Quines, on i quan? Tots els detalls de les 40.000 noves places de funcionari de l'Estat
La nova oferta pública d'ocupació afecta l'administració de l'Estat, justícia, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'exèrcit
MadridA poc menys de dues setmanes de les eleccions generals, el govern espanyol ha donat llum verda a una nova oferta pública d'ocupació de xifres rècord. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una oferta de gairebé 40.000 noves places públiques que es repartiran entre l'administració de l'Estat, la justícia, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'exèrcit.
La convocatòria es va desencallar dilluns, després d'una reunió entre els principals sindicats de funcionaris (UGT, CSIF i CCOO) i el ministeri d'Hisenda i Funció Pública. Els dos primers hi han donat suport, mentre que CCOO no l'ha signat. "[La convocatòria pública] blinda els ciutadans i que ningú, visqui on visqui, tingui dificultats per accedir als serveis [públics]", ha defensat la ministra del ram, María Jesús Montero (PSOE), en la roda de premsa posterior al consell.
"És la tercera oferta pública històrica consecutiva", ha destacat. En concret, es convocaran 39.574 places públiques, cosa que es tradueix en una oferta un 15,8% superior a la publicada l'any passat. Aleshores, el govern espanyol convocava 34.151 places ordinàries. Enguany, del total de places, 27.246 places correspondran a oposició, és a dir, permetran l'entrada de nous funcionaris. Ara bé, d'aquestes, les places o llocs "nets" es redueixen a 8.625, mentre que la resta (18.621 places) són per reposició d'efectius: places que queden vacants per motius com ara una jubilació.
12.328 places per a promoció interna
La resta de vacants (12.328) fins a sumar les 39.574 es reservaran a la promoció interna. Montero ha defensat aquest "reforç" del sector públic després "d'anys de retallades". "Les polítiques públiques que alguns qüestionen són essencials, com hem vist durant la pandèmia", ha reiterat la titular d'Hisenda i Funció Pública.
Del total de places convocades, 29.818 seran per a l'administració general de l'Estat (19.900 de nou ingrés); 1.907 per a l'administració de la justícia (1.215 de nou ingrés); 2.833 places per a la Policia Nacional (2.600 de nou ingrés) i, finalment, 2.875 places per a la Guàrdia Civil, de les quals 2.520 seran de nou ingrés. I cal afegir-hi les 2.141 places que ja es van aprovar el mes de maig i que estan vinculades a les forces armades.
Montero ha explicat que cada organisme serà l'encarregat d'organitzar les convocatòries. Ara bé, totes "han d'estar publicades abans del 31 de desembre del 2023". "S'han de convocar abans d'aquesta data", ha reiterat. També ha afegit que per no allargar el procediment, s'haurà de "culminar" en un termini màxim de dos anys des de la publicació. Això vol dir convocar els exàmens, les reclamacions i les resolucions definitives en dos anys. "Es vol posar fi a l'endarreriment excessiu tant de la convocatòria de l'oferta pública com del procés de celebració dels exàmens. És una demanda històrica dels opositors", ha reivindicat Montero.
Amb tot, aquestes gairebé 40.000 places també incorporen places destinades a reforçar la Seguretat Social. Es tracta de 1.025 places públiques per gestionar l'ingrés mínim vital (IMV) i de 500 places de l'escala de funcionaris d'habilitació de caràcter estatal destinades als ajuntaments. A més, s'hi afegeixen 2.500 efectius per a entitats gestores de la Seguretat Social que ajudaran a "facilitar l'atenció presencial".
