Petit comerç
Economia 26/11/2023

Palma ha perdut la meitat dels comerços de roba i calçat en cinc anys

Un estudi d’Afedeco confirma la constant rotació de negocis que pateixen algunes zones, que arriba a superar el 50% a determinades àrees

6 min
Un carrer comercial de Palma.

PalmaNomés els darrers cinc anys, Palma ha perdut la meitat de les botigues de roba i de calçat. Una xifra que impressiona i que ha recollit la patronal Afedeco gràcies a un estudi en profunditat del sector comercial que encara no està enllestit, però que ja aporta dades que permeten visualitzar la realitat complicada que viu el petit i mitjà comerç a les Balears. La desaparició de negocis ha afectat “de manera significativa el tèxtil, una de les víctimes més importants del canvi de model a l’hora de comprar. La irrupció de les plataformes d’internet realment ha tingut un impacte molt fort”, explica el secretari general d’Afedeco, Antonio Vilella. Només cal passejar pel centre de pobles i ciutats de les Balears i es pot apreciar com als carrers comercials, tot i la gran afluència de gent, és habitual veure negocis amb el vidre pintat de blanc i el cartell d’‘Es lloga’, o ja amb picapedrers a l’interior que preparen el nou negoci, a punt d’obrir. Les associacions comercials coincideixen, amb matisos que varien en funció de les àrees, que la rotació de negocis pot arribar a suposar que el 50% dels comerços d’importants zones canviïn cada cinc o sis anys.

El president de PIMEM-Comerç, Miquel Àngel Mateu, coneixedor de la Part Forana, confirma que, “a ciutats com Inca i altres, estam en percentatges molt similars”. “Una part important del comerç va desapareixent i altres activitats el substitueixen, però no és fàcil que se’n surtin en el context actual. Per començar, si no ets propietari, assumir els costos del lloguer obliga a fer molt bé els números, perquè en cas contrari és impossible sobreviure”, assegura aquest empresari. Segons Mateu, ser propietari del local és un punt a favor en el context actual d’inflació i augment de costos, però “no és garantia ni molt menys que et vagi bé”. A més, els comerciants tenim tendència a autoenganyar-nos, i no incloure el que seria el cost de lloguer. Si fas una bona venda, de 300 euros, i comences a llevar impostos, part proporcional de salaris, llum, compra a proveïdors, t’adones que et queda no res. Si et canses, ets propietari del local i l’acabes llogant, en alguns casos pots guanyar més que fent de comerciant. I aquest és el problema”, lamenta Mateu.

Manca de relleu generacional

Segons l’estudi d’Afedeco, els comerços dedicats a la llar i a l’alimentació són altres que també han patit molt els darrers cinc anys, amb un índex de tancament de negocis d’un 14% en ambdós casos. “No només ho podem atribuir als costos i la competència d’internet i de les grans superfícies, sinó que també sovint es tracta de negocis familiars i els fills no estan gens motivats per continuar amb els comerços després d’haver vist durant tota la vida la immensa dedicació del seu pare, la seva mare, o de tots dos”, explica Vilella.

Altres activitats, com els esports, amb un 7,8% de tancament de negocis; la informàtica, amb un 5%; o les ferreteries, amb un 1,5%, han patit davallades més petites. Però cal tenir en compte que, segons les estimacions de la patronal, “en alguns casos és perquè ja havien patit caigudes importants anys enrere, amb la voràgine de les grans superfícies”, assegura Vilella.

Els empresaris tenen clar que, tot i l’èxit quant al nombre de visitants any rere any, la despesa que fan als comerços no és la que s’espera, i no compensa els canvis de tendències que ha provocat el comerç en línia. “Ales Pitiüses tenim una situació molt semblant, i també veim aquesta rotació exagerada, amb carrers que contemplen com canvien els negocis cada temporada. El comerciant veu que la rendibilitat és baixa perquè han pujat els costos, i no es poden apujar els preus perquè llavors si que ja no hi ha cap opció”, explica el president de PIMEF Comerç, José Javier Marí, qui també assegura que “el client ha canviat, especialment el jove”. “Veuen el producte a internet, saben el que volen i, si no ho tens, pots partir”, diu. Marí recorda que “el comprador d’abans venia per unes sabates negres i se les podia endur marrons”. “Això és història. La gent ho vol tot exactament com ho ha decidit, perquè a internet tot és possible. I, a sobre, els has d’anar a cercar a ca seva, fent campanyes a xarxes socials, creant esdeveniments i contingut, o no pots competir en un món que ha canviat totalment en una dècada”, lamenta.

En el cas d’Eivissa i Formentera “s’hi afegeix l’enorme dificultat per trobar personal”, assenyala Marí. Per tant, “cal planificar molt bé les temporades i tenir una proposta especialitzada o és difícil afrontar una temporada amb garanties”. Ara bé, el president de PIMEF també està convençut que “el comerç de proximitat continuarà i té sentit”. “A tots ens agrada passejar i anar a comprar. Donam vida a les ciutats i als pobles, i, per tant, no ens queda més remei que adaptar-nos als nous costums. Si combines especialització i tracte professional, tens moltes més possibilitats d’èxit”, comenta. En la mateixa línia opina el vicepresident de PIMEM-Comerç, Miquel Àngel Salvá, per a qui “els comerços que inverteixen, són actius, fan campanyes i ofereixen un bon producte tenen recompensa”. “Si a sobre l’Administració es posa una mica les piles, tenim molt a dir”, afegeix. Salvá, que té els seus negocis a Palma, és crític amb les institucions.“No troben la manera d’ajudar-nos, i és molt senzill fer-ho. Basta que ens escoltin i que llancin campanyes, que tinguem seguretat, carrers més nets, i un contacte constant. Tothom valora els centres de pobles i ciutats per passejar, idò és hora que ens ajudin perquè som els qui mantenim l’activitat”, afirma.

Massa suport al turisme

Una de les crítiques dels comerciants és la desigualtat del suport que reben respecte d’altres sectors, principalment el turisme. “Aquests darrers anys hem pogut comprovar que hi ha un increment de visitants que no suposa una rendibilitat més gran dels negocis. Per tant, no es tracta que vingui com més gent millor ni de dedicar massa recursos públics a atreure més turistes. És hora que el sector comercial rebi ajudes transversals, que van des de solucions tecnològiques, formació, campanyes i, sobretot, que se’ns tingui en compte en matèria de mobilitat”, diu Vilella, d’Afedeco. “Una enquesta entre més de 800 persones ens ha fet veure que els ciutadans de fora de Palma se n’afluixen d’arribar al centre”, afegeix. “Jo ho tenc clar: si venen de la part de Campos s’aturen al Fan i, si venen d’Inca, al Festival Park. Els aparcaments són cars i estam cansats de demanar campanyes de gratuïtat per comprar al petit comerç. També cal transport públic, amb més horaris i que permeti a la gent que ve a fer el capvespre de compres a la ciutat tornar a casa”, comenta Salvà.

Palma concentra, segons dades de PIMEM, més del 70% del volum de negoci del comerç. Per aquest motiu, les associacions reclamen a l’Ajuntament de Palma que faci una passa decidida per donar suport “al patrimoni que suposa tenir una ciutat viva, plena d’activitat i cohesionada”, diu Salvá. La regidora d’Economia i Comerç, Guadalupe Ferrer, assegura que Cort té “molt clar el paper fonamental que juga el comerç, el qual va molt més enllà de la compra i la venda”. “És un punt de trobada, un eix que ens vertebra i que ens fa especials com a ciutat. Per això, vull impulsar campanyes de més llarga durada, no només actuacions puntuals, sinó que hem d’aconseguir que hi hagi activitats i moviment de cap a cap d’any”, explica. L’estratègia del nou equip de govern municipal ha estat incorporar com a director tècnic de Comerç un veterà de l’associacionisme, Toni Fuster, que fins fa pocs mesos presidia Pimeco. “Hem obert un diàleg permanent amb tot el sector, hem d’estar comunicats constantment i, sobretot, s’han de plantejar solucions que siguin transversals, que no només suposin fer campanyes”, assenyala Ferrer. “Hem d’entendre la importància que té el comerç i analitzar quines actuacions necessita. En matèria de mobilitat, cal fer més accessibles les zones comercials i, paral·lelament, fer campanyes de sensibilització perquè la ciutadania incorpori anar al comerç de proximitat com un fet normal”, assegura. En aquest sentit, la regidora recorda que “durant anys s’han fet campanyes de reciclatge i ara se’n recullen els resultats”. “Hem de fer el mateix amb el comerç. És un tresor que les ciutats no podem deixar perdre”, destaca.

Un quiosc a Blanquerna.
La paradoxa de ser petit comerç i distribuir amazon

Entrar a la papereria Bons Aires del carrer de Blanquerna és com arribar a un magatzem ple de paquets. La majoria no són productes a la venda, sinó objectes adquirits pels veïns de la zona a plataformes en línia, que després recullen a la botiga. Natalia atén així com pot els clients i les telefonades per comprovar que ha arribat un paquet, i viu amb frustració la decisió presa de ser punt de distribució. “Et venen la moto, perquè et conquereixen dient-te que molts dels que venen a recollir un paquet aprofitaran i compraran alguna cosa i, com et pots imaginar, és una mentida total”, lamenta. Aquesta comerciant confirma que, en funció de l’operador, cobren entre 15 i 50 cèntims per cada paquet entregat. “Si he de comptar les hores que hi perd, pendent de comprovar els enviaments, d’atendre els que els recullen i fer un seguiment de tot, hi perd doblers. L’altre dia vaig haver de tancar la botiga perquè no m’hi cabien els clients. És absurd”, sentencia. La pregunta és per què manté el servei si li complica tant la vida, i la resposta que dona és molt senzilla: “Com que tenim uns marges molt petits de la nostra activitat, em resistesc a deixar aquest ingrés tot i la feina que em du. Però som conscient que em faig la competència a mi mateixa. Tots els comerciants hauríem de dir no a distribuir paquets de venda en línia”, etziba.

stats