La manca de recursos afluixa el setge al lloguer turístic il·legal

PalmaLa temporada turística del 2022 ha estrenat la nova llei autonòmica que regula el sector i, amb aquesta, una moratòria que impedeix crear noves places en un termini de quatre anys. El Govern ha venut la mesura com una passa cap al decreixement turístic, però diverses entitats i veïns de les Illes alerten que també pot provocar un increment del lloguer turístic il·legal. Per la manera en què es promociona, aquesta oferta pot passar més desapercebuda: té facilitat per defugir els controls de l’administració a internet i és més complicat trobar-ne la ubicació física. Això, sumat a uns recursos humans i eines de vigilància limitats, ha fet botar les alarmes.

L’Associació Balear d’Habitatges i Apartaments Turístics (Habtur) ha denunciat reiteradament que aquesta moratòria impulsa a créixer l’oferta il·legal. El president de l’associació, Antoni Barceló, considera que apareix “molta oferta il·legal perquè hi ha més demanda”. Segons Barceló, es coneixen casos de “gent que ha quedat sense llicència i ha llogat la casa igualment a estrangers”. Cal recordar que la normativa autonòmica en matèria de turisme –el Decret Llei 3/2022, d’11 de febrer– tampoc permet traspassar les places entre particulars ni adquirir les que algú pugui donar de baixa durant els quatre anys. Però abans que el Parlament aprovàs la llei, ja estava en vigor des del 2018 el PIAT (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics) i la coneguda com a zonificació a Mallorca, en què el Consell especificava a quins indrets de l’illa podien augmentar o no les places de lloguer vacacional. En el cas de Palma –on la competència era exclusiva de Cort–, l’Ajuntament va declarar la ciutat zona única i va prohibir el lloguer vacacional en habitatges plurifamiliars, també el 2018.

A hores d’ara, el Departament d’Ordenació Turística del Consell de Mallorca és qui té les competències per vetlar pel compliment d’aquestes normatives. Les va adquirir l’1 de gener del 2022 i des d’aleshores ha identificat 92 allotjaments turístics il·legals a l’illa. Ara bé, només durant el mes de juny, n’ha detectades 37. A banda d’això, i des del gener, per part de la ciutadania ha rebut 102 correus a la bústia de denúncies, “principalment des de l’inici de la temporada” –segons fonts del Consell–, i 60 instàncies electròniques al portal d’Ordenació Turística.

Recursos insuficients

Per fer front a aquest volum de casos, el Consell té 15 inspectors per a tot Mallorca durant l’estiu, que no només s’encarreguen dels allotjaments turístics i els intermediaris, sinó que també inspeccionen restaurants i establiments d’entreteniment. Davant dades com aquestes, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (Federac) adverteix que “no hi ha recursos humans ni eines suficients” per fer front a l’oferta il·legal. Fonts de la Federac orienten els veïns que telefonen per denunciar pisos de lloguer il·legal, els indiquen a qui ho han de notificar i on han de registrar la denúncia. Però no hi confien, perquè creuen que tot es paralitza “quan arriba a l’administració”, recalquen.

Prova d’això és el cas d’Eduard Moreno, un veí de la barriada del Banc de l’oli de Palma. Moreno denuncia des de fa quatre anys un domicili del seu edifici que funciona com a allotjament turístic il·legal i tan sols ha aconseguit que li aconsellin “continuar denunciant”. “És una casa on hi caben uns 16 llits i ho han segregat en tres apartaments”, on constantment entren grups amb maletes i parteixen al cap d’uns dies. Ell mateix ha xerrat amb l’administració i la seva associació de veïns també l’ha ajudat a denunciar l’activitat d’aquest immoble, sense èxit. I aquest estiu han tornat a aparèixer tovalloles als balcons i un vaivé de maletes. Fins i tot –a la mateixa zona–, l’associació ha presenciat com “un grup de britànics, que no tenien claus, han pujat per la façana per entrar pel balcó” del pis on s’allotgen aquests dies.

“L’administració té molt més fàcil seguir els lloguers legals que els il·legals”, diu una font consultada vinculada al lloguer vacacional que prefereix que no es publiqui el seu nom. Segons afirma, el Consell té un llistat dels habitatges registrats, als quals van fent “controls rutinaris” i, en canvi, “abandonen la inspecció il·legal perquè du molta feina”. En aquest sentit, destaca que les denúncies ciutadanes són essencials perquè, en general, “si no hi ha denúncia, no es coneix” on hi ha un habitatge destinat al lloguer turístic il·legal. També atribueix aquest problema a la manca de recursos: “S’hauria d’invertir en tecnologia”, diu, per tal de fer un rastreig molt més rigorós a través dels portals immobiliaris a internet, apunta.

‘Modus operandi’

Per la seva banda, el director insular de Transició i Ordenació Turística, Joan Gaspar Vallori, explica que les inspeccions es fan a través de campanyes per localitzar pisos. Tenen diferents mètodes: d’una banda, inspeccionant els portals immobiliaris que ofereixen lloguer vacacional i, de l’altra, a partir de la bústia oberta a la ciutadania. Els veïns notifiquen la ubicació d’immobles que practiquen el lloguer turístic il·legal a través del correu electrònic inspeccioturisme@conselldemallorca.net o del registre electrònic de l’administració. “Ja ho han fet ciutadans, entitats i associacions de veïns”, destaca.

La primera passa, a partir del moment en què es localitza un pis, és “programar una inspecció”, manté Vallori. A l’habitatge hi poden acudir tant un grup d’inspectors sols com un equip coordinat amb la Policia Local de Palma. Després d’aixecar l’acta d’inspecció, “la passen al servei de sancions”, que continua amb el procediment, afegeix. Ara bé, Vallori puntualitza que “les inspeccions també es fan a l’horabaixa o al vespre, i no en horari laboral de l’administració, per trobar la gent a casa”.

Així i tot, aquests mètodes continuen sent els “habituals”. Pel que fa a la incorporació d’eines digitals que facilitin la recerca a través dels portals immobiliaris en línia, el director insular ha afirmat que no tenen res tancat. “Hem mirat altres opcions” per agilitar la localització d’aquests habitatges, però no tenen cap estratègia pensada, reconeix. Davant aquests fets, també admet que el mètode que utilitzen no sempre és efectiu, atès que “de vegades localitzes un pis, però no l’adreça concreta”; per tant, si no van porta per porta a comprovar quin és el pis llogat, no saben on han d’anar.

Inspeccions en línia

Els habitatges destinats als lloguers turístics registrats i amb les places donades d’alta tenen un número de registre, el qual ha d’aparèixer als anuncis. Això permet identificar –a simple vista, fàcilment– els allotjaments no registrats i, en conseqüència, retirar-los. Bon exemple d’això és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que va aconseguir que Airbnb retiràs un miler d’anuncis de pisos il·legals d’aquesta manera. En aquest sentit, el gestor vinculat al sector de lloguer vacacional –citat anteriorment– aposta per seguir una estratègia similar, concretament, “aturant la comercialització, perquè així és més fàcil”. “Si et tomben l’anunci, pots estar uns anys a tornar a la posició on eres”, explica, referint-se a la valoració dels hostes i els comentaris positius que et posicionen dins les pàgines web.