Els preus a Menorca, doblement afectats per la guerra

CiutadellaFins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

Anys després i amb l’agreujant provocat des de febrer pel nou conflicte bèl·lic dels Estats Units a l’Orient Mitjà, ara són els mateixos professionals, sobretot els de la construcció, els que viatgen fora per adquirir materials a preu més baix que els que es poden trobar a l’illa. Segons expliquen algunes fonts, a Menorca els preus es poden arribar a duplicar.

Des que fa dos mesos esclatà la guerra de l’Iran, bona part de l’activitat econòmica s’ha encarit especialment, la qual cosa ha afectat greument sectors com el de la construcció i els seus auxiliars, i ha perjudicat de ple la butxaca de les famílies, a qui en molts casos es repercuteixen directament aquests sobrecostos. L’acer, el ciment, l’alumini i els components de ceràmica són, per ara, alguns dels més afectats. I el resultat és que aixecar o reformar un habitatge és avui encara més car que no a principi d’any.

L’Associació de Constructors de les Balears hi ha posat xifres. L’augment del preu del petroli d’entre un 34% i un 41% ha encarit el transport logístic de mercaderies i la matèria primera que es necessita en la seva fabricació. Però també el transport marítim ja s’ha encarit almenys un 10%.

Les empreses més afectades per ara són les que incorporen l’asfalt com a element principal, ja que el cost del betum s’ha disparat a Mallorca al voltant d’un 50%. El formigó, que necessita molta energia per a la seva fabricació, també ha sofert a l’illa una pujada del 10% i l’acer ha incrementat el preu un 26%, atès que ha passat de 387 euros per tona a 488.

Però aquest sobrecost és encara més gran per a les empreses implantades a Menorca i les Pitiüses, que pateixen com mai l’efecte de la doble insularitat. En aquest punt, l’Associació de Constructors que presideix el menorquí Climent Olives assumeix que, “evidentment, hi ha un sobrecost derivat de la doble insularitat”, però encara no l’ha pogut quantificar de manera precisa. La patronal, a més a més, està a l’espera que es publiquin les convocatòries d’ajudes de les administracions insular i autonòmica per conèixer de quina manera podran cobrir l’impacte causat sobre la seva activitat econòmica.

L’efecte dominó

De moment, els constructors i els arquitectes avisen de l’efecte dominó que s’ha produït i que encareix tota la cadena de producció, de manera que es pot paralitzar molta obra pública en execució o a punt de licitar-se. Previngut de la situació, el Consell de Menorca ja ha demanat prorrogar els terminis de finalització de les obres que han de ser finançades amb fons europeus.

El paquet de mesures extraordinàries posat en marxa pel Govern balear compromet una aportació de 160 milions d’euros entre totes les illes, 45 dels quals són, precisament, per revisar els preus en la contractació de serveis i d’obra pública. L’Executiu anuncia que tindrà en compte la doble insularitat de Menorca i Eivissa i la triple de Formentera per així adaptar les ajudes a cada territori. En tot cas i a l’espera de concretar-ho, a Menorca el Consell ho ha complementat amb una altra injecció pública de 7 milions d’euros a favor del teixit social i econòmic de l’illa.

Xavi Moliner, gerent d’A Palliser, confirma l’encariment general dels preus de la construcció com a conseqüència de la guerra, però diu que la majoria encara són assumibles. “De moment, ens esforçam a absorbir el cop del transport per no repercutir-lo als nostres clients”, assegura el gerent de la major cadena de materials de construcció que hi ha a Menorca. “I si ho podem fer –apunta– és perquè els increments per ara no són tan grans”.

Els augments més importants afecten els aïllaments i els derivats del petroli, com plàstics, pintures i dissolvents. Es tracta de materials que, com tot l’utillatge i la maquinària, provenen de la Península, especialment de fàbriques de Barcelona i València.

Però, diu Moliner, els sobrecostos més significatius es donen a bona part dels productes que arriben directament de Mallorca. L’explicació és clara. “El que arriba a Mallorca s’ha d’emmagatzemar i, després, tornar-ho a treure per carregar-ho de nou cap a Menorca, i açò és clar que suposa un sobrecost afegit”, apunta. La doble insularitat es justifica també pel major volum de negoci que hi ha a Mallorca, que fa que els preus pel subministrament de material arribin a ser més ajustats que a les illes menors, on el nombre de peces que es pot comercialitzar és sensiblement inferior.

“Però per sort –diu el gerent d’A Palliser– Menorca té fins a tres plantes de prefabricats de formigó i diverses pedreres, la qual cosa redueix també la dependència exterior per obtenir ciment o àrids”. Ara bé, que ningú no tiri les campanes al vol. Encara s’ha de veure si les ajudes públiques són suficients i els experts diuen que els efectes de la guerra es notaran almenys durant els dos anys vinents.