DISTRIBUCIÓ
Economia 21/05/2018

Mercadona estrena la seva nova web per competir amb Amazon

El grup se centra en València abans d’ampliar zones

Daniel Martín
3 min
Un dels establiments que Mercadona, líder de supermercats a Espanya, té a Euskadi.

ValènciaGairebé un any després que el president de Mercadona, Juan Roig, admetés que la web de la companyia era una “merda”, l’empresa valenciana va estrenar ahir la versió renovada del seu portal, amb les seves respectives versions mòbil, i un centre logístic de 13.000 metres quadrats amb el qual la cadena alimentària pretén impulsar la seva nova estratègia de venda per internet. Inicialment, el servei només s’aplicarà als clients que resideixin al centre de València i està en fase de proves, tot i que anirà ampliant-se progressivament a la resta de barris. L’objectiu de la companyia és operar el 2020 en les grans ciutats espanyoles.

Amb aquesta aposta, Mercadona pretén consolidar la seva presència a l’encara incipient sector de la venda d’aliments per internet i, així, plantar cara a multinacionals com Amazon, que al febrer va desembarcar a València. El gegant tecnològic i logístic de Jeff Bezos no va dubtar a convertir el feu de l’empresa de Juan Roig en la segona ciutat del món -la primera va ser Madrid- on ofereix productes de comerciants d’un mercat tradicional, en el cas de la capital del Túria, del prestigiós Mercat Central.

En aquesta lluita per la venda per internet, la companyia valenciana també ha sabut donar els seus cops d’efecte. Després de fitxar professionals d’empreses tecnològiques com ara Fever o Flyware, a la tardor, va contractar Fernando Díaz, ex cap d’enginyeria d’Ebay, i Sara García, que durant més de tres anys va formar part d’Amazon.

Amb la renovació de la seva plataforma web, Mercadona aspira a defensar el seu 45% de quota de mercat de les vendes per internet del mercat alimentari espanyol. És una xifra que el 2017 li va permetre facturar 198 milions, un 9% més que l’any anterior, però que encara és un irrellevant 1% dels 22.915 milions que la cadena va facturar en conjunt en l’exercici anterior. La companyia va tancar el 2017 com a líder absolut al capdavant de la distribució espanyola d’alimentació amb una quota d’un 24,1%, segons l’estudi La situació de la gran distribució en el mercat de consum, elaborat per l’EAE Business School.

Compra setmanal

L’aposta de la companyia és servir la compra setmanal dels seus clients, com demostra el fet que Mercadona hagi fixat una comanda mínima de 50 euros i condicioni l’operació al pagament amb targeta bancària. El lliurament tindrà lloc a partir del dia següent d’haver fet la comanda, amb un cost de 7,21 euros.

La peça fonamental d’aquest servei és una nova web “més intuïtiva i fàcil de navegar-hi”, en què l’assortiment inicial serà molt semblant al de les botigues físiques i que estarà disponible en castellà, valencià, català, gallec, euskera, anglès i alemany.

El segon element clau d’aquest engranatge és el nou magatzem, al qual s’ha destinat una inversió de 12 milions d’euros. Des d’aquest centre logístic situat a València, l’empresa prepararà les comandes del producte fresc el mateix dia del seu lliurament al client i els transportarà amb uns vehicles de repartiment exclusius que disposen al seu interior de tres zones de temperatures diferents adaptades a cada tipus de producte.

El projecte té actualment una plantilla de més de 240 treballadors i ha requerit una inversió de 20 milions d’euros, una xifra que representa un 10% de les vendes que la companyia ja aconsegueix per internet.

Per a Juana Roig, directora general del projecte de venda per internet, la companyia és “nova en el món digital” i tenen “moltes coses per aprendre”. “No obstant això, creiem que, amb humilitat i esforç, i gràcies al fet de disposar de la sòlida estructura de Mercadona, estem en una bona posició per abordar el repte de la venda online en alimentació”, afirma.

Després del moviment de Mercadona, caldrà esperar ara el de les altres cadenes de distribució espanyoles, que semblen haver deixat la iniciativa a la líder del sector, amb l’argument del reduït percentatge que suposen les compres d’aliments a través d’internet.

stats