La banca catalana creix amb la crisi

BarcelonaLes principals entitats catalanes han passat de ser 16 l’any 2008 a sis l’any 2016. La crisi financera internacional que va començar al món amb la caiguda de Lehman Brothers i que va ser especialment dura a Espanya per l’altíssima exposició del sector bancari a l’immobiliari, sumada a la fragilitat del context econòmic, va tenir a Catalunya una repercussió ben coneguda: la desaparició de les caixes d’estalvis. De les deu entitats de pensions que hi havia el 2008 amb seu a Catalunya, avui només n’hi ha una, CaixaBank, que ha canviat la seva personalitat jurídica per esdevenir un banc. Les altres nou han desaparegut.

Però les aparences enganyen i el sector financer català, lluny de debilitar-se, no ha fet sinó créixer durant la crisi. El salt és important: les 16 entitats catalanes gestionaven 493.752 milions d’euros d’actius a finals de 2008. Set anys després, i malgrat que les caixes de Manlleu, Sabadell, Terrassa, Catalunya, Tarragona, Manresa, Laietana, Girona i Penedès han desaparegut, entre les sis entitats que sobreviuen arriben als 552.884 milions, el que suposa un augment del 12% (vegeu gràfic).

El lideratge dels dos grans

Aquest salt s’ha pogut fer gràcies als dos gegants catalans amb edifici a l’avinguda Diagonal de Barcelona. L’entitat que presideix Isidre Fainé era el 52% de tot el sistema financer català l’any 2008, amb 260.000 milions en actius, i ha millorat la seva posició fins a arribar als 344.000 milions, el 62% del total. El Sabadell, ara la segona entitat del país, encara ha crescut més durant la crisi, i ha passat dels 80.000 als 200.000 milions en actius. Totes dues entitats han fet aquest salt en un entorn molt difícil gràcies a les adquisicions: CaixaBank ha comprat Caixa Girona, Bankpime, Banc de València, Banca Cívica i Barclays. El Sabadell, al seu torn, ha adquirit el Guipuzcoano, la CAM, Caixa Penedès, Banco Gallego i el setè banc britànic, TSB, a més de petites operacions al continent americà.

Aquest salt del 12% seria encara més gran, superior al 22%, si es considerés com una entitat catalana CatalunyaCaixa, que formalment té els seus propis òrgans de decisió i és independent, tot i que va ser comprada pel BBVA l’estiu de 2014 i està de facto sota el seu control. Aquesta entitat, amb 53.000 milions en actius a finals d’aquell any, és l’entitat més gran que ha deixat de ser catalana durant la crisi. Però no ha sigut l’única: el banc que presideix Francisco González es va quedar cinc més de les antigues caixes d’estalvi: Manlleu, Sabadell i Terrassa, agrupades a Unnim; i Tarragona i Manresa, agrupades juntament amb Caixa Catalunya a CatalunyaCaixa. En conjunt, entre les sis, l’any 2008 tenien uns actius de més de 108.000 milions d’euros, que amb el temps van deixar d’estar gestionats des de Catalunya. Si hi sumem Caixa Laietana, que va acabar en mans de Bankia, la pèrdua d’actius financers supera els 117.000 milions.

Creixement orgànic

Però el creixement de la banca catalana durant la crisi no ha arribat només per la via de les adquisicions, sinó que també s’ha fet per la via orgànica, pel creixement del nombre de clients i la seva vinculació.

L’atractiu del mercat català s’ha vist no només en la hiperactivitat compradora del BBVA sinó també en el fallit intent del Santander per adquirir Caixa Catalunya, que el va portar a estrenar a casa nostra el seu producte estrella, el compte 1 2 3. El pes català en el PIB i les exportacions espanyoles i el seu menor nivell d’atur han propiciat que el volum de crèdits concedits a Catalunya hagi caigut menys que al conjunt d’Espanya i que els dipòsits hagin crescut més en aquesta comunitat que a la resta de l’Estat. Tot plegat ha possibilitat que malgrat tot, la banca catalana hagi crescut durant la crisi.

L’obra social decau i perd 90 milions

L’obra social que fan les entitats financeres sí que ha patit els anys de crisi i la desaparició de les caixes d’estalvi. El 2008, el pressupost que les entitats catalanes hi destinaven era de 633 milions d’euros; amb dades de 2014 aquesta quantitat havia caigut fins als 543 milions, cosa que equival a 88,9 milions menys -una caiguda del 14%-. El 92% del que hi destinen ara es deu a la Caixa, que ha mantingut el pressupost per a obra social en 500 milions anuals.