La llei de l’habitatge ha evitat més de 200.000 talls de subministraments des del 2015

També s’han atorgat 184.000 ajudes d’urgència per pobresa energètica, segons l’APE

3 min
L'acord signat permet eixugar el deute acumulat de les famílies vulnerables i regula com afrontar la pobresa energètica

BarcelonaLa llei de l’habitatge catalana, la 24/2015, que va ser impulsada pels moviments socials per un habitatge digne, ha aconseguit evitar “com a mínim” uns 200.000 talls de llum, aigua i gas des que va entrar en vigor. Són xifres recollides en l'últim informe de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), d’entre el 2015 i el 2020, que calcula que en aquest temps s’han protegit més de 100.000 famílies. “Es tracta de dades molt conservadores perquè a hores d’ara encara falten moltes dades que no es faciliten a temps i moltes famílies que no apareixen als llistats dels serveis socials”, ha assegurat Maria Campuzano, portaveu de l’APE.

L’estudi, elaborat per Enginyeria Sense Fronteres, l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona i la mateixa APE, recull dades del 73% dels municipis catalans, entre els quals hi ha incloses les quatre capitals. L’informe assegura que en aquests cinc anys l’administració ha dedicat 35,3 milions d’euros a més de 184.000 ajudes d’urgència, que han servit per fer front a factures impagades. “Llum i aigua van ser els subministraments més comuns, i és normal, perquè són els més bàsics”, assegura Sergio Tirado, coautor de l’informe i membre de l’ICTA. Segons Tirado, l’informe també ha tret a la llum que les administracions van destinar fins a 2 milions d’euros a fer contractes al mercat lliure, fet que “no té cap sentit perquè aquest tipus de contractes combinats de gas i electricitat són més cars que els de la tarifa regulada i, a més, no poden accedir al bo social, que és una eina fonamental per rebaixar la despesa de les llars”, apunta l’investigador de la UAB. 

Aquests més de 35 milions d’euros destinats a ajudes representen uns 90 euros per any per cada llar afectada. Es tracta, segons l’APE, d’una “quantitat petita” tenint en compte que la despesa mitjana de llum i aigua és d’uns 700 euros a l’any per família. “Representa menys d’un 0,1% dels pressupostos municipals”, subratlla Tirado. Tot i això, l’APE recorda que les factures impagades no haurien d’anar a càrrec de l’administració pública, i per extensió dels contribuents: “És responsabilitat de les empreses subministradores assumir aquest deute”, insisteix Campuzano.

Sistematitzar la recollida de dades

“La llei funciona, i ara que el preu de la llum està en rècords històrics hem de visibilitzar que la norma és efectiva i hem de reclamar a l’administració i a les subministradores que siguin transparents”, diu Campuzano. L’APE admet que la recollida de dades encara és un problema: “En la majoria de casos –el 80%–, els serveis socials no poden arribar a localitzar les famílies que apareixen als llistats d’impagaments”, assegura la portaveu, que afegeix que “això passa perquè no hi ha protocols ni homogeneïtzació a l'hora de fer els llistats d’impagaments, ni en el traspàs de dades de les empreses cap a les administracions públiques i, més concretament, als serveis socials”. 

En aquest sentit l’APE demana a la Generalitat un esforç en la recollida i la sistematització de les dades i més recursos per als ajuntaments amb l’objectiu de “monitoritzar la pobresa energètica a temps real”. També demana més convenis, com el que ja existeix amb Endesa, per aconseguir que el deute recaigui sobre les empreses subministradores –i no sobre els ens públics– i més mecanismes de comunicació entre les parts per garantir que la llei no deixa ningú desemparat.

stats