El Pla d’Ordenació del Parc Natural del Trenc preveu la restauració integral del sistema platja-duna
Surt a exposició pública el document de gestió de l’espai natural protegit
PalmaEl Butlletí Oficial de les Illes Balears ha publicat, aquest dimarts, l’anunci d’inici de procediment d’exposició pública del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural del Trenc - Salobrar de Campos. Aquest Pla, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat, preveu diverses mesures per preservar els valors naturals de l’espai natural protegit, entre les quals destaca la restauració integral del sistema platja-duna de l’espai natural protegit.
L’objectiu és que, a mitjà termini, la zona amb un valor ambiental més elevat quedi lliure per garantir-ne la seva correcta conservació. Aquesta mesura de preservació del sistema dunar se suma a d’altres enfocades a la restauració ambiental de diverses zones que s’han de recuperar, com l’estany d’en Pedreres, el Cremat o el Clot de l’Arena de la Barrala.
A més, el Pla estableix un règim d’ordenació dels recursos naturals, a més d’una regulació de les activitats lligades al medi natural, com ara l’agricultura, la ramaderia, la pesca o l’activitat salinera. Igualment, s’hi regula l’ús públic, que comprèn, entre altres coses, les filmacions, les activitats esportives, la mobilitat, l’acampada, les festes i concerts, les instal·lacions de temporada, etc. El que persegueix el PORN és, doncs, fer compatible la pressió humana que pateix el Parc Natural amb la protecció i conservació dels valors naturals.
El Trenc - Salobrar de Campos fou declarat Parc Natural l’any 2017 i és un dels espais més emblemàtics de les Illes Balears, ja que els hàbitats litorals mediterranis s’hi troben ben representats. Així, a l’espai natural protegit hi ha platges extenses d’arena amb sistemes dunars adjacents, zones humides, basses litorals o camps de conreu. A la part marina hi ha fons amb comunitats biocenòtiques, de les quals cal destacar les extenses praderies que forma la Posidonia oceanica, i a més profunditat comunitats de maërl, precoral·ligen i coral·ligen.
