectiu, uns diners que han de tornar al BCE entre l’any vinent i el 2024.

El problema és que, amb l’esclat de la inflació, els mateixos bancs centrals s’han vist obligats a incrementar ràpidament els tipus d’interès. Això significa que s’encareix el crèdit, però també que es premia els estalviadors, que veuen com –després de molts anys en què no passava– els seus dipòsits tornen a ser remunerats.

De la mateixa manera que els bancs comencen a retribuir els dipòsits dels seus clients, el BCE també està començant a pagar pels dipòsits que els bancs guarden a Frankfurt. Avui dia, en concret, paga un 0,75%.

I aquí arriba el punt clau: els bancs disposen de més de dos bilions d’euros que van agafar gratis del BCE durant la pandèmia i ara, abans de tornar-los, poden guardar-los en un dipòsit del mateix BCE, que els en pagarà un 0,75%. Pel camí, els bancs obtindran un memorable regal que alguns analistes quantifiquen en 24.000 milions d’euros i d’altres eleven fins als 80.000 milions. Uns autèntics beneficis caiguts del cel. Això sí, la diferència respecte a les elèctriques és que aquests diners no sortiran de la butxaca dels consumidors, sinó del balanç del BCE.

“Anàvem a tornar anticipadament els diners [que vam agafar del BCE] però ara hem vist que és millor esperar perquè tenim un regal esperant-nos”, confessen des d’una entitat financera.

“Els estalviadors ara estan guanyant diners pels seus estalvis, i els bancs també, és normal que passi. És la magnitud dels beneficis el que és una bogeria”, explica des de Suïssa Frederik Ducrozet, cap de recerca macroeconòmica al banc Pictet, un dels que ha analitzat aquest fenomen de més a prop. Des que a Europa s’han apujat els tipus d’interès i s’ha començat a retribuir els dipòsits en un 0,75%, l’entrada de dipòsits al BCE ha sigut massiva.

A això cal sumar-hi que, per incentivar els bancs a agafar diners de la TLTRO en plena pandèmia, el BCE també els premiava amb un 1% d’interès. Tot i que aquest premi ja s’ha retirat, cal sumar-lo als beneficis que haurà obtingut la banca pel covid.

El BCE "hi està treballant"

L’impacte és prou gran perquè a la seu central el BCE s’estigui plantejant si introduir canvis que evitin aquest regal a la banca. “El consell de govern hi està treballant”, explica un portaveu.

Al BCE repeteixen que cal tenir en compte el context en el qual es treballava fa més de dos anys, quan va irrompre la pandèmia. “Les condicions de la TLTRO (...) estaven dissenyades per encoratjar els bancs a donar préstecs a l’economia, que és el que volíem i el que predominantment va succeir”, va dir fa dues setmanes Christine Lagarde, presidenta del BCE. Lagarde també va afegir que ara hi ha moltes coses que “s’han de revisar” i va deixar la porta oberta a modificar les condicions del TLTRO.

De totes maneres, segons Frederik Ducrozet, és difícil que el BCE canviï ara sobtadament les condicions amb les quals va prestar els diners: “Fent-ho perjudicaria la credibilitat del sistema. Si en el futur es tornés a necessitar una TLTRO, els bancs no agafarien els diners”, opina.

Al sector financer no les tenen totes i hi ha qui pensa que el BCE sí que actuarà. Això sí, segueixen sorpresos que al BCE –tenint en compte els 3.500 treballadors que té– no hi hagués ningú que preveiés un escenari com el que s’ha produït.

Protagonistes

1.
Hisenda manté el 'no' a Jaume Giró per emetre deute
El conseller d'Economia, Jaume Giró, aquest dimarts.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, manté que vol que la Generalitat torni a emetre deute als mercats després de més d’una dècada. Fa uns dies ho va reiterar i va demanar a Hisenda que li deixi fer-ho l’any vinent. El ministeri, però, manté la seva negativa. Segons les normes actuals , tal com va explicar aquest diari, la Generalitat haurà d’esperar almenys fins al 2024.

2.
Nou CEO a Danone cinc mesos després
François Lacombe

Danone ha trobat nou conseller delegat per a la seva filial ibèrica cinc mesos després. A l’abril, Daniel Ordóñez va marxar de la companyia (va acabar fitxant per Oatly). No va ser fins a la setmana passada que Danone –que va néixer a Barcelona i que hi manté la seva seu a la península Ibèrica– va nomenar el seu substitut. És el francès François Lacombe, que fins ara ocupava el lloc de vicepresident d’operacions a tot Europa.

3.
Dimon: “Les 'crypto' són una estafa piramidal”
Jamie Dimon

Jamie Dimon és conegut per ser, com a president de JPMorgan Chase, el principal banquer dels Estats Units. La setmana passada va estar declarant al Congrés del país (allà és habitual, no com aquí) i va llançar una duríssima diatriba contra les criptomonedes: “Soc un gran escèptic sobre això que en dieu monedes i que en realitat són tokens, com el Bitcoin. Són esquemes Ponzi descentralitzats”. Esquemes Ponzi és una manera de denominar les estafes piramidals, com els segells del Fórum Filatélico. 

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

stats