Política monetària
Economia 28/07/2022

Nova pujada de tipus als EUA tot i el temor a una recessió

El banc central nord-americà repeteix l'augment de 0,75 punts percentuals per frenar la inflació

4 min
Treballadors d'unes obres al carrer del davant de la seu de la Reserva Federal a Washington, en una imatge d'aquest dimarts.

BarcelonaLa Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha tornat a apujar els tipus d'interès bàsics 0,75 punts percentuals, fins a la franja entre el 2,25% i el 2,5%, amb l'objectiu de continuar frenant la forta escalada del cost de la vida que afecta el país i malgrat el perill que l'economia nord-americana entri en recessió.

El preu del diner als EUA i la zona euro
Tipus d’interès de les operacions principals de finançament del BCE i mínim del tipus de fons efectiu de la Reserva Federal dels EUA

El d'aquest dimecres és el quart increment de tipus aprovat enguany pel Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès, l'òrgan intern que marca la política monetària), després de l'històric del mes passat , i de dos més de precedents al març i al maig . El banc central nord-americà situa així els tipus al nivell més alt des del 2008, quan va esclatar la crisi financera global. Aquesta taxa també es va assolir uns mesos abans de la pandèmia, entre el desembre del 2018 i el juny del 2019.

Inicialment, la majoria d'analistes financers apostaven per un increment de mig punt percentual, però en els últims dies, dels dotze membres del comitè, dos ja havien avançat pel seu suport a un increment del preu del diner de tres quarts de punt, tot i que el juny passat el mateix president Powell va indicar que una pujada d'aquestes característiques era un fet aïllat que difícilment es repetiria. Les pujades de tipus són l'instrument més habitual dels bancs centrals per lluitar contra la inflació, és a dir, contra els increments de preus dels béns i serveis que consumeixen les famílies.

Als Estats Units, els preus porten mesos creixent a un ritme molt alt i al juliol van augmentar un 9,1% respecte a un any abans, quan el màxim establert per la Reserva Federal és del 2%. "La inflació ens ha sorprès i més sorpreses estan per venir", ha indicat el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. A causa de les fortes pujades dels preus, Powell ha assegurat en la roda de premsa posterior que es pot "anticipar que nous increments [dels tipus] seran apropiats" en un futur pròxim.

Els tipus bàsics són l'interès que el banc central cobra als bancs comercials per prestar-los diners. Per tant, si la Fed –com es coneix col·loquialment la institució– encareix aquests tipus, les entitats bancàries es veuran obligades a carregar també uns interessos més elevats als préstecs que donen als seus clients.

Jerome Powell, president de la Reserva Federal, aquest dimecres a Washington.

Aquest encariment del crèdit fa que a les famílies i empreses els surti més car endeutar-se, per la qual cosa el consum i la inversió cauen. Amb menys consum, les empreses es veuen obligades a rebaixar els preus dels seus productes per mantenir el volum de vendes.

Perill d'una recessió

No obstant, una pujada massa forta dels tipus pot suposar encarir massa el crèdit, la qual cosa pot refredar en excés el consum i la inversió i provocar una crisi. A més, els membres del FOMC considerats coloms (menys preocupats per la inflació i més pel creixement i l'ocupació, en contraposició als falcons) critiquen que l'organisme està jugant amb el risc de patir una recessió quan els augments dels tipus no serviran per atacar la causa principal de la inflació, que és l'encariment de les primeres matèries i, sobretot, de l'energia provocat per la invasió russa d'Ucraïna.

No obstant, Powell ha defensat la decisió de la Fed. "Ens centrarem a reduir els preus –ha afirmat–. L'estabilitat de preus és el pilar de l'economia, res no funciona sense estabilitat de preus". El president ha assegurat, però, que per frenar els preus cal que hi hagi un cert "alentiment" de l'activitat econòmica.

De fet, l'increment anunciat per la Reserva Federal té lloc just el dia abans que es coneguin les dades de creixement econòmic del segon trimestre als EUA, que l'oficina d'anàlisi econòmica del govern federal farà públiques aquest dijous. En el primer trimestre, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) nord-americà ja es va contraure un 0,4% respecte al trimestre anterior, per la qual cosa una nova disminució entre l'abril i el juny suposaria que el país entrés oficialment en recessió, amb dos trimestres consecutius de caigudes.

En aquest sentit, alguns economistes i institucions adverteixen que, sobretot als EUA, hi ha el perill real de patir un període d'estagflació , que és com es coneix la combinació d'inflacions elevades amb un estancament –o fins i tot decreixement– de l'economia.

"No crec que els EUA estiguin ara mateix en una recessió", ha dit el president de la Fed, perquè "hi ha massa àrees de l'economia que estan funcionant massa bé" per considerar l'economia en crisi, com per exemple el fet que l'atur està al nivell més baix en gairebé 50 anys. "No té sentit", ha reblat.

Diferències amb Europa

La situació als Estats Units és força diferent a la del conjunt de països que comparteixen l'euro, entre els quals hi ha Espanya. Als EUA, la recuperació després dels mesos més durs de la pandèmia durant la primavera del 2020 va ser molt més ràpida, en gran part gràcies als forts estímuls fiscals aprovats pel Congrés i la Casa Blanca en forma d'ajudes a empreses i transferències de diners directament a les butxaques dels ciutadans.

Amb l'arribada de la inflació, la Fed també va ser més ràpida que el Banc Central Europeu a retirar els estímuls que havia aprovat per amortir l'efecte de la pandèmia sobre l'economia. En canvi, a Europa la resposta fiscal va ser més tèbia i lenta, la qual cosa ha endarrerit les pujades de tipus: el Banc Central Europeu va aprovar la setmana passada el primer increment del preu del diner en 11 anys, que va passar del 0% al 0,5%.

Això fa que, mentre als EUA l'atur es troba als nivells més baixos dels últims anys, a la zona euro encara hi hagi molts països on el mercat laboral no està plenament recuperat tot i les millores substancials dels últims mesos, com és el cas espanyol.

stats